Lleials i Immortals

Ara sense voluntat pròpia

Obro els ulls, fa olor a desinfectant, miro al meu voltant, estic en un llit bàsic i el Ferran a prop meu:

- Júlia, no negaré que no t'he vist allà dins, com et trobes?- em pregunta.

- Rara- responc posant una ganyota.

- Els metges ja han tret els resultats, els teus somnis són reals.

Em tiro sobre seu i l'abraço. Una mica sorprès també m'abraça. Em canvio ràpid, sense importar-me que ell estigui davant i em disposo a sortir cap a fora quan una dona m'atura.

Em diu que m'han de dir el favor que els hi he de fer, cremar la fàbrica de coixins. No sé que m'ha d'aportar a mi ni a ells això. Enfadada els hi dic que no penso fer una cosa així, quan ningú té la culpa. Apareix el noi de l'autocar, el Guillem que em torna a mirar somrient. Em diuen que ho hem de fer junts. Torno a dir que no, ara molt convençuda. Ell però, em toca amb un rar objecte i m'ordena a fer-ho. Dic que sí. El Ferran no veu res d'això, no li permeten. Diuen que un cop t'has posat al negoci no pots parar. Diuen que per dissimular, em de fer veure que som parella. M'enfado, molt. Jo estic amb el Nico, no amb aquest idiota. M'apropa la màquina rara però m'aparto una mica. El Bruno, que tinc darrere m'agafa i el Guillem em diu que serem parella i que estaré bojament enamorada d'ell.

Entra el Ferran i just llavors tots fan veure que parlen animadament amb mi. Me'n vull anar amb ell però el Bruno i el Guillem m'empenyen i surto amb ells, veient el meu amic mirar-me confús.

No sé perquè he anat a fer-me aquella operació perquè només ha complicat les coses de la meva vida. Tornem pel passadís i sortim pel mateix lloc per on he entrat amb el Ferran. Me'n vull anar a trobar el Nico però ells no tenen aquesta intenció. Aprofitant-se de la màquina que li han proporcionat al Guillem em diuen que seré rebel, que s'ha acabat ser bona nena fins que ells m'ho diguin.

Ara sóc rebel, no tinc ganes d'estudiar ni d'aplicar-me pels estudis, però continuo tenint una part del cervell que pensa una mica. Anem a una part molt apartada de la ciutat, tota plena de gravats. Allà, tota una colla, beuen i fumen. Molts són més grans que jo. De primera em miren però al veure que vaig amb aquest parell no diuen res més. Per suposat, bojament enamorada d'un, m'assec a la seva falda i ell comença a fumar. No m'agrada gens l'olor però ho dissimulo, no dic res. M'ofereix fer una calada però li dic que no fa falta. Amb els seus amics riu i no sé per quina raó. Amb la màquina que ningú la veu, m'obliga a que fumi i no puc fer més que acceptar, tots em miren i riuen. M'entra la vergonya i em poso una mica vermella.

Decideixo apartar-me per tirar el cigar. El Guillem, per suposat em segueix i em proposa anar a fer una volta, per veure la fàbrica de coixins, més que res. Ens allunyem de la resta i com ell m'ha obligat, l'obligo a ell a tirar el cigar. De primer em mira malament però acaba acceptant:

- Tot just acabes d'entrar. Jo quan vaig començar era més decidit i ara m'obliguen a obligar a la gent, que feies allà amb el Ferran?- em pregunta.

- Res, una prova- li contesto sense mirar-lo.

- Saps que aquest noi li moles oi? T'està tirant tot el sant dia la canya d'una forma molt discreta.

No contesto. Continuo caminant fins que la gran nau industrial se'm queda davant. Les últimes llums de la tarda la il·luminen clarament. El Guillem m'explica que el Bruno ens ajudarà demà. M'entra por i vull fugir, abans de que tingui cap opció, ell, m'agafa de la mà ben fort i em porta sota un pont. Allà, entrem a un petit edifici que està ple de nois fent cara de fàstic. En un racó veig que hi ha una gàbia. Em pregunto quin animal deuen posar allà dins.

De seguida ho descobreixo, m'hi posen a mi i m'hi lliguen a un dels barrots amb unes manilles màgiques. Tots els nois, beguts i fumats, després de molta estona s'adormen, alguns al sofà i altres al terra. El Bruno és l'únic que està despert i no està malament. S'asseu al meu costat, a l'altra banda de la gàbia. Després de molta estona sense dir-me res m'obre i em deixa sortir. Tampoc se li pot dir sortir ja que es tira sobre meu i em besa. Amb un cop l'aparto. No es rendeix i prova de tornar-se a apropar però m'enfado, no té dret anar tractant així les noies. Em tira al terra i em quedo en la mateixa posició en que el Nico m'hi va deixar el primer dia que el vaig veure. El Bruno però, prova de treure'm la samarreta i crido, crido el suficient per despertar el Guillem que en veure'm em treu de sobre el Bruno però en comptes d'enfadar-se amb ell, s'enfada amb mi i diu que ell es quedarà tota la nit vigilant-me.