Lleials i Immortals

Quan de temps mare

Obro els ulls i veig la Mònica, altre cop asseguda mirant-me. En l'enorme llista veig el nom que busco i l'assenyalo. Torno a mirar la pantalla, la Eli està corrent ja pel carrer en direcció al parc. Espero que no sigui massa tard. Una llàgrima em cau. Deu ser ja tard i per sort em donen una mica de menjar, un entrepà. Varis cotxes negres s'omplen de persones i a mi em posen un on està el meu pare, la Mònica, la meva germana i el Guillem.

Anem fins a la biblioteca pública i allà entrem a la biblioteca amb que vaig anar ahir amb el Ferran. Com que jo sóc l'encarregada de revisar els llibres sé que ell no vindrà avui. Els hi ensenyo tot l'espai i es comencen a organitzar. Envien gent a tot de llocs estratègics, gent amb armes. M'ho miro asseguda a una cadira. Ells tenen la clau. Em donen el penjoll per suposat sense la clau a dins i em deixen una samarreta i pantalons normals ja que encara vaig vestida de cambrera i no volen que l'Amanda pregunti. Després em poso davant el Guillem:

- D'aquí uns minuts es pondrà el sol, llavors ella vindrà, pel teu bé. Vull que sembli que estàs llegint i llavors tingueu la típica conversa normal de mare a filla. No li diguis res, tindrem gent apuntant-vos tota l'estona i no ens farà mal disparar. No facis cap bogeria, t'estaré vigilant tota l'estona de prop-. Diu apropant-se cada cop més.

Em dóna un llibre i em poso a llegir. Per sort han agafat de ciència ficció i és molt interessant, tan que no em dono compte quan una figura femenina apareix davant meu. Porta una llarga trena amb els cabells rojos i un fi vestit llarg. Les mans les té molt suaus i m'aixeca el cap. Em dono un sobresalt:

- Júlia...- diu

- Mare...- contesto sense saber molt bé que dir.

- Quan et vaig veure per últim cop va ser quan vas sortir de dins meu, et vaig donar la màgia immediatament, després no et vaig tornar a veure mai més. Tens la clau, has crescut i estàs sana i estalvia. Suposo que ha arribat l'hora d'anar-se'n- diu agafant-me de la mà.

Sé que intentarà un conjur per teletransportar-nos i en aquell moment el Guillem apareix i l'Amanda s'espanta, em pregunta qui és i veig els seus ulls, no vol que digui res:

- No s'espanti, conec a la seva filla des de fa molt de temps, de fet, sóc Immortal.

Fa falta que ell digui això perquè tot es posi en acció. Unes persones agafen a la meva mare. Veig com crida i em llenço sobre ella. Començo a llençar conjurs a tots els que es posen davant meu. Puc treure'n uns quants matant-los abans de que el Guillem em trobi i m'agafi. Em tira de cara al terra i posa un ganivet al meu coll i crida, crida a l'Amanda, tothom calla:

- Quieta, Amanda aturat, entrega els teus poders a la dona que s'aproxima a tu, no facis cap bestiesa o la mato! Dóna-li la teva màgia!- crida.

Es fa un passadís. Veig com la meva mare em mira i agafa els braços de la Mònica per donar-li els seus poders. No ho havia vist mai però sabia que era un procés molt dolorós per qui es quedava com una persona normal. Amb el silenci absolut, veig com es desmaia al terra i la Mònica mira al Guillem somrient. Aquest, lentament em treu el ganivet i em deixa en mans de la dona despietada. Ho he estudiat i crec que quan entregues els teus poders, la persona a qui els hi dónes se li sumen els poders. Els seus més els teus de manera que no puc fer res perquè sé que només en tenir un mínim pensament em matarà.

Anem directament al port ja que la dona que no em treu ull de sobre sap on hem d'anar, sap on estava amagada la meva mare. Allà fan aparèixer un iot molt luxós i gran del no res on em fan pujar. Em deixen a una habitació que no està malament però amb una finestra molt petita per escapar i sé que tanquen la porta i la vigilen des de fora. Veig la meva mare, estirada a un dels dos llits. Amb els ulls tancats. Es veu molt dèbil però és molt bonica. M'agafo a la seva mà i m'espero fins que ja és ben negra nit quan obre els ulls. Sembla que de sobte tingui molta energia tot i que li acaben de treure els poders:

- Júlia! Escolta'm, no fos cas que demà ens separin. Com dir-te... ets una fada. No com les dels contes. Tu, igual que jo, entregues la màgia als més petits. Com? Ho descobriràs el primer cop. És una cosa que ningú sap, ningú sabia que jo era fada però es va descobrir ja que un adult em va veure entregant màgia. Ningú sap que tu tens aquest do i només pots confiar en les persones que de veritat t'estimen. Al ser una fada mai et poden treure del tot els poders. A mi m'han tret una gran part i es pensen que tota però això és impossible, això només ho sabem nosaltres. Al principi no li veus la part negativa però hi ha alguna: vius molt més que els humans, això vol dir que si tens parella ell envellirà i tu continuaràs preciosa i jove. D'aquí poc faràs el canvi, la nit del teu dissetè aniversari podràs començar a crear mags i magues. És una nit en que has d'estar sola, jo pensava que no i vaig haver de fugir i amagar-me al costat del bosc de l'escola quan estava prohibit. El problema el tindrem si escapes. Faràs bogeries per anar on tu vulguis aquella nit. Pots dir-me quants dies queden pel 28 de març?

Fent-li cas començo a contar, deu dies! No tinc prou forces per dir-li res i de seguida m'adormo sentint la seva cremant presència al meu costat.