Lleials i Immortals

Sóc tieta

L'abraço fort fins que el meu germà ens separa ja que ens estem començant a posar liles del fred. Sortim a fora i agafem ràpidament una tovallola molt gruixuda. Les bessones ens miren estranyades però somrient. Em canvio ràpid i pregunto que farem avui:

- Hem quedat amb la meva mare que ens veuríem a la ciutat amb els altres. Demà és Nadal i com que no heu tingut temps de comprar res anirem a comprar- diu la Laia, l'altra bessona.

En un tres i no res arribem a un enorme centre comercial. L'Helena ve corrents cap a mi. Ràpidament tots ens separem per fer les nostres compres. Les botigues són genials. Passem per tot arreu provant-nos coses i comprant regals per a tothom. Quan decideixo comprar alguna cosa pel Max m'entra la incomoditat. Des del peto no ha dit res però es notava molt que no ho ha fet només per salvar-me. No li dic ni a l'Helena quin és el regal.

Tornem a casa que ja són les sis de la tarda passades i diuen que a les vuit ella té un sopar amb uns professors de l'escola i que s'anirà al cap de poc. Tots, esgotats se'n van a estirar-se i jo, m'assec al sofà. Fa un any que vaig conèixer l'Edu, que el meu pare va anunciar que ens casaríem, fa un any estava amb la família.

Recordo el menjar, estava boníssim i em va fer molta il·lusió veure tot el menjar a taula i tot i que no estava contenta amb el meu pare, veure la meva germana contenta, parlant.

Amb compte vaig a despertar a l'Eric dient-li la meva proposta. Ens posem mans a la obra. És un geni a la cuina i prepara uns plats deliciosos per tots. Jo, paro la taula amb delicadesa i amb amor i poso els millors tovallons de la casa. Per finalitzar encenc unes espelmes.

Anem a despertar als altres i els hi diem que es canviïn amb alguna cosa més bonica i que ens esperin a sortir de l'habitació. Després vaig a canviar-me. No trobo un vestit adequat. Ara tots em semblen quotidians per molt bonics que siguin. Veig un que em capta l'atenció. El vestit que vaig portar farà un any. No sé com ha pogut arribar fins aquí però de seguida me'l poso. Em continua anant igual.

Em calço amb unes sabates de taló del mateix color que el vestit i surto a buscar als altres. El meu germà, em mira meravellat. Em poso una mica vermella o això noto ja que les meves galtes cremen una mica i entro a la primera habitació. La del Max. Està vestit amb esmòquing assegut al llit. Al veure'm em mira de d'alt a baix fins que topa amb els meus ulls:

- Hem de parlar- li dic asseient-me al seu costat.

- No s'ha de parlar res, tot està preguntat, només es necessita una sola paraula-. Em contesta.

Em llenço sobre seu i el beso. El miro i li pregunto:

- És això una resposta?

Em contesta igual. Baixem a baix i tots es queden meravellats davant el sopar preparat. L'Edu ja s'ha pogut aixecar del llit i està al costat de la Eli. Tothom s'asseu i portem el menjar. Sopa de galets. El fum que surt de l'olla ens hipnotitza a tots. És un sopar on semblem familiars parlant de temes.

En acabar el sopar la majoria es posen al llit per dormir però jo surto una mica, abans d'anar-me'n. Fa un any que vaig passar la nit desperta. L'Edu ve al meu darrera. Em fa asseure. Ell també s'ha en recordat que va passar, de com l'odiava llavors, de tot el que ha passat. Simplement m'abraça i se'n va.

L'Eric també vol parlar amb mi tot i que sóc jo qui li pregunta:

- Per què no pots ser tu el comte?- li pregunto.

- En teoria és la filla qui accepta el càrrec a no ser que tingui algun germà casat.- contesta.

- I no has intentat mai casar-te?- li torno a preguntar.

Sense contestar-me em fa un gest perquè el segueixi. M'aixeco i començo a notar el fred de la plàcida nit. En una zona apartada hi ha un petit estable amb dos cavalls. Un d'ells es veu que està més cuidat que l'altre. Potser és pel seu pelatge blanc i lluent però encega. Té una cabellera llarga i preciosa i uns ulls no molt típics entre els cavalls, ulls blaus. Es diu Lluna:

- M'he intentat casar amb ella, quan era humana. El dia del nostre casament, el Bruno li va llençar un conjur fins deixar-la així. El problema està en que estava embarassada. El Max, em va dir que podria sortir humana o un petit poltre i t'he vingut a demanar ajuda perquè crec que avui és el dia- diu contestant-me a la pregunta.

Sentim com la euga emet un soroll no molt normal entre els cavalls. Veig el meu germà que em mira amb cara de suplica. Ajudo una mica amb els meus poders a calmar la Lluna mentre l'Eric procura de treure el que sigui que surti. Murmuro paraules a l'orella de l'euga sabent que m'està escoltant i entenent. Sento un plor, una nena. Somric i felicito a la Lluna. Mai abans un humà havia nascut des de dins d'un cavall.

Mentre m'apropo a la criatura una imatge brillant il·lumina:

- Eric, cuida-la tu, no li diguis qui és la seva mare, podrien provar de fer experiments amb ella o amb mi. Ensenya-li a muntar a cavall i que sigui una gran amant per nosaltres però sobretot, estima-la com ho vas fer amb mi-. Diu la Lluna.

No ho diu el cavall sinó la veritable Lluna, la jove convertida en animal. Veig com el meu germà vol córrer cap a dins però abans em dóna la nena, per molt que sigui acabada de néixer i que només l'envolti una tovallola no vol que el vegi amb tal estat.

Sense el permís del noi pujo sobre la euga i el nadó amb mi. Donem una volta lentament i somric pensant que d'aquí uns anys el seu pare li podrà dir que el primer dia de la seva vida va muntar a cavall.