Junts

22

A: Owen?

--Sí?

A: Soc l'Allek, sé que havíem quedat aquesta nit, però altra vegada la meva millor amiga ha patit una crisi d'ansietat, està internada a l'hospital i m'he de quedar amb ella aquesta nit. Ho sento, ho sento tant, Owen.

--Allek, una altra vegada?

A: Owen, si us plau, no t'enfadis. Sé que estàs fart de que ho anul·li sempre per temes de feina i em sento com una merda, vull quedar amb tu de veritat, Owen.

--No ho sembla.

A: Ho sé, només et demano una última oportunitat, si us plau.

--Allek, passarà el mateix.

A: Et juro pel que més vulguis que no passarà. Tinc acumulats molts torns de festa i em puc reservar un mes sencer només per tu. He de parlar amb el germà de la meva amiga per veure com ens organitzem i et dic alguna cosa, et sembla bé?

--D'acord Allek, estàs bé?

A: No, gens bé.--va murmurar i va bufar.

--Què passa?

A: Per una part estic molt preocupat per la meva millor amiga, per l'altra banda estic rebentat pels torns de l'hospital i frustrat perquè et vull veure, tinc moltíssimes ganes.

--Allek, respira i calma. No tens festa?

A: No, estic cuidant a la meva amiga i de torn a la vegada.

--Allek, això no és sa.

A: Ho sé, ho sé. Bonic t'he de penjar, quan parli amb el germà de la meva amiga et truco.

--D'acord, cuida't.

A: Tu també.

Vaig bufar i vaig deixar el mòbil a la taula.

--Què passa?--va preguntar en Lluís.

--M'ho ha anul·lat.

--Ostres, ho sento.

--Jo també.--vaig dir i vaig sospirar. Començava a cansar-me.

--Amors, veniu a dinar?--va dir la Jennifer entrant al nostre despatx.

--Sí.--vam dir els dos a la vegada però el meu mòbil va tornar a sonar.

--Aneu tirant, ara vinc.--vaig dir i van assentir.--Sí?

A: Owen, torno a ser jo, perdona per marejar-te però al final puc quedar.

--Per què? No havies d'estar amb la teva amiga?

A: Sí, això pensava però he parlat amb el seu germà i m'ha dit que la Lau es quedaria amb ella.

--Estàs rebentat, t'ho noto a la veu.

A: Ho sé  però no ho vull aplaçar-ho més. A quina hora surts?

--Avui a les vuit.

A: Et sembla bé  si et vinc a buscar i anem a casa a sopar o vols anar a fora o vols passar per casa?

--Em va ve si em vens a buscar.

A: D'acord doncs a les vuit estaré allà. Ens veiem.

--Fins després.

Vaig penjar el telèfon i el somriure que se'm va formar als llavis va ser enorme. Vaig anar a la careteria quasi saltant com una cabra i quan, després d'agafar el menjar, em vaig asseure a la taula amb la Jen, en Lluís i en Jaume (el meu cap i parella d'en Lluís) em van mirar rar.