Lleials i Immortals

Una màgica nit

El Nico es disculpa i se'n va cap a l'habitació dels nois. Nosaltres quatre ens quedem mirant-nos, en silenci. Decidim passar la resta del dia descansant una mica. Tenim tota una ciutat per investigar i tres setmanes cap endavant. Ens deixen soles. Ens posem a contar els diners que tenim per cada cosa. Per àpats hi ha molt però si mengem fora serà menjar ràpid i gens car. Pel viatge hi ha poc però tampoc necessitem gairebé res ja que després agafarem el vaixell. Per altres coses hi ha molt i no hi ha necessitat de gastar-ho tot però una part si que gastarem. Per últim, la roba. Ens mirem les dues i somriem. Ens anem a dutxar rapidíssim i sortim de l'habitació. Anem a donar als nois la seva part per roba i sortim corrents com dues nenes que van a comprar nines.

Anem a un centre comercial a onze minuts en metro. Entrem a tot de botigues i remenem molta roba. Sortim carregades de mil bosses. Miro al meu voltant i ric. No sé de que però ric, potser perquè sóc feliç. Ens dividim un moment perquè decidim comprar-nos les dues un vestit de gala per separat i després sorprendre'ns així que entro a una tenda. Tothom que està allà dins són persones amb molts diners. M'apropo a un llarg vestit platejat de tirants on tota la zona per sobre el pit, està feta d'un teixit mig transparent, preciós. Em poso davant i se m'apropa una dependenta:

- Preciós veritat?- em diu causant-me un sobresalt.

- Sí- dic girant-me.

Em trobo cara a cara amb ella, l'Elisabet. Porta un bonic penjoll, una mica diferent al meu però amb una clau. Em mira somrient, no em reconeix però veu el terror dels meus ulls. Em pregunta si estic bé, si em passa res. M'ajuda a asseure'm a una cadira i quan noto que estic més reconfortada demano la meva talla del vestit. Me'l provo i me'l compro junt amb unes sabates planes però boniques. Quan em va a cobrar, agafo tot el valor que tinc i em poso davant seu:

- Un collar bonic, per cert, el Nico et troba a faltar- li dic al anar-me'n.

Al sentir el seu nom tota ella tremola. Jo me'n vaig per la porta i sé que em segueix. Em treu del centre comercial a estrebades i m'arrossega fins a l'apartament que jo havia localitzat. Modest. Un cop a dins, em fa deixar anar totes les bosses:

- De què coneixes el Nico?! Qui ets?- em pregunta. Veig com la punta del seu dit comença a cobrar vida.

- Eli, calma't, si us plau! Sóc Lleial!- li dic amb presses.

Se m'apropa més, i el seu dit toca el meu braç que va al descobert.

- Vas ser tu! Tu vas causar la mort de tota aquella gent de la fàbrica i gairebé la meva! M'equivoco?

- No! No t'equivoques. Ho faig fer jo! Però m'hi van obligar! Mai hauria volgut fer mal!

- I només ets una Lleial? I estàs aquí en horari escolar?

- Sóc... sóc la filla de l'Amanda- murmuro- estem buscant la meva mare i el Nico ha vingut amb mi...

Es separa i separa el seu dit. Em demana perdó un i altre cop però no les accepto. Sóc jo qui ha de demanar perdó pel mal que he fet a aquesta noia. Em diu que es mor de ganes de veure el seu germà petit, que s'estimen molt. Proposa d'acompanyar-me però li demano que el deixi descansar un dia. Després em diu que es podrien trobar al Central Park. Aquí dic que no:

- No, mira, Eli, vaig tenir una visió, en aquest lloc on el teu germà moria. No vull que s'apropi allà, no vull que li passi res. Tots van emprendre amb mi aquest viatge complicat i si a algun li passés alguna cosa, igual que a tu, em sentiria responsable així que quan el vegis, allunya'l sempre d'aquell lloc, t'ho suplico- li demano.

Lentament em diu que sí i quedem l'endemà a les deu davant l'hotel. Surto carregada de bosses i vaig directament cap a l'habitació on la meva amiga m'espera una mica enfadada. Li demano perdo mil cops i ens acabem abraçant. M'ensenya una carta dels nois que diuen que ens conviden a sopar. Em poso a riure. Demanen que anem formals i ric. Faran de tot uns homes.

Mirem tots els serveis que ofereix l'hotel i veiem que un són uns banys especials seguits d'uns massatges. Anem ràpidament fins allà i ens donen unes bates blanques i guardem la roba a una taquilla. Al entrar a la sala de banys les dues ens mirem. Transmet molta calma. Hi ha gent que està amb parella sota una gran capa d'espuma. Són com enormes banyeres independents i hi ha una per cada grup que ve. Unes noies ens acompanyen fins la nostra i ens fan treure'ns la bata abans d'entrar a l'aigua. Amb una mica de vergonya pels homes que hi ha a la sala ens la trèiem i ràpidament entrem a l'aigua. Són llargs minuts de relaxació on no diem res però de tan en tan ens mirem i ens riem.

Al cap d'una llarga hora ens tornem a posar les bates i entrem directament a la sala de massatges. Això sí que són sales per separat i només estic amb la meva amiga i dos massatgistes. Són dos homes. Ens volen fer estirar per fer-nos el massatge i l'Helena va ràpidament a fer-ho quan dic que em trobo molt malament. És mentida ja que en veritat he vist una rosa tatuada. Possiblement no vulgui dir res però demano a l'Helena que ens anem i pugem sense tan sols agafar la roba.

Li explico mentre pugem amb l'ascensor. Encara queda una estona abans del sopar i ens dediquem a provar-nos la roba nova sempre atentes a la porta. Al final arriba la hora dels vestits. Ella porta un vestit curt rosa però amb molt encant. Després surto jo del bany amb el vestit i se li cau la baba. Em queda genial i el que no m'havia fixat a la botiga és que té gran part de l'esquena descoberta però ja m'està bé.

Li encanta el meu vestit i ric. Obrim una mica la porta i veiem que tot de gent molt arreglada, alguns més que nosaltres surten direcció al menjador. Nosaltres ja ens posem a maquillar-nos i pentinar-nos. Ella, amb el seu cabell que pot canviar sempre es fa una trena de costat i jo, després de provar moltes coses i veure que el meu cabell no ho aguanta em deixo el cabell tal qual, això sí, pentinant-me.

Piquen a la porta. L'Helena corre a obrir-la. Són els nois. Van tots elegant i ens fan riure una mica, s'han passat amb la gomina. Davant de nosaltres, l'Helena i el Nico es besen, somric. Comencen a tirar cap al restaurant i veig com els altres dos em miren.

Primer miro al Ferran i entén la meva situació així que vaig i abraço a l'Edu. El que no faig és deixar sol a l'altre i amb els dos homes de la meva vida comencem a anar darrera l'altre parella. El sopar està exquisit i acabem plens fins a d'alt de tot.

La primera parella se'n va al terrat, a prendre alguna cosa. El Ferran diu que està mort de son però està clar que no es troba còmode entre nosaltres dos així que decideix anar-se'n i l'Eduard m'acompanya fins a l'habitació per estar parlant una estona.

Entrem a l'habitació i ens asseiem al llit. Estem parlant una estona però es menja les meves paraules a petons. En un moment l'empenyo carinyosament i es queda estirat al llit, se m'emporta a mi també i no para de besar-me. Em descorda el vestit i me'l treu.

En aquell moment perdo la virginitat sent la noia més feliç de l'univers. Ens adormim els dos, abraçats l'un al costat de l'altre sense preocupar-nos en cap moment que pot aparèixer l'Helena que per sort, no és així.