Lleials i Immortals

La meva vida és rara

Des que el pare se'n va anar de casa, l'ambient a casa ha canviat, ell marxà sense preocupar-se pel futur dels seus fills, deixà la meva mare treballant com una esclava. Tots sabem que ella va haver de deixà els estudis perquè es quedà embarassada de mi, als seus vint anys. Ara jo en tinc catorze però ningú m'ho diu. Diuen que he perdut la meva infància, sóc una persona bastant seria que dedica tota la seva santa vida als estudis. La gent sempre em pregunta pels exàmens i a vegades fins i tot m'intenten copiar.

La mare histèrica ens lleva cada mati a mi i a la meva germana, set anys més petita que jo, la Martina. Ella treballa en una empresa, de secretària, amb un sou molt baix. Vivim en un pis, petit amb dos petites habitacions. Per suposat dormo amb la meva germana de set anys. L'institut és l'únic lloc, excepte casa, que estic. Allà em passo hores i hores estudiant per d'aquí un temps, tenir un futur millor que el que li ha tocat a la meva mare, poder-li pagar un lloc millor on poder viure.

Fa una setmana la mare va desconnectar tota la calefacció i va trencar el termòstat, en un atac de fúria. A causa d'això ara ens morim de fred i dormim sota mil capes de mantes. Els avis i la mare no es parlen des que ella es quedà embarassada enmig dels estudis. Li donaren diners i des de llavors es va arreglar sola. La prenen per una dona molt irresponsable, per culpa d'un amor.

Us he començat parlant del meu pare, ens va deixar perquè deia que ningú de la família tenia un futur digne i ell se'l mereixia més que ningú així que va fer la maleta i sortí per la porta. Mai s'havia portat bé amb la mare però feia un esforç per les seves filles.

Sé que no tinc la millor família del món, ni que visc en les millors condicions del món però sé que tinc més sort que moltes altres persones ja que puc estudiar i tinc menjar gairebé cada dia a taula. La meva vida és rara.