Lleials i Immortals

Les pocions i els seus problemes

Per fi divendres, la classe extra de pocions ahir em va matar. Les classes són llarguíssimes però per fi s'apropa el cap de setmana i podrem descansar una mica. A primera hora, a les set, tinc història, amb el Víctor. El professor però, no ens deixa assentar-nos junts i ell tria els llocs, per sort em posa a primera fila. Explica la història de la màgia i poc a poc, veig que torna a ser una classe de professor i Júlia, una d'aquelles classes en que poques persones més hi participen. El professor es diu Eduard i és bastant gran. S'explica molt bé i té una forma d'exagerar les coses que m'encanta. Segueixo tot el fil de la classe i em faig tot d'esquemes per estudiar ja que ens posa un examen per dimarts a les nou. Si haguéssim de fer l'examen, possiblement, ara, trauria un set o vuit. Així que quan sona el timbre, com feia abans, em quedo i li pregunto per una cosa que no entenc sobre la màgia més antiga. Acabo anant corrents pel passadís per arribar a pocions però faig puntual. La classe, aquest cop està partida en dos. La meitat són taules i l'altre olles per pocions.

Abans de que ens posem a qualsevol lloc diu que tenim dues hores per fer dos exàmens, un de teoria i un altre de pràctica. Tothom esbufega però ens repartim. Amb el full davant vaig fent totes les fórmules per crear el nombre exacte de cada ingredient però la mà em tremola i em fa molt de mal. Passa una hora i m'obligo a entregar l'examen perquè sinó l'altre no em donarà temps de fer-lo.

Segueixo la recepta al peu de la lletra però encara em queden dos o tres passos quan sona el timbre però l'Enric em prohibeix aplicar cap pota de granota més. Li suplico que em deixi però no hi ha manera i m'acaba traient de la classe l'Helena. A l'hora de descans practico alçar un pal del terra per la següent classe, serà la primera que tic de màgia pura i dura i no vull ser una negada. El Joan m'ajuda, em diu que deixi la ment en blanc però mai ho he aconseguit. Al final, el Víctor em vol donar una beguda que té en una ampolla. El Nico, es tira a la defensiva i diu que no, que ho he d'aconseguir per mi sola. M'impedeix beure el líquid d'un color blanquinós i m'enfado amb ell.

Després d'insistir molt i molt, finalment, em deixa que begui una mica, però molt poc. És la cosa més forta que he provat en la meva vida però màgicament no penso en res, per fi! El pal s'alça molt lentament i ja em comença a fer mal de cap però no hi penso i el faig passejar al voltant de la gent. Tots cinc riem, sona el timbre de final del pati i ens dirigim a les corresponents aules.

No m'equivoco tan com pensava, de fet, la professora també pensava com jo que no me'n sortiria però he pogut moure objectes gràcies a la beguda, que encara tenia efecte sobre meu. Alguns companys, es queden meravellats ja que faig fins i tot més que ells i és el meu primer dia.

La classe transcorre bastant ràpid i quan sona el timbre la professora, que es diu Annie, ens desitja a tots un bon cap de setmana. La majoria, recullen les coses corrents i surten empenyent-se per la porta. Jo, en canvi, vaig a poc a poc i acabo d'anotar una cosa a la llibreta. La mestra, em mira, amb uns ulls somiadors i somriu. Li responc igual i surto per la porta. Fora, hi ha molt de fum i els professors ens diuen que sortim amb calma cap a la zona verda. Jo faig cas i segueixo la fila de gent. Cada cop, hi ha més fum i em costa respirar però no sóc la única. Per fi aire pur! Busco als meus amics però hi ha molta gent. Vaig apartant a tothom, intentant anar on estem sempre. Quan ja els veig però queden encara unes quantes persones per arribar-hi... algú m'agafa de la bossa i em fa tirar cap a ell, l'Enric:

- Es pot saber on està el teu amic? El Nico?- em pregunta.

Al nostre voltant es fa un petit cercle i molta gent s'apropa per escoltar. No m'agrada cridar l'atenció i ara mateix estic al centre. Sento algunes veus dient coses però tinc un problema, l'Enric:

- No el veig des de després del pati- li responc.

- Doncs a la classe de pocions en comptes de seguir la recepta com jo deia ha creat un fum dens i tenim alumnes i professors desmaiats!

M'imagino el Nico fent aquest tipus d'error o broma i em ve el riure. Intento tapar-me però no puc i somric una mica.

- Que et fa gràcia potser?

Paro i ell, agafant-me del braç amb la seva força em fa entrar a l'edifici i buscar el Nico.

El passadís està cobert de fum, entro però no sé on buscar, començo a pujar escales per buscar-lo a la seva habitació. La porta està tancada amb clau, provo un conjur del llibre de màgia però com és normal, no em surt així que vaig al mètode més fàcil, tirar la porta al terra. L'empenyo i li dono mil cops però no cau. Pregunto si hi ha algú i l'únic que sento és la remor, d'un ordinador obert. Continuo pujant, sense saber on anar. Si miro per les finestres il·lusionaries veig a tots els alumnes, allà baix però que s'apropa una turmenta plena de colors i llampecs, una de ben bona.

Són finestres impossibles d'obrir per tan no ha pogut fugir. No em queden esperances ni forces, em costa molt respirar. Pujo les escales arrossegant-me i quan penso que ja no puc més arribo a l'últim pis. Sé que no és molt important però mai havia arribat i vull veure que hi ha darrera la gran porta massissa. L'empenyo amb les poques forces que em queden i caic a terra. Em costa respirar, intento cridar però la veu em queda ofegada. Sento algú, que crida, crec que em crida a mi, pel meu nom però sóc incapaç de sentir ni parar atenció a res. Sento el meu cor, bategant molt lentament però amb molta força i de sobte, on hi hauria d'haver un moviment de cor, dins meu, ja no sona res.