26

80 6 0
                                    

--Ho sento.--vaig xiuxiuejar.

--Per què?

--Per treure el tema del teu ex.--vaig xiuxiuejar i va somriure.

--No passa res.--va xiuxiuejar llaçant les nostres mans.

--Estàs millor?--vaig preguntar i va assentir.--Quin és el teu pla de vida?

--Des de sempre ha sigut ser infermer i ara que ho soc doncs treballar.

--Però a part de la feina; no tenies més objectius? O com et veus d'aquí deu anys?

--Sempre havia volgut aprendre a tocar el piano i d'aquí deu anys em veig en un piset, tenint sort vivint en parella i no ho sé.--va dir posant-se vermell.--Tu?

--El meu objectiu sempre ha sigut aconseguir alguna cosa amb la meva feina. Trobar una gran teoria o alguna cosa per l'estil. Em faria moltíssima il·lusió encara que sé que és impossible.

--Mai se sap.--va dir i vaig riure.

--Oh creu-me que se sap.--vaig xiuxiuejar.

--I a nivell personal?

--No ho sé, mai he estat en parella per tant m'imagino sol com sempre.--vaig dir i va posar cara trista.

--I jo?

--Tu, què?--vaig preguntar.

--Amb mi no t'imagines en un futur?

--Realment sí però no em volia precipitar.--vaig xiuxiuejar, va somriure i ens vam besar.

--Creus que en un temps podríem tornar això una mica més seriós?--va preguntar quan ens vam separar.

--No t'agraden les meves bromes?--vaig respondre en broma i va riure.

--M'has entès.

--Sí i això espero.--vaig dir i va somriure més.--D'aquí a unes setmanes he d'anar com a representant de la universitat en uns premis, perquè no vens amb mi?

--Vols que vingui?

--Sí, li anava a dir a la Jennifer perquè a ella li interessa molt el tema però si vols venir.

--Clar que sí, què és, un sopar?

--Sí, sopar, premis i després hi ha una mica de festa però que pots marxar quan vulguis.

--Tu estàs nominat a alguna cosa?

--No, només soc la cara bonica del departament de física de la universitat.

--Has anat alguna vegada?

--Sí, abans de marxar a fora anava bastant.

--A lligar?--va preguntar rient i vaig riure també.

--La veritat és que sí. Sempre acabava amb algú.--vaig confessar i va somriure besant la meva galta.

--Just tornant avisa'm de quan és i em reservo la nit lliure.

--Ho faré.--vaig xiuxiuejar.

--Què vas estudiar a la universitat?

--Vaig fer un doble grau en mates i física però les mates l'últim any les vaig deixar perquè m'avorrien.

--I després?

--Màster i doctorat.--vaig dir i va somriure.

--No em crec que siguis tan intel·ligent. És com estrany.--va dir i vaig riure.

--Per què?

--Perquè la banda acadèmica no l'he viscut amb tu i no ho sé. M'he d'acostumar.

--Allek, soc una persona normal.--vaig dir i va riure.

JuntsWhere stories live. Discover now