Lleials i Immortals

Nou claustre

- Júlia a munt!- és l'Edu.

Miro el despertador, les sis i mitja. Em poso l'uniforme i deixo que avui sigui la minyona qui em planxi el cabell, avui, a primera hora, ens anunciaran el nou claustre i tot el dia serà una mica de presentacions ja que poden canviar coses com no haver de portar tots el mateix pentinat que és horrorós. Abans de sortir de l'habitació miro que estigui jo implacable. Baixo a esmorzar. Els mateixos homes i dones que hi eren ahir, estan avui. Alguns treballant, els altres esmorzant. M'assec i em porten un vas de llet i una poma. M'ho menjo sense dir res, l'Edu, que l'han obligat a seure lluny de mi menja el mateix. Ens mirem però no diem res. Veig com baixa la meva germana i es tira sobre el meu pare per abraçar-lo, en acabat, ell em mira:

- Avui, quan surtis de classe, et portaran a un lloc secret, començarem les proves de la clau així que no comptis en fer deures...

Sense dir res, estic a punt de sortir per la porta quan el Guillem em demana la motxilla. Li dono de mala gana i revisa que no porti res que em pugui discriminar, en acabat, el xofer ens porta cap a classe.

El Ferran i l'Helena ja estan allà. Vénen corrents a rebre'm. El noi, de seguida nota que no estic bé i li demana a la seva germana si ens pot deixar un moment sols. Ella diu que sí, sobretot perquè també ha de preguntar una cosa al Nico i així aprofitarà.

- Què et passa?- diu ell.

- El meu pare, és un Immortal, ahir al arribar a casa tot de metges ens van agafar, a l'Eduard i a mi, li vaig donar la clau, per suposat falsa. Avui comencem les proves. No sé que busquen i ho vull saber, per què lluiten?- li explico.

- Ho intentaré descobrir avui, ja li diré a la Susi el que ha passat...

Ens fan entrar a tots a un enorme auditori. Separats per cursos i classes tot i que mai ens separem així. M'assec al costat de l'Helena. El director arriba. De fet, arriben tots els possibles directors que podem tenir. La majoria són homes però hi ha alguna dona. Un adult, comença a llegir el recompte de vots, començant amb qui ha quedat últim a primer. Mica en mica, se senten riures o gent que celebra. L'actual claustre que tenim, queda tercer de sis. Veig com el director em mira, no sé per quina raó a mi però em mira. Jo el miro i quan sento qui és el guanyador desvio la mirada. Tothom es queda gelat. Ningú diu res. És una dona, d'uns quaranta anys, cabell ros i estatura mitjana. En el moment que saluda i es gira per mirar tots els altres candidats veig que a l'esquena té una rosa. Em giro i miro el Ferran, ell també ho ha vist, els dos tremolem.

Tots els altres possibles directors se'n van i vénen tot un conjunt de mestres. Molts. Es col·loquen en varies línies i davant de tot ella. La Mònica l'únic que amb uns trenta anys més. Miro el Nico, tampoc molt lluny. Ell també em mira:

- Molt bon dia, aquests, seran els vostres professors els següents set anys. Esperem ser millor que els darrers, posar-vos on heu d'estar. Ens agradaria explicar-vos primer una cosa nova que afegirem. Tindreu uns delegats, un noi i una noia, per curs. Podreu botar a tots els qui s'hi presentin i ells diran les vostres preocupacions de manera que un cop al mes, en algun moment del dia, tot el curs vindreu a aquesta sala i per ordre es diran les preocupacions que els delegats ens ho faran arribar. Ha de ser gent responsable i serena però també algú que es conegui a tothom. També, m'agradaria dir-vos que no m'agrada gens l'uniforme. No farà falta que us el compreu. Avui els vostres tutors us donaran el material. El cabell, el podreu portar al vostre gust sempre que us deixem. Si trobem un pentinat inapropiat us l'haureu de canviar, sinó prendrem mesures. Perdoneu que no m'hagi presentat, em dic Mònica m'agrada molt que els nanos aprenguin com toca, m'agrada fer classe així que a diferència del vostre antic director, jo donaré alguna assignatura. Odio que m'amaguin les coses així que avui, tots passareu un control molt ben preparat.- presenta la Mònica.

Tothom aplaudeix però jo sóc incapaç. Ens diuen que sortim tots a fora i ens aniran cridant per classes. Ràpidament em reuneixo amb el Ferran:

- Ho diu pels Lleials, no sé com serà aquest control però no diguis res d'ells, t'ha quedat clar?- em llença.

Ningú es fixa amb nosaltres així que li faig un breu petó als llavis. Somriu i m'abraça fort. Criden a la meva classe. M'acomiado i deixo que l'Helena m'arrossegui.

Tenim una tutora. Primer, quan a la classe ens dóna els nous uniformes, ens diu que anem al bany, a canviar-nos. Tots anem parlant i ella ens fa tornar i ens fa anar amb silenci. Veig com la meva amiga mira el polo, té pintat una rosa:

- Jo això no m'ho poso, va en contra de la meva voluntat-. Em diu.

- Ets Lleial... llavors serà dur per les dues però ho hem de fer, no poden sospitar.