Junts

13

--Has entès com funciona o no?--vaig preguntar després de la meva curta explicació.

--No, pots repetir-ho?--va dir en Lluís i vaig bufar.

--Necessito que et connectis, hauràs d'encendre aquí i regular depenent del que et digui.--vaig explicar. Sí, els havia d'explicar com anava un trist làser.--Prohibit moure la trajectòria del làser ni un trist mil·límetre o l'experiment se'n va a la merda. Entès?--vaig preguntar mirant als tres.--Si creieu que l'heu moguda ni se us ocórri encendre el làser, ens aviseu.

--Si la cagueu aquí no tornareu a tocar res.--va avisar la Jen.

Tothom estava esperant a la meva explicació que em va tocar per sorteig i vaig maleïr a tothom. Teníem un equip de deu persones esperant-nos i m'estava començant a atabalar.

--Owen, ajuda'm a regular-lo.--va dir l'Eric. Vam regular el làser a les coordenades indicades i l'Eric va posar la substància a les coordenades. Vaig mirar a la cap dels del microscopi i em va fer el senyal.

--D'acord, necessito que un dels tres encengui el làser tal i com l'hem deixat.--vaig demanar i encara no havien decidit qui.--Teniu a tretze persones depenent de vosaltres, espavileu.--vaig demanar cremat.

La Mar es va decidir per fi i va prémer el trist botó. Sí, només era un botó. Vaig mirar a la cap i quan em va fer el senyal vaig demanar que l'apaguessin. Després de deu minuts, que normalment se'n tarden cinc, vam passar al següent. Anava tan nerviós i amb tanta pressa perquè havíem de fer moltíssimes coses i no volia treballar durant el cap de setmana.

--Owen, passem al següent, amb això hem de simular l'accelerador relativista d'ions pesats.--em va dir la cap dels microscopis.--Ens hem de canviar llocs i que els tres no estorbin.--va dir i vaig assentir. Ens vam colocar la Jen, l'Eric, una noia, un noi i jo als microscopis de poca potència per poder observar millor els canvis.

--Owen calma, estem anant bé.--va dir la Jen i vaig assentir.

--Ho sé però em posa nerviós la inutilitat en el laboratori i ho saps.--vaig dir agafant la llibreta.

--Ja ho sé però paciència.--va demanar i vaig assentir.--Mar, vine.--va dir la Jen i li va començar a explicar com anava tot, jo necessitava calmar-me per fer-ho. En Lluís em mirava esperant que ho fes però primer necessitava un got d'aigua i calmar-me.

--Lluís, em pots portar aigua i t'ho explico?--vaig dir amb veu pausada. Ell em va fer cas i després de beure aigua vaig sospirar.--Perdona, em poso histèric dins del laboratori.

--No et preocupis.--va dir ell asseient-se al meu costat.

--Com a físic experimental el que fas normalment és observar. Has d'estar atent al mínim canvi en una reacció i anar apuntant-los. A partir d'això es fan estadístiques i això ho faràs demà.--vaig dir explicant-li i li vaig explicar tot el procés mentre ho preparaven.

Em vaig tirar el dia apuntant resultats i observants. Va ser agotador. Òbviament els tres peques crec que ens estaven odiant perquè l'Eric, la Jen i jo érem molt professionals i exigents i això implicava que no donàvem segones oportunitats.

--No em puc aixecar.--es va queixar la Jen.--Estic morta.--va dir canviant-se.

--Jo també.--vaig dir posant-me les meves sabates.--Necessito calmar-me d'alguna manera.--vaig dir asseient-me a una cadira.

--Em cago en la mare que ens va parir a tots.--va grunyir la Mar arribant.--Owen, no puc.--va dir apropant-se a mi i em va abraçar, deixant-se caure.

--Què passa?--vaig xiuxiuejar.

--M'heu fet sentir inferior.--va dir posant-se a plorar i vaig sospirar.--M'he sentit inútil i com una merda.