Junts

37

Vam anar al despatx del rector de la universitat i ens vam asseure a les cadires davant seu.

--A veure, sabeu que el projecte és molt important oi?

--Si us plau, ves al gra.--vaig demanar cansat.

--Aplicarem una clàusula del vostre contracte.--va dir deixant els papers de davant nostre.--Abans de res vull que sabeu que s'aplica a tothom qui participa en projectes importants i no és cap tipus de discriminació, en cas que us passés pel cap.--va explicar.--La mateixa clàusula ho diu.

--I què diu?

--Mantenir relacions personals en privat.--va resumir.--Mentre duri el projecte us demanem que mantingueu les relacions personals, és a dir, parelles, en privat per tal de no perjudicar el projecte. Això només inclou les xarxes socials, celebracions i àmbits de la universitat. També, la universitat us demana evitar demostracions en públic.

--És a dir, no puc besar ni agafar-li la mà a la meva parella pel carrer? Estàs de conya?--va dir en Lluís cabrejat i mentre ell discutia amb el rector i gastava energies queixant-se i grunyint jo vaig aprofitar per llegir-me el contracte. Tenia una idea que podia ser una solució.

--El contracte podries fer-me una còpia de totes les pàgines?--vaig demanar tallant la conversa i el rector em va mirar.

--Podria, per què?

--No dubto de la universitat però vull que el meu advocat es llegeixi el contracte i me'l tradueixi.--vaig dir fent-me l'imbècil. No, no tenia advocat però necessitava trobar-ne un urgentment.

--Vols trobar buits legals, eh?--va dir amb un somriure triomfador, com si la meva voluntat fos trobar-los.

La veritat és que no, el que volia era que l'advocat m'expliqués què em prohibia exactament el contracte i donar-li la volta a la situació. Necessitava trobar una solució a això.

--Ho podràs fer?

--Ara ho faig.--va dir agafant el meu contracte i el va fotocopiar.--A part d'això també us volia dir que si veiem que està donant resultats opteu a, tu Owen una plaça fixe i tu Lluís a una plaça total, sense dependre de ningú.

--Ja està tot?--vaig dir una mica cabrejat.

--Sí, seguirem en contacte pel projecte. Podeu marxar.--va dir i em vaig aixecar. En Lluís es va quedar però jo vaig agafar els papers i vaig sortir. Vaig anar al despatx, vaig recollir-ho tot i quan vaig sortir de la universitat vaig trucar a l'Allek.

A: On estàs? Porto trucant-te hores, Owen. Estic ja al bar amb tots.

--Acabo de sortir de la punyetera reunió, ho sento però no he pogut sortir abans.

A: La del rector?

--Sí.

A: No ha anat bé, oi?

--No, gens.--vaig dir.--Diga'm on esteu que vinc.

A: Si no estàs bé no passa res, ves a casa i descansa.

--No, no et vull fallar, et vaig dir que sí i és que sí.--vaig dir i em va dir l'adreça.

Vaig anar caminant per intentar aclarir-me la ment, vaig entrar al bar i em vaig dirigir on estava l'Allek. Ell em va veure, es va aixecar i va caminar cap a mi. Ens vam abraçar i vaig sospirar.

--Gràcies per venir, gràcies.--va murmurar.--Després parlem, sí?--va xiuxiuejar i vaig assentir. Ens vam separar una mica i vam unir els nostres llavis en un dolç petó.