Junts

35

--Què faig, Jen?

--És la teva relació.--va dir.--Però jo si fos tu li diria. Està bé que comenceu amb sinceritat perquè després tot es descobreix i és pitjor.

--I si em deixa?

--Owen, va ser un moment crític i ni vam seguir ni va significar res, potser ho comprèn.

--Espero.--vaig xiuxiuejar i en Teo va sortir del lavabo. Va mirar a la Jen amb encara por i es va amagar darrere les meves cames.--Anem a dormir?--vaig preguntar i va assentir. Em va obligar a pujar-lo en braços i vaig fer que la Jen ens acompanyés a la meva habitació perquè en Teo s'acostumés a ella.

--Emma? Leo?--va murmurar el petit fregant-se els ullets.

--Ara truco a l'Emma.--vaig xiuxiuejar asseient-me amb ell al llit.

Li vaig passar a sa germana i després vaig trucar a son germà. Va parlar amb els dos i va quedar completament adormit. Vaig trucar a l'Ignasi mentre la Jen preparava menjar i em va respondre al moment.

I: Tot bé?

--Sí,  han trobat ja a la mare?

I: No, no l'han trobada. El peque està bé?

--Sí l'acabo d'adormir. Quan tonrareu?

I: No podem tornar fins que no trobin a la mare, no penso arriscar la vida de l'Emma si en Teo està bé amb tu. En Leo està igual.

--D'acord, no et preocupis.

I: Gràcies per tant.

--Anirà tot bé.--vaig assegurar i vaig penjar.

Vam acabar de passar el cap de setmana els tres i encara no havien trobat a la mare. En Teo estava ja normal amb la Jennifer i tenia unes ganes enormes de veure a l'Allek. Entre setmana la Jen i jo ja havíem parlat i durant el dia jo em quedaria amb el peque mentre ella anava a treballar.

A: Com estàs?--va preguntar l'Allek des de la pantalla. Estàvem parlant per vídeo-trucada mentre la Jen dutxava a en Teo.

--Bé, avorrit de no poder sortir, la veritat.

A: En Teo segueix aquí?

--Sí, encara no l'han trobat.

A: Portes des del cap de setmana vivint amb la Jennifer?

--Sí.--vaig dir i em va mirar alçant les seies.--Què?

A: Seré directe, ha passat alguna cosa que no sol passar entre amics?

--Allek, ara no és moment de parlar això.--vaig dir i se li va esborrar el somriure.

A: Te l'has tirat? Estàs de punyetera conya?

--No hem fet res, collons. Només va ser un trist petó.

A: No m'ho puc creure, m'has traït.--va dir amb la boca oberta.

--No, Allek, això sí que no. Va ser quan feia un maleit mes que no sabia res de tu, estava molt confós i no ho sé, va passar però no s'ha tornat a repetir. T'ho juro.--vaig dir mirant-lo als ulls.

A: Ja ho parlarem, això no es queda aquí.

--OOOOOOO!--va cridar en Teo apareixent corrents i es va asseure sobre meu. Va mirar la pantalla i se li va formar un enorme somriure.--Allek!!--va dir content i saludant-lo.