Junts

17

--Perdona?--vaig dir confós.--La fotrien fora per uns universitaris?

--Owen, calma't.--va demanar la Jennifer.--El que ha passat és que l'alumne de l'Owen s'ha enamorat d'ell i ha hagut un malentès, però res més.

--Us semblaria bé si els canvio de persona? Quedarieu lliures.--va proposar.

--Sí.--vaig dir.--Si ells ho volen així per mi està bé.

--Per mi també.--va dir la Jennifer.

--No vull que afecti a la feina.

--I no ho farà.

--D'acord, aneu a treballar.--va dir i vam sortir del despatx. Vam anar a la saleta i vam deixar les coses sobre la taula.

--No entenc aquesta decisió de la Mar.--vaig dir i va sospirar.

--Jo tampoc, ho estan portant molt a l'extrem.--va dir la Jennifer.--Ens hem disculpat oi? Doncs ja no podem fer més, passo ja de tothom.

--Jo igual. Com si hagués fet alguna cosa dolenta als altres.--vaig grunyir posant-me la bata i vaig anar a la màquina per anar a buscar el meu te.

Sincerament, les paraules de l'Eric m'havien afectat molt. Mai ningú m'havia dit allò i em sentia molt decebut. Les enfermetats d'una persona no s'han d'utilitzar per ofendre perquè podria empitjorar tota la millora que havia aconseguit durant els últims dies.

El dia va passar sense novetats, ens van ignorar completament i nosaltres vam anar al nostre rotllo. A la nit vam sopar i l'Eric no va aparèixer. La setmana va acabar de passar avorrida i divendres a la nit ens vam apalancar al sofà. A l'hora de sopar mentre la Jen el preparava va sonar el timbre i vaig anar a obrir, era la Mar.

--Puc passar? Crec que hem de parlar.--va dir ella.--Els tres.

--Clar.--vaig dir obrint la porta i la vaig deixar passar. Vaig tancar darrere seu i vam anar al menjador.

--Qui era?--va preguntar la Jen i se li va caure el drap de cuina a terra quan va veure a la Mar.

--Hola, m'agradaria que parléssim.

--Clar, de què?--va preguntar la Jen.

--Ja sabeu de què. Porto reflexionant molts dies i crec que la situació s'ha descontrolat.--va dir ella.--Vas fer una cosa malament, Owen, però no me la vas fer a mi, li vas fer a en Lluís i et vas disculpar quan la situació estava menys tensa per tant jo no tenia cap dret a enfadar-me amb ningú, i menys amb tu, Jennifer.--va explicar ella.--Ho sento molt.

--I per què vas demanar que et canviessin de tutor?--vaig preguntar amb curiositat.

--Perquè en aquell moment estava molt enfadada.

--Clar.--va dir la Jen amb certa burla.--I la solució més madura és fer que et canviïn de tutor, quan t'he estat tractant amb molta professionalitat i amb un coixí al cul perquè no t'afectés quan et caiguessis. Però que sàpigues que quasi ens costa la feina als dos aquesta idiotesa d'última hora i espero que treballant amb altre gent us adoneu quant mimadets us teníem.--va dir la Jennifer enfadada. Em vaig apropar a la Jen que estava asseguda i vaig rodejar les seves espatlles perquè es calmés.

--Ho sento molt.--va murmurar la Mar.--De veritat.

--Està bé.--vaig dir després d'un incòmode silenci. Al final, només eren companys de feina i si hi havia bon rotllo les coses sortien millor. Jo mai donava segones oportunitats, i si ho feia, alguna cosa canviava.

--Em perdoneu?

--Clar.--vaig dir i la Mar va somriure.

--L'Eric aquest cap de setmana tornarà a aquí perquè també se'n penedeix de tot.  Me n'he d'anar però ja ens veurem.--va dir la Mar i va marxar.