Lleials i Immortals

Nou estil de vida

Mica en mica em vaig acostumant a la llum. Una llum blanca inunda tota una habitació, una habitació on no estic sola. Al costat, un noi, més gran que jo em porta menjar i aigua. No dic res però somric en senyal d'agraïment.

Quan acabo de menjar-me el tros de pa que m'ofereix m'ajuda a aixecar-me. Em marejo i m'he d'asseure al llit però quan finalment em veig amb cor surto per la porta, buscant on està la mestressa d'aquell lloc. Me la trobo pujant les escales. Em condueix fins a una sala d'estar i em convida a asseure'm:

- Fa dos dies, els teus amics i tu vau aparèixer aquí i tu vas dir que erets la filla de l'Amanda, és això cert?- em pregunta encuriosida.

- Sí. La van matar i la nit abans em va dir que tu em podries ensenyar a fer servir els meus poders de fada.

- No només jo. Durant aquests mesos han crescut pobles màgics on només hi ha Immortals o Lleials i ara estàs a un d'aquests últims. Jo volia que la gent pogués aprendre màgia i la teva mare em va dir que també havia d'ensenyar a fades. No només t'ensenyaré jo, aniràs a una escola. Suposo que anaves a la més important i et quedaves a dormir allà. Aquí les classes són un horari més normal, de nou a cinc.

- I els meus amics? On són?

- Els teus amics estan a altres cambres, descansant. Tot just ara comencen les vacances de Nadal i no heu de patir per l'escola, ja la podreu iniciar tots junts al gener. Estaven molt dèbils i els meus fills i jo estem intentant que es recuperin.

Li dono les gràcies i torno a l'habitació. Ara el noi ja no està. Miro si hi ha roba a l'armari i veig que està ple de vestits de fada. Em poso un i vaig a veure el Ferran.

Està despertant-se i es veu que ha engreixat uns quilos des d'abans d'ahir. Es veu ja que té més forces. Tot i així necessita menjar molt més. L'abraço i estem una estona parlant. M'explica tot el que va passar, a New York i com van trobar-nos. Ell no sap res de que he estat embarassada però no trobo que aquell sigui el millor moment.

El deixo descansar i em disposo a veure els altres quan el noi que m'estava portant la el menjar m'agafa de l'espatlla:

- Em dic Max. Ets la única que ha aconseguit aixecar-se. Et volia demanar un favor, em podries acompanyar a comprar al mercat?

Contesto que sí i em deixa una jaqueta. M'explica que en aquest poble en especial els hi agrada mantenir els costums de pobles sense màgia. Em diu que sí que la fan servir però per exemple compren sense màgia. Així també s'estalvien problemes. Allà dins es respira un aire festiu que feia temps que no notava. Tothom coneix a tothom i saluden al Max. A mi alguns m'assenyalen però res de l'altre món.

Ens passem una bona estona comprant productes. Fruita, que fa mesos que no tasto. Quan anem a la carnisseria em vénen les ganes de treure l'esmorzar. Sí, aquests vuit mesos que he estat amb els Immortals he menjat carn però mai m'he sentit així. Mai he tingut pena per aquests animals però ara penso de veritat amb els problemes.

Quan sortim carregats amb bosses proposo d'utilitzar màgia però em somriu i diu que prefereix no fer-la servir així que arribem molt més tard a casa. S'olora el dinar. Entrem i deixem que el menjar s'ordeni sol. Tots els altres continuen al llit i abans de menjar nosaltres anem a donar-li's a ells. Jo vaig a veure l'Helena. Està desperta però té un aire molt cansat. Li dono la safata i es cruspeix tot el dinar en un no res. Ric una mica i li dono més. Veig com va tancant els ulls i li baixo la persiana. Encara està molt dèbil. A baix la dona que ens acull a casa seva, dues noies bessones un noi d'uns vint anys, un nen petit i el Max m'esperen per començar a dinar. Toca macarrons, feia una eternitat que no en menjava i m'encanten. S'expliquen coses del dia i després em diuen que em presenti. Sembla que només em conegui la mare de tots els nanos i el Max:

- Doncs em dic Júlia, sóc filla de l'Amanda, sóc Lleial i fada...- dic pensant en si he d'explicar alguna cosa més.

Tots menys la mestressa escupen el menjar:

- La filla de l'Amanda?- diu el més gran.

- Mmm... sí- contesto.

- I a més a més fada?- diu una de les bessones.

- Sí, per?- no entenc la seva reacció.

- L'Amanda va dir que la seva filla que seria fada portaria els Lleials a la victòria amb la clau. I tu ets exactament aquesta persona-. Explica el Max.

- Això ja ho sé... però tenen ells la clau així que ara ells poden tenir el poder de governar-ho tot-. Contesto amb un posat trist.

- Ja han començat. Algunes civilitzacions de gent sense poders ja ha està sotmesa sobre ells. Nosaltres tenim defensa i és més difícil que arribin a nosaltres però és qüestió de temps-. Diu la mestressa deixant la conversa per finalitzada.

Ningú diu res i ens acabem el nostre plat amb calma. Ajudo a recollir i quan he acabat pujo a la meva cambra. M'estiro i poc a poc m'adormo.