Junts

9

Durant

--Tens gorro?--va preguntar la Jennifer.

Estàvem al centre comercial comprant les coses necessàries amb el seu millor amic que es deia Pau. Quedaven només tres dies per marxar i havíem deixat això per última hora. L'alumne que tenia, en Lluís seguia intentant lligar amb mi i li volia explicar a la Jen perquè no sabia què fer.

--Sí, el que em falten són guants.--vaig dir anant al seu costat.--Saps en Lluís?

--El del màster?--va preguntar i vaig assentir. En Pau es va unir a la conversa mentre miràvem guants.

--Quin màster?

--Els alumnes que tenim a la universitat que estan aprenent.--va dir la Jen per informar a en Pau. Ell em queia molt bé i era molt simpàtic. Ja el coneixia i em feia molta gràcia.

--Em tira la canya.--vaig deixar anar.

--Què dius?--va dir la Jen sorpresa i en Pau va riure.

--És el que està bo o l'altre el que ho fa?--va preguntar en Pau.

--El que està bo.--va aclarir la Jen.--A tu et mola?

--No per relació, però té un polvo.--vaig dir i van riure.

--Doncs allà a Glasgow us aneu de copes i passeu una nit junts.--va dir en Pau.

--Sí! Jo me'n carrego de deixar-los sols.--va dir la Jen il·lusionada.

--Ja ho veurem...--vaig dir anant a buscar pantalons.

Els tres dies els vaig acabar de passar amb la meva família i amb l'Ignasi. Ell estava mig bé mig malament, depenia molt del dia però em sabia molt greu deixar-lo sol. Ell em va acompanyar a l'aeroport aquell dia, els meus pares treballaven però l'Ignasi va voler fer-ho. L'Ignasi estava aparcant el cotxe al pàrquing de l'aeroport i jo tenia un nus enorme a l'estómac.

--Agafa les maletes que aparco.--va demanar. Vaig fer el que em va dir i després vam anar cap a les sortides. Vaig facturar les dues maletes i ens vam trobar a la Jen i en Pau.

--Ignasi! Com estàs?--va preguntar la Jen alegre de veure'l.

--Bé, vaig fent.--va dir somrient. Li va sonar el mòbil i es va apartar de nosaltres.

--Com estàs?--va preguntar-me la Jen.

--Tinc un nus a l'estómac enorme.

--Jo també.--va dir ella.--Has parlat amb l'Aaron?

--No m'ha ni trucat.--vaig dir. Amb l'Aaron, des del dia que vam anar a la casa aquella al principi va intentar disculpar-se i quan se'm va passar l'enfado li vaig dir i va passar de mi.

--No et preocupis, passa d'ell.--va dir restant-li importància.--Hauríem d'anar entrant. Es farà tard.

--Doncs quan torni l'Ignasi anem.--vaig dir i aquest va tornar cap a nosaltres.

--Anem cap a les aduanes.--va dir la Jen posant-se a caminar i la vam seguir.

--Owen, em promets que no perdrem el contacte?--va dir l'Ignasi.

--T'ho juro. Cada dia de la teva vida et penso trucar.

--Tornaràs?--va preguntar amb els ulls aigualits i parant perquè teníem el control davant.

--T'ho prometo, tornaré i et vindré a buscar quan torni. No sé quan tornaré però ho faré.--vaig respondre amb els ulls aigualits i ens vam abraçar. No vaig poder evitar trencar a plorar i ell igual.

--Gràcies per tant, ets el millor amic que mai he pogut tindre.

--Tu igual. No em substitueixis per ningú.--vaig demanar i va riure.