Lleials i Immortals

Em concentro en el Ferran i quan veig que totes les ferides estan més o menys tancades em giro i només tinc temps de veure un símbol, abans de que la persona desaparegui. Una rosa vermella. L'Edu torna amb ajudes però ja està curat. Ens envien a casa, a descansar. Diuen que si ens veiem amb cor, podem treballar a la tarda però des de casa.

Abans de marxar agafem el material del Ferran i meu que està intacte el que em sorprèn molt, sobretot pensant que era a nosaltres qui ens buscaven. Arribem a la caseta. Està tota remenada, han revisat tot. Obro ràpidament l'ordinador i busco informació sobre la rosa, sense importar-me com estigui la meva llar. Dos o tres aplicacions coincideixen. Llegeixo la informació: el símbol de la rosa, s'ha fet servir per moltes coses, la majoria amoroses. Tot té un inici que es troba en un grup de gent que es feien anomenar Immortals. Aquests, sempre duien amb ells una rosa que amb els anys es va transformar en tatuatge. Es diu que feien un conjur a la rosa per poder ser immortals. Volien que tots fossin com ells, es sentien superiors per ser immortals. Però com tots, però, tenien un contrincants que els representava una clau, s'anomenaven Lleials. Aquests, no volien la immortalitat ja que era una cosa que es transformava en ambició, volien un món net i just, això sí, que ells sortissin guanyant. Diu la llegenda que aquestes dues bandes de tant barallar-se van iniciar una guerra, on molta gent va morir però una Lleial, va amagar la seva clau que la protegia, la clau de les riqueses. Una clau destinada a arribar a una persona, per guiar als Lleials cap a la victòria.

Està clar, que això ha estat escrit per Lleials, està clar que els metges bojos, no són més que Immortals i nosaltres Lleials. Els hi explico als meus amics que es queden una mica sorpresos. Em pregunten varis cops si de veritat vaig veure la rosa. Clar que no m'equivoco!

Passem al següent pas, trobar la clau. El Ferran, però, soluciona ràpid aquest problema, fent-me tocar el coll. Trec la cadena d'or amb la clau en forma de cor. Rebo un missatge, del meu pare, vol que torni a casa. Miro la hora, ja són les set! Com es poden haver acabat les classes ja? M'he passat moltíssima estona buscant! El Ferran diu que se'n va sol i l'Edu em porta amb moto.

Al entrar per la porta, veig que la casa està plena d'Immortals. El meu xicot, que porto al costat em mira. Dos persones, se'ns apropen per darrera i ens agafen. A mi, en tenen prou en apuntar-me amb una pistola ja que com vaig amb crosses no puc fugir fàcilment però l'Edu, es resisteix, vol lluitar però no pot. Ens asseiem a la taula, junt la resta. La minyona porta un altre cop una tassa de te, com el primer cop que vaig venir. No para de mirar sota la tassa, sobre el plat. Intento no parar-hi atenció però dissimulant, agafo l'objecte que hi ha entre les dues coses.

El meu pare, comença a parlar, a preguntar-nos on està la clau. No sap que està en forma de collar i és una cosa que hem de tenir en compte. Poc a poc, s'aixeca. Molt lentament. S'apropa a la meva cadira i s'ajup, davant meu, com quan era petita:

- La teva mare, va tenir la clau. Ho notava cada cop que entrava a casa. Mai me la va ensenyar i me'n vaig anar perquè havia de tornar. El meu superior, reclamava un dia i altre la clau i em va dir que si no la trobava, que tornés però que no em quedés com un ximple. Li vaig proposar a la teva mare de venir, podíem ser feliços, tenir la vida guanyada. Ella, però, va dir que no, em va descobrir, va descobrir la meva rosa. Va preferir patir a viure amb un Immortal. Ara la teva mare és morta, sé que no és tan descuidada com per deixar-se la clau sense donar en herència. Ets tu... o la Martina- diu mirant a la petita, a la sala del costat jugant.

- La mare no va venir amb tu i amb raó, era una dona humil, amb un gran cor i tu, no ets ningú cop per anomenar-la. Després de deixar-la prenyada, vas voler fugir però era massa tard, hauries de conviure amb una Lleial. Pensaves que t'aniria bé, que us en podríeu en sortir. La mare, ho va intentar de totes les formes, fins i tot, vau tenir a la Martina pensant que ella us arreglaria els problemes. Però no ho va fer. Una nena, no pot solucionar problemes d'adults, problemes que tenen a veure amb la màgia, amb rivalitats. Sí, la mare va donar la clau en herència, segur que va ser així però no sé a qui. Pare, ni la Martina ni jo tenim la clau.- dic mentre em cau una llàgrima

- Et formen ells, Júlia, a mi no m'enganyes. Ara tothom et coneix, si morissis seria molt complicat però a les set, el xofer et vindrà a buscar a l'escola. No aniràs a casa teva i si et formen els Lleials... nosaltres formarem a la Martina.

M'acompanyen a l'habitació i l'Edu ve darrera meu, viurà amb mi fins que el pare digui el contrari.