Lleials i Immortals

L'Eli, més que una germana

Obro els ulls, estic tota banyada en la sang de la serp. Miro al meu voltant, l'Eduard em sacseja ja una mica violentament. Miro al meu voltant, el cap de la horripilant serp està tallat. El cos, continua envoltat a mi però ja no pressiona. Tots m'ajuden a sortir del munt de sang negra. Estic tota coberta d'aquest líquid i no disposem de la suficient aigua com per dutxar-nos. Amb una tovallola em començo a netejar la cara, el cabell i quan la deixem, veiem que es comença a cremar, només pel contacte amb la sang de la serp. Sense pensar-m'ho em trec samarreta i pantalons i m'eixugo amb una altra tovallola. El temps just per no cremar-me. Em porten roba perquè m'abrigui i em proposen d'anar a dormir. Ja es quedarà el Nico. Me'n vaig a dins però no puc dormir, encara em persegueix el somni, veient com desapareix per les aigües. Perquè els somnis no només són somnis!?

Surto a fora, ell està amb l'ordinador ja que aquest es carrega amb màgia. M'apropo i li demano permís per asseure'm al seu costat. La nit continua igual però ara tinc companyia. Em pregunta si vull alguna cosa i m'incorporo i em poso mirant-lo als seus ulls, lluminosos que m'esquiven un i altre cop:

- Nico, per què em vas deixar?- li pregunto finalment.

- La meva germana, amb l'incendi, va desaparèixer. No va ser cremada però va desaparèixer-. Em contesta mirant al buit.- ella era tot per mi, més gran que jo, ja havia acabat els estudis. Estava totalment entregada als Lleials i sempre m'ajudava amb qualsevol cosa. Quan vaig descobrir que el lloc on treballava havia estat cremat per algú vaig trucar a tothom, si algú l'havia vist o si l'havien reconegut ja que ara amb el conjur recepit pots veure quin aspecte tenien les persones abans de ser engolides pel foc. Han estat revisant cara per cara i la meva germana que havia d'estar allà, no hi era. El pitjor és que no s'ha comunicat amb cap de nosaltres. No et vaig deixar perquè havies estat amb un altre noi sinó perquè no tornaré a veure la meva germana mai més.

- Ho sento. Cada cop que recordo aquell mati em vénen esgarrifances. Si pogués solucionar el que ja he fet, ho fer alguna cosa per recompensar-te...

- Júlia, ara només estic aquí per ella, de fet, era l'encarregada de dur a terme aquest viatge amb tu.

Dit això s'aixeca i es comença a preparar un vas de llet, el dia ja comença però no deixo de pensar en la conversa del Nico. L'havia pres per un inútil però no, es va allunyar de mi per la seva germana. Abans de que ens posem en marxa obro el meu portàtil i en un lloc apartat em poso a investigar. Elisabet Mhim. Surten dades de seguida. És Lleial i molt, va començar de petita i mai ho va deixar, l'última informació que tenen és que va desaparèixer en el seu lloc de treball.

Em surt una fotografia carnet, bastant petita així que l'amplio. La noia té vint anys i per la cara penso que té cos de model, només mirant-li els ulls. Cabells rossos i llargs. Uns ulls grisos poderosos, o això sembla.

Ja han passat varis dies, hem anat caminant sense parar, fem pudor, jo especialment. Aquests dies no he parat i durant les nits m'he superat a mi mateixa buscant informació sobre aquesta noia. Viva estava. He intentat veure si hi havia alguna cosa d'Immortals però ella mai s'havia relacionat amb ells. Ningú sap res, però l'he trobat. Quan finalment vaig saber on estava hostatjada vaig posar-me contenta ja que el meu esforç havia donat fruit després de moltes nits i hores lliures.

Avui una carretera, la primera en molts quilometres, se'ns ha posat davant. Ha estat com un ensurt. Allà, entre el Nico i l'Helena han fet aparèixer una furgoneta del no res. M'han explicat que això encara no és màgia de nivell tres i que per tan no corríem perill. Per allà no passava ningú així que a tota màquina hem anat fins a la gran ciutat, la ciutat que tot jove vol visitar. Les vistes precioses, tots mínimament contents ja que havíem arribat al nostre primer destí de la gran ruta.

A mi el somriure se m'ha esborrat al veure el Central Park. M'havia oblidat completament de la visió. Durant la nostra estada hauria d'evitar de totes les formes de que anéssim allà. Hem parat davant un gran hotel. No el coneixia però es veia bastant car i jo em pensava que aniríem a un lloc més discret. Al entrar amb la cara de meravellats ens han mirat una mica estrany, tot i així ens han donat les habitacions sense problemes i un sobre que estava en nom meu. L'hem agafat i hem pujat fins al nostre pis, a les nostres cambres corresponents. Havia pensat de dormir amb algun noi però llavors deixava a la meva amiga sola i a l'altre noi sol així que al final he optat per dormir amb l'Helena i poder estar juntes i riure més.

Ens hem posat tots a l'enorme sofà de la nostra habitació i jo, des del mig he obert el sobre i immediatament ha aparegut una imatge davant nostre, una imatge de la Susi:

- Bon dia nois, possiblement cap mai hagi vist aquest tipus de cartes, es fan a través de vídeo, això és una gravació, més que res perquè tinc aquí l'Elisabet- diu la Susi. En aquell moment, una cara divertida apareix a la pantalla saludant, miro al Nico que li cau una llàgrima però somriu una mica-. Bé, com anava dient abans de que la Eli girés la càmera. Aquesta és una gravació de fa temps. Deveu haver arribat a New York i sabent la ruta que heu fet i que possiblement no havíeu disposat de molta aigua diré una cosa que a les noies us agradarà molt, al sobre teniu diners, separats. Una part pel menjar si mengeu fora l'hotel, una altra per aliments per continuar el viatge. Una altra per si us voleu fer algun caprici i la última per anar-vos a comprar roba. Us recomano que no us ho gasteu tot. A dins l'hotel ja teniu tot pagat, fins i tot spa i altres. Ja sabeu, la vostra missió és trobar a l'Amanda. Busqueu-la per on creieu però la reserva només la teniu per tres setmanes, després d'això agafareu un vaixell. Sí, heu sentit bé, res d'avions. Hi ha més possibilitats de que no sortiu vius d'un avió si hi hagués qualsevol problema que d'un vaixell així que emprendreu un viatge cap al Regne Unit, que durarà jo crec que menys de dues setmanes. Allà, us tornareu a hostatjar a un hotel car. Potser us pregunteu el perquè però creiem que els Immortals ens veuen més modestos i aniran directe a hostals. Si voleu, ho podeu comprovar vosaltres mateixos. Em tornaré a mostrar davant vostre a la vostra arribada a Londres i si trobeu l'Amanda deixeu-ho tot i aneu amb ella, ja ens arribarà, ja sabrem que ja l'heu trobat. Cuideu-vos molt- acaba dient la Susi acomiadant-se amb un somriure i la mà.

Es veu com si algú deixés la càmera recolzada a algun moble i una figura femenina també acomiadant-se i somrient amb les dents blanques. La Elisabet.