Junts

15

D'acord, el meu estat era deplorable. Els vòmits havien sigut substituïts per febre, tos i mocs, a part de suor. El pitjor de tot és que havia de treballar i a més veure a en Lluís. Jo no tenia cap problema amb ell però em feia respecte la seva reacció.

M'havia disculpat però seguia culpant-me per haver caigut.

--Owen, no pots anar així a la feina.--va dir l'Eric preocupat.--Estàs fatal.

--No es pot faltar i ho sabeu. He d'anar i que el cap em digui que me'n vagi a dormir.--vaig dir posant-me jaqueta.

--Owen, em preocupes.--va dir la Jennifer passant-me el gorro, els guants i la bufanda.

Vam sortir del pis i vam anar a la universitat. Sincerament, no sabia ni com estava podent caminar. Com cada dilluns vam anar a la sala de reunions perquè el cap solia donar informació. Vam arribar a la sala i ja estava tothom, vaig anar al meu lloc al costat d'en Lluís i em va somriure però se li va esborrar ràpid.

--Et trobes bé?

--No, porto el cap de setmana sencer malalt.--vaig respondre-li.--Tu has estat bé?

--Sí, estic bé, Owen, no et preocupis.--va dir amb un somriure una mica trist i vaig assentir.

Va començar la reunió i només va fer que em provoqués mal de cap. Odiava el cap de la investigació, era un homòfob i classista sense respecte per la gent que era diferent a ell o que en alguns aspectes potser necessitaven una segona explicació per acabar d'entendre les seves, quan ell no es sabia explicar gens bé. Molts de nosaltres no ens sabíem explicar molt bé però per això no tractàvem malament als altres. Tanta supèrbia em provocava arcades.

Va acabar la reunió i se'm va apropar el meu cap real.

--Fas mala cara.--va dir posant la mà a la meva espatlla.

--Ho sé.

--Lluís porta'l al meu despatx que vaig a buscar un termòmetre per aquest inconscient.--va dir en Jaume, el meu cap, i després va marxar. A diferència del cap de la investigació, ell em queia molt bé.

--Anem.--va dir en Lluís. Em vaig aixecar i en Lluís em va rodejar amb el seu braç.--Tinc la sensació que et desmaiaràs.--va dir preocupat.

--Estic bé.--vaig insistir mentre caminàvem pels passadissos i vam entrar al despatx d'en Jaume. Em va ajudar a asseure'm a una cadira i es va asseure al meu costat.

--Et farà anar al pis.

--Mira la part positiva, no m'hauràs d'aguantar.--vaig dir i va riure.

--Saps que no em molesta aguantar les teves explicacions de canviar 10 vegades la manera d'explicar-ho.--va dir i vam riure.

--Té.--va dir en Jaume entrant i em va passar el termòmetre. Me'l vaig posar i es va asseure al seu lloc.--T'enviaré a casa tinguis febre o no perquè no estàs en condicions de treballar. Lluís, el podràs acompanyar i després tornar? Veig que es desmaiarà pel camí.

--Clar.

--Estaràs amb l'Eric i l'Enric, et sembla bé?--va dir mirant a en Lluís i va somriure. El termòmetre va pitar i en Jaume me'l va treure.

--Quina és la teva temperatura normal?--va preguntar en Jaume.

--36°C.

--Estàs a 38.5°C per tant et vull al llit fins que se te'n vagi la febre.--va dir.--No vull que tornis amb febre, d'acord?

--Sí.--vaig murmurar.

--Tranquil que al pis et cuidaran bé.--va dir en Jaume i el vaig mirar confós.