Junts

18

--Mama! Mama! Mama!--va cridar una veu infantil i vaig grunyir.

--John?--va dir la Claire confosa i vaig obrir els ulls de cop. Efectivament un nen de tres anys estava sobre la Claire abraçant-la.--Què feu aquí?

--Tiet Mateu.--va dir ell somrient i em va mirar confós.--Qui és?

--És un amic de la mama, es diu Owen.--va dir la Claire una mica incòmode i li vaig somriure al petit. Era incòmode perquè estàvem despullats.--John, ves un moment al menjador, ara vinc.--va demanar i el petit li va fer cas.--Ho sento, mon germà s'enterarà.

--Me'n vaig ja.

--Espera no. Ens ha pillat al llit però no vull que s'endugui una idea equivocada. Si us plau, et pots quedar i pots fer d'amic que se li ha trencat el cotxe i per això s'ha quedat a dormir aquí? Si us plau, Owen, vull normalitzar la situació.

--Clar, no et preocupis, Claire.--vaig assegurar vestint-me. Ella també es va vestir i vam sortir de l'habitació.

--Ves a esmorzar que jo he de parlar amb mon germà.--va demanar, vaig anar a la cuina i allà estava el petit John.

--Hola.

--Hola.--vaig respondre somrient.

--Ets el noviu de la meva mma?

--No, només soc un amic de la teva mare.--vaig dir asseient-me.--Em dones cereals?

--Sí.--va dir somrient i me'ls va servir.--I per què dormies amb la mama?

--Perquè ahir se'm va trencar el cotxe i com la teva mare és tan bona em va deixar dormir aquí.

--La meva mama és molt bona.--va dir somrient orgullós i vaig somriure.

--Sí.--vaig assegurar.

--Si no ets el noviu de la meva mama no seràs el meu papa oi?

--No, peque. Però per què vols un papa si la teva mama fa de papa i de mama?

--Tothom té un.--va dir trist.

--Però no tothom té una supermami que fa de mama i de papa. Ser diferent als altres és bo. Prefereixes tenir a la teva supermami o a una altra mama i papa?

--Supermami.--va dir somrient i vaig somriure.--Fas por pedò etz bo.

--Sí? Et caic bé?--vaig preguntar menjant i va somriure assentint.--Tu a mi també.

--Ets imbècil, de veritat.--va bufar la Claire entrant a la cuina enfadada.

--Portes tres anys sense estar amb ningú, perdona per haver de suposar que t'estaves tirant a un tio.--va dir entrant un  home més gran que la Claire però eren bastant semblants. Suposo que era el seu germà.

--Et vaig dir que quan em despertés et trucaria perquè el portessis, era evident que no volia que ho fessis per sorpresa.--va dir enfadada, es va apropar a en John i va besar el seu front.--Hola amor.

--Supermami!--va dir somrient i la va abraçar.

--Supermami?--va preguntar la Claire confosa i mirant-me. Li vaig dir que després li explicava i va assentir.--Owen ell és l'imbècil de mon germà Mateu. Mateu, Owen.

--Encantat.--vaig dir encaixant la mà que m'oferia.

--Perdona per avui.

--No passa res.--vaig assegurar i la Claire es va asseure al costat d'en John.

--T'importa anar al parc amb el tiet i després la mama s'apunta?--va dir la Claire.

--Owen?

--L'Owen ha d'anar a casa seva, amor.--va dir la Claire i el petit va assentir.