Junts

45

Vaig tornar a la feina el dia següent d'arribar. La nit l'havia passada amb la Jen i l'Ignasi i, òbviament ens vam tirar fins les tantes parlant. Abans d'anar al despatx d'en Joan vaig haver-me de prender dos cafès i la Jennifer igual. Ella havia de corregir molts treballs, igual que en Joan. Vaig anar al seu despatx i em va rebre amb una gran abraçada. Em va fer seure i es va asseure al seu lloc.

--Ens hem d'organitzar a partir d'ara.--va dir i vaig assentir.--Just ahir va començar el cuatrimestre i tenim molta feina. Per contracte hauries de fer una assignatura, però com no t'hem donat temps per fer el projecte docent i organitzar-te, formaràs part de dues assignatures. Donaràs classes mes i mig en una i mes i mig en l'altre, a part de les pràctiques que ens ajudaràs. I sí, parlo de mi i de la Jennifer. En una tens classe en 2 hores.

--Què? Però que no m'he preparat res, collons.

--Tens aquí el power point, només has d'explicar el projecte docent i després començar el primer tema. Tens dues hores per mirar-t'ho.--va dir donant-me un pendrive.

--Entesos però et recordo que se'm dona de cul donar classes.

--Doncs tan malament se't dona que mira on ha arribat en Lluís aprenent de tu.--va rebatre.

--On està per cert? Ell què farà?

--S'ha juvilat un company i ha aconseguit un despatx. Està en un projecte petit però no menys important. M'has de dir alguna cosa?--va preguntar mirant-me i vaig pensar amb el doctor Brown.

--Si hipotèticament em sorgeix un projecte... Què faig?

--No et direm res però has de vincular-lo a través de la universitat i que acceptin el treball si no està acceptat ja.

--Entesos.

--Algun projecte?

--Alguna cosa però de moment prefereixo no dir res fins que no em llegeixi el projecte.

--Veig que el viatge t'ha vingut molt bé.--va dir i vaig somriure.--Com està l'Allek?

--Desitjant tornar per distreure's una mica.

--Quan torna?

--En uns dies.

--Estaràs content doncs.

--Bastant, sincerament. Vaig a veure què he d'explicar que vaig molt perdut.

--Són dues hores de classe, qualsevol dubte avisa.--va dir i vaig assentir.

Vaig anar al meu despatx, vaig estar una llarga estona mirant a veure què havia d'explicar i quan es va fer l'hora vaig anar cap a la classe. Estava molt nerviós, quan vaig entrar tots em van mirar i van augmentar els meus nervis. Sentia com comentaven entre ells, les pintes que portava avui no eren molt formals, uns texans i una samarreta, i això els sorprenia. Vaig posar el power point al projector i els vaig mirar. Seguien flipant que jo fos el professor, alguns em miraven i miraven el mòbil, imaginava que tenien l'article en pantalla, altres simplement em miraven molt sorpresos. No em sorprenia, estava en una classe de primer de carrera (concretament la de la Jen), no em podia esperar gaire. Molts d'ells deixarien la carrera per culpa meva, n'era conscient, però també era conscient que jo havia d'exigir un nivell, i que era la seva responsabilitat assolir-lo o no.

--Si no els importa m'agradaria començar.--vaig dir en veu alta fart que no callessin.

En quin moment havia acceptat donar classe? Es van callar per fi i vaig sospirar. Em vaig tirar hora i mitja explicant el projecte docent, sabia que molts d'ells ni m'escoltaven, però més endavant ja sabrien l'importància. Em semblava una falta de respecte que es posessin a parlar mentre jo explicava, i em vaig dir a mi mateix que si no feia alguna cosa en aquell moment em prendrien el pèl tot el temps que els donés classe.