Lleials i Immortals

Eleccions

Obro la finestra, un aire ens frega la cara i ens fa voleiar una mica els cabells, començo a agafar fred i decideixo posar-me la samarreta però m'ho impedeix. M'abraça i només ell ja m'escalfa. Ens anem movent per l'habitació, com si balléssim. M'alça la cara, té la mà gelada. M'acaricia i finalment, em besa, em mossega el llavi i em surt un rajolí de sang, me l'eixuga i torna a besar-me. Preparo una bossa i surto i sortim a fora. El majordom ens porta fins la casa que m'han regalat. És petita però no necessito res més gran. D'una sola planta amb vistes del turó on treballem.

Em llevo amb l'Eduard al costat dormint, avui comencen les classes. Com que ell té un horari més normal, em portarà ell gairebé cada dia. Em poso l'uniforme, em planxo el cabell i preparo l'esmorzar pels dos, són les sis quan ell ve a esmorzar. Després, netegem una mica tota la casa i ens preparem per sortir. Agafo la bossa i miro per darrer cop que tingui totes les coses necessàries. M'agafo a la seva cintura i sortim cap a l'escola, a començar un nou trimestre. Com van prometre que farien, el Ferran i jo acabarem les classes el dilluns i dimarts a les cinc, dijous anirem al mati abans de començar classes i divendres després de dinar també. Aquesta última setmana afegida de festa no hem fet tantes coses ja que ha fet molt mal temps, avui, per això, s'espera un dia millor. Arribo i molta gent em va assenyalant i algú s'atreveix a preguntar-me alguna cosa però quan veig l'Helena vaig corrents a abraçar-la. Està molt contenta i em diu que un dia l'he de convidar a casa jo ric. Després veig el Ferran, a ell l'he estat veient durant les vacances i ens els moments més íntims ens besàvem però ara no puc fer això, ningú ho entendria. Vaig corrents i també l'abraço, a ell li agrado però no es molesta per l'Eduard, al reves, sembla que sigui més feliç. Diu que així, ell no serà qui em farà mal si ha de passar. Els tres ens apropem a una zona on una professora està anunciant a tothom:

- Aquestes vacances, tots aquells alumnes que volíeu quedar-vos aquí no heu pogut ja que com cada set anys, toca celebrar unes mini eleccions. Pels nous: això ho fem perquè us prepareu pel futur i no us pugueu queixar dels mestres ja que els decidireu vosaltres. Hi ha gent repartint fulls amb informació, farem les votacions del primer i segon curs de màgia experimentada aquestes dos primeres hores, les votacions de tercer i quart curs de màgia experimentada les dues següents, els de cinquè de màgia experimentada i els de primer i segon de màgia extrema després del descans. Els de menys de tretze anys, no podeu votar. Ara cadascú on li toqui.

Tothom es dispersa per agafar papers, m'acomiado del Ferran i amb l'Helena me'n vaig a classe de pocions. M'assec a prop i no dic res en tota la classe, simplement faig apunts. Veig com l'Enric em va mirant, intentant renyar-me però no ho pot fer ja que no faig res que estigui fora de lloc. Sona el timbre i en comptes de dirigir-nos a la classe que ens toca anem a una gran sala polivalent. Molta gent va ara però jo decideixo anar al cap d'una estona. Surto a fora, vaig a un cementeri de l'escola que està a la part del darrere. Vaig acabar sense poder anar a l'enterrament de la meva mare. Veig la pedra del terra, gravada. M'assec a sobre i li explico les festes, plorant. Acaricio les marques del terra. La Martina s'asseu al meu costat, ella té descans ara. Se n'ha adonat, sap que la seva mare està morta. L'abraço i les dues plorem, sentim el timbre, s'ha acabat la seva estona de descans. Se'n va i jo també.

Pel passadís topo amb el Nico que em saluda i se'n va. No li dic res jo i vaig a votar. Podem votar a cinc claustres diferents. El que guanyi serà qui dirigirà l'escola, tots els professors que tenim ara s'aniran si no guanyen, el director canviarà... a mi m'agrada molt com està ara la cosa així que voto els mateixos que estan, l'Enric potser és el que menys vull però l'Eduard, el professor d'història, no vull que se'n vagi. Em queda mitja hora fins que el Ferran surti i anem l'Helena i jo a agafar alguna cosa per esmorzar al menjador. Molta gent se'ns apropa a saludar-nos i la meva amiga mira a tothom i fa un riure ximple, me la miro i somric. Sabia que les coses canviarien quan tornés a classe el que no sabia és que ella seria tan ximple.

De cop i volta tothom em coneix, no tots em parlenperò em coneixen tots, alguns potser m'han agafat mania però serà el seuproblema perquè continuo sent feliç. La meva germana, potser s'aprofita is'aprofitarà més de cara al futur. Tots els cursos que faltaven per sortirsurten, corrents i cridant. Veig unes noies, més grans que jo que se m'apropen.Tothom les deixa passar. S'asseuen davant nostre i sense esperar res, m'aixecoi tiro de la meva amiga cap a fora, passo de problemes.