Junts

34

Tornar al psicòleg va ser molt dur, perquè quan em va veure ja es va imaginar perquè estava allà. Vaig arribar a la feina, em va sonar el mòbil i vaig respondre sense mirar perquè estava distret.

--Sí?

A: Owen?

--A-Allek?

A: Sí, soc jo. Si us plau, no em pengis.

--No, clar que no.

A: Els meus pares van tenir un accident, ho sento tant.

--Com estan?

A: Molt malament, porten un mes en coma i els metges no donen moltes esperances.

--Ho sento.

A: De moment no puc tornar, Owen, ho sento.

--Ho comprenc.

A: L'Emma m'ha explicat el que ha passat allà. Què necessites?

--A tu.

A: Jo també et necessito tant, Owen, no t'ho pots imaginar.--va dir amb la veu trencada.--Però no et puc demanar que vinguis, seria massa egoista.

--Per què? Puc demanar festa ni que sigui una setmana.

A: I després què?  Et faig esperar no sé quants mesos distanciats fins que la situació aquí millori? Ja t'he fet suficient mal.

--No, Allek, no, no em pots estar deixant. Allek, vam prometre que ho intentaríem passés el que passés.

A: Ho sé però...

--Si us plau, deixa'm venir, vinc una setmana i depèn de què passi prenem una decisió o no. Dona'm l'oportunitat de lluitar.

A: Owen...

--Si us plau.

A: D'acord però i el psicòleg?

--M'esperaré una setmana.

A: No, Owen, em nego. M'estàs posant per davant de tot i no pot ser. Fem una cosa, et recuperes i vens, sí?

--No, et necessito, Allek, et necessito.

A: Calma't, va. 

--No em puc calmar si estic un mes sense saber res de tu i quan em truques em dius que em vols deixar! No PUC!--vaig cridar al telèfon i amb els ulls plens de llàgrimes. Tothom em mirava estranyat i vaig veure la Jen que s'apropava a mi. Em va abraçar i vaig trencar a plorar.

A: Owen, no vull deixar-ho però no se m'acut cap manera de seguir amb això. Com ho fem?

--Torna, si us plau. Torna amb mi.

A: Ho he de parlar amb ma germana; no et puc assegurar res i no et vull fer cap tipus d'il·lusió. El més probable és que em quedi, Owen.--va dir i va sospirar.--Va, bonic, calma't una mica, m'estàs preocupant molt.

--No puc, et necessito.

A: Owen, jo necessito que et calmis. Ho intentarem, d'acord? Però et necessito amb la ment freda per pensar en opcions. Si us plau, respira.--va demanar però no parava de sanglotar. La Jen em va agafar el mòbil i se'l va posar a la orella.

--Allek, li està agafant una crisi d'ansietat, després et truca.

(...)

--Millor?--va xiuxiuejar la Jen agafant-me molt fort la mà i vaig assentir sense gaires energies.