Junts

39

La Jennifer va arribar després de mitja hora i també portava una cara molt trista. Es va asseure al meu costat i va sospirar.

--Com estàs?--va preguntar, la vaig mirar als ulls i va somriure amb tristesa.--Com una puta merda, et comprenc.--va dir traient el tabac de liar.

--Estàs bé, Jen?--va preguntar l'Ignasi.

--El tio amb el que estava sortint m'ha fotut unes banyes ben bones amb una companya seva.--va explicar començant a liar-se un cigarro.

--Collons.

--Ho sé. Owen t'importa si em faig un porro?

--Pots si me'n fas un.--vaig dir i l'Ignasi va posar mala cara.--Ignasi, m'acaben de deixar.

--T'ha demanat un temps.--va corregir-me l'Ignasi.

--Això és molt pitjor. Estàs durant aquest temps menjant-te el cap i mantenint les esperances perquè després et deixi.--va grunyir la Jen.

--Owen, no vull que et tornis addicte.

--Ignasi, prou, fa tres anys que no em fumo un porro.--vaig dir cansat.--Para, t'ho dic molt seriosament. No ets mon pare, ets el meu millor amic.

--Només vull que estiguis bé, no sé què fer.

--Relaxar-te, ja estic suficientment fet merda, no necessito més tensió.--vaig dir i va assentir.

--Ho sento.--va murmurar.

--Tu vols, Ignasi?--va preguntar la Jen i ell va assentir.

Li va preparar el seu i els tres el vam encendre a la vegada. Vaig fer la primera calada, vaig deixar anar el fum i vaig sospirar.

--Almenys va bé el projecte?--va preguntar la Jennifer.

--Sí, ahir gràcies al projecte vaig firmar el contracte de fixe. Tinc feina fins que em juvili.--vaig explicar.

--Uou, això és brutal.--va dir la Jen alegrant-se per mi però no vaig tenir ànims ni per somriure ni donar-li les gràcies.

Ens vam acabar el porro i jo anava bastant afectat perquè feia molt que no fumava. L'Ignasi se'n va anar a dormir ràpid i vam quedar la Jen i jo. Ens vam partir un últim i anava encara més afectat. La Jen estava igual i estàvem els dos tan fets merda que no sé com vam acabar enrotllant-nos al sofà. Ens besàvem molt intensament i en un moment la vaig ajudar a pujar-se sobre meu.

--Owen, no.--va murmurar separant-se de mi i ens vam mirar. Teníem la respiració completament descontrolada.--L'Allek t'acaba de demanar un temps, no podem fer això.

--Jen...

--Owen, estàs enamorat fins les tranques d'aquell noi, de veritat ho vols arruinar tot perquè estàs trist perquè ha marxat?

--M'ha deixat, Jen.--vaig dir amb la veu trencada i va sospirar.

--T'ha demanat un temps, no és el mateix. Si vols que follem ho farem quan estiguis completament solter. Si ho fem ara demà te'n penediràs, i ho saps.--va dir i vaig assentir, abraçant-la.

Em vaig tornar a posar a plorar, ella va sospirar i em va abraçar. No podia deixar de pensar en ell.

En les vegades que em parlava i jo no l'escoltava perquè estava embobat observant-lo, en totes les vegades que ens havíem besat, que ens havíem agafat de la mà o que simplement ens havíem abraçat.

El seu somriure.

Els seus llavis.

Els seus ulls.