Junts

46

L'Allek se'n va anar a mig matí i jo vaig anar a veure l'Emma que no havia donat senyals de vida. Vaig treure el cap per l'habitació i estava desperta, abraçada al coixí.

--Puc?--vaig preguntar, va assentir i em vaig apropar fins arribar a asseure'm al lateral del llit.--Et puc ajudar amb alguna cosa? Tinc la sensació que m'amagues el que està passant.--vaig preguntar.

--Ha passat una cosa i no sé què fer.--va murmurar, semblava espantada.

--Puc saber què és?--vaig preguntar estirant-me al seu costat i em va agafar la mà.

--Tinc un retràs.--va xiuxiuejar i vaig obrir els ulls sorprès.--No sé què fer. Tinc pànic de dir-li a l'Ignasi per tot el que va passar amb ta germana, em fa pànic tenir-lo perquè ja tenim a en Teo i... No sé si el vull tenir, Owen, no sé si em veig capaç i si decideixo no tenir-lo no sabria com s'ho prendria l'Ignasi. A més, des que ho sé s'ha obert un trauma que tinc familiar i no paro de tenir malsons.

--Primer de tot, ho has confirmat? T'has fet el test?--vaig preguntar per mantenir la calma i va assentir.--Positiu?--vaig tornar a preguntar i va assentir altra vegada.--Entesos. Bonica, és la teva decisió.--vaig dir i va sospirar.--Pots tenir en compte l'opinió de l'Ignasi, obvi, però al final és el teu cos, ets tu, i si realment no et veus capaç o et genera un trauma, l'Ignasi l'únic que podrà fer serà recolzar-te. Perquè t'estima molt.--vaig assegurar, va deixar anar el coixí, em va abraçar i es va posar a plorar.

--No puc, Owen, no puc tenir-lo. Des que ho sé no dormo, no menjo, no tinc vida, fins hi tot vaig discutir amb l'Ignasi, està acabant amb mi. No puc. Però no puc dir-li a ell, no soc capaç de dir-li que no puc tenir el nostre fill. Seria una decepció, ell vol tenir fills i jo hi estava d'acord però no puc. Vull però no puc.

--Li has de dir. No sé com s'ho prendrà, però si t'estima de veritat et recolzarà i estarà amb tu en tot moment.

--I si no? I si em deixa?

--Doncs que se'n vagi a la merda. Tens als teus germans, als teus amics, fins hi tot a mi. Encara que sigui el meu millor amic tens el meu suport en tot això, així que sola no et quedaràs, t'ho prometo.

--Gràcies.--va murmurar abraçant-me molt fort.--Pots no dir res a ningú? Si us plau.

--Si em promets que parlaràs avui mateix amb l'Ignasi no diré res.--vaig dir i va assentir.--L'Allek no sap res tampoc?

--Sí, és l'únic que ho sap a part de tu.

--Entesos.--vaig xiuxiuejar i vaig acaronar la seva esquena.

--Owen et puc confessar una cosa?--va murmurar i la vaig mirar intrigat.--Mai havia vist a l'Allek tan enamorat d'algú.--va dir i vaig somriure.--Volia que ho sabessis, us mereixeu estar junts i ser feliços.

--Gràcies Emma, no calia.

--Sí que calia.--va xiuxiuejar.--Els dos sou molt especials i tinc el pressentiment que durareu moltíssims anys.

--Emma.

--Ho sento, volia dir-t'ho, ja paro.--va dir i vaig riure.

--Dinem i vas a parlar amb l'Ignasi?--vaig suggerir i va assentir.

Va marxar després de dinar i vaig passar la tarda corregint coses del màster que m'havia passat en Joan. Em vaig dutxar, vaig preparar el sopar i van arribar la Jen, en Lluís i en Joan.

--He portat cava per brindar per tu.--va dir la Jen caminant cap a la cuina i vaig riure. Volien celebrar el premi que m'havien donat.

--No calia, Jen.