Junts

6

Durant

Després del doble enterrament jo i la Jen vam acompanyar a l'Ignasi a casa seva. Estava destrossat, tots ho estàvem però ens controlàvem, ell era l'únic que no podia fer-ho. La Jen i jo vam anar al menjador mentre ell no sé què feia. Va sortir derrotat de la seva habitació i es va apropar a mi. Em va abraçar tornant a plorar i vaig sospirar.

--No em puc quedar aquí, no puc. Vull vendre el pis i comprar-ne un altre.

--La setmana que ve t'ajudo a mirar-ne. Mentre, què et sembla si vius amb mi?

--Si us plau.

--Anem a buscar tot el que necessitaràs, va.--vaig dir aixecant-lo. Vam entrar a l'habitació i la Jen va portar una maleta. Vam agafar molta roba mentre l'Ignasi es parava mirant la roba de la Scarlett.

--Creus que seria dolent si agafo la seva dessuadora preferida i li poso el seu perfum?

--Ho seria si no te la treus del damunt. Fem una cosa, l'agafes i la deixarem en un lloc concret. Només te la deixaré tenir quan t'agafin crisis d'ansietat i en moments molt dolents, et sembla bé?--vaig suggerir i va assentir.

Vam recollir moltes coses i vam anar cap a casa meva. La Jen ens va deixar sols i vaig preparar-li l'habitació de convidats. Vam sopar i el vaig acompanyar a l'habitació.

--Si necessites qualsevol cosa, si no pots dormir, vine. Que no t'importi despertar-me.

--Gràcies.--va dir i vaig mig somriure.--Owen.

--Digues.

--Te n'aniràs, oi?

--Ignasi, fa dues setmanes vaig acceptar, ara ja no puc dir que no.--vaig dir.

La feina l'havia acceptada gràcies a ma germana, vaig decantar-me per la meva pròpia felicitat i en aquests moments era la cosa que més em penedia en tota la meva vida. Em sentia culpable, no volia deixar al meu millor amic sol, deprimit i en aquelles condicions.

--Ho entenc, no et preocupis.

--Encara tenim dos mesos abans que me'n vagi, creu-me que faré el possible que per quan me'n vagi ja estaràs en un pis que t'agradi, el pis estarà vengut i m'asseguraré de que tot estigui bé.

--Et necessitaré.

--Ho sé, i jo a tu però amb la tecnologia d'avui en dia em podràs veure quan vulguis. Són sis mesos, ja veuràs com tot anirà bé. Si pogués anular-ho ara mateix ho faria Ignasi, vull que en siguis conscient.--vaig assegurar i va assentir.

--Ho sé. Perdona per l'altre dia que vam discutir.

--Ni et preocupis, tot oblidat. Intenta descansar, estàs rebentat.

--No puc dormir, ho intento però no puc.

--No et penso donar res perquè t'adormis, no vull que et tornis addicte a les drogues.--vaig dir i va sospirar mentre s'estirava.

--Ho intentaré, de veritat. Però em costarà molt.

--No passa res, mentre ho intentis. Has de descansar.

--Et pots quedar fins que m'adormi?--va demanar i vaig somriure assentint.

Em vaig asseure al llit, li vaig acaronar al braç fins que després de dues hores, inconscientment va anar tancant els ulls fins que es va acabar adormint.

Vaig anar a la cuina i em vaig passar la nit en vela treballant. Amb tot el lio no havia tingut temps de seguir amb el projecte i per molt dolgut que estigués havia de seguir treballant, no podia deixar-los tirats, sobretot a la Jen. Ella m'estava ajudant moltíssim i si jo deixava de treballar per la mort de ma germana, ella sortiria afectada.