Lleials i Immortals

Primer dia de classe

El despertador sona, no el crit de la meva mare. Em llevo i miro l'hora, les set. Em canvio poc a poc amb l'uniforme: un polo blau cel i una faldilla negre. A sota em poso mitges i les úniques sabates de l'armari. Em faig una cua ja que no em puc pentinar i faig el llit.

Miro per la finestra, fa sol tot i que no estic de bon humor així que aquesta finestra no té aquell aparell tan rar que et capta els sentiments. Hi ha persones, netejant una mica l'espai però veig que estem envoltats de muntanyes i en un espai, molt apartat hi ha un petit bosc. Piquen a la porta, obro i surto. El Nico, vestit també amb l'uniforme m'espera. Sense dir cap paraula baixem les múltiples escales, fins al primer pis, entrem a una enorme sala d'on van entrant i sortint gent.

Sis grans i llargues taules estan plenes de safates de nois. Nosaltres, anem a la barra i ens servim el que volem per esmorzar i fem lloc. No queda gairebé ningú:

- El director, en Mister John, ahir va dir que a la teva mare li dirien que has estat acceptada en una escola privada i que et quedes a dormir allà, que l'aniràs a visitar per Nadal. Estudiaràs aquí i et formaràs, descobrint quins són els teus poders. Viuràs aquí. Va dir que t'ensenyés tot el centre i que finalment t'expliques les normes.- diu, i beu una mica del cafè amb llet- no es pot fer servir els teus poders fora del recinte, només es pot sortir amb permís, s'ha de portar sempre l'uniforme, no es pot faltar a classe a no ser que estigui justificat i s'ha de tenir total respecte als professors. Aquí, no és com al poble. Tota l'escola volen un model únic. Ensenyen molt bé però tenen un defecte, ens volen a tots iguals, per això aquest últim director ha posat com a norma que hem d'anar iguals de manera que a part de l'uniforme, els cabells s'han de portar tallats iguals i a vegades, de càstigs, fa coses pitjors.

Em miro el meu cabell, m'encanta tal i com és, no el vull diferent!

- Nico, el petó...- li dic.

He passat tota la nit pensant en aquell moment i crec que s'ha de parlar perquè a mi em preocupa, per molt que no fos res, és el meu primer amic en molts anys i no vull que em faci mal. He d'aclarir el meu cap.

- Era sincer.

No diem res més en l'esmorzar i quan acabem, portem les safates al seu lloc, no com la majoria. Sortim i ens dirigim primer a una petita part de l'escola on hi ha quatre botigues. Allà anem a la perruqueria on em posen igual que totes les altres noies. El cabell tan llarg que portava me'l deixen un pam més curt, amb un objecte que mai havia vist me l'allisen, no sóc jo aquesta!

Sortim i comprem tots els llibres, llibretes... tot el material, entrem a la última botiga on hi ha roba i motxilles. Mai he pogut comprar el que volia, sempre m'ha tocat quedar-me amb el que podia així que compro una bossa de mà, molt bonica que també em pot servir per guardar les meves coses personals. També comprem un parell de samarretes i pantalons pels caps de setmana.

Quan acabem deuen ser les onze passades de manera que anem a deixar a l'habitació la roba i em comença a ensenyar l'escola. Amb l'horari a la mà, anem passant per totes les classes, ara ocupades on hauré d'anar, al final sortim a la zona verda.

Allà no diem res, passem l'estona al sol, em recolzo sobre la seva espatlla i deixo que el temps passi. Les nostres mans es troben i s'agafen ben fort i molt lentament s'acaben trobant els nostres llavis que durant molta estona no es separen i quan finalment ho fan sona el timbre, es deuen haver acabat les classes del mati perquè comencen a sortir tot de nois i noies que tenen ganes que els hi toqui l'aire fresc, ganes de descansar una mica, abans de tornar a començar les classes de la tarda, alguns, estudien.

Un petit grup format per dos nois, un alt amb el cabell ros i l'altre d'estatura mitjana i el cabell negre, i una noia, de la meva altura, amb els cabells iguals que jo però castanys, s'aproximen a nosaltres. El Nico s'aixeca i jo faig el mateix, deuen ser amics i deu fer temps que no es veuen perquè tots s'abracen i es saluden.