Lleials i Immortals

Un últim dia

Últim dia de classes. Des de que em van posar el càstig, m'he posat les piles, i avui veuré el meu resultat, hem de passar tots, pel nostre tutor a que ens doni les notes i a les vuit, comença la festa de Nadal. Des que em van posar el càstig m'he allunyat molt del Nico, continuem parlant però ell té nova xicota. L'Helena i jo som inseparables i amb el Ferran, també m'he unit molt. Els dos altres nois, els hi pregunto coses però l'amistat també s'ha distanciat. Porto tot un trimestre sense sortir de l'edifici i per fi, demà, aniré a casa. Estic a punt de sortir per la porta quan algú passa un sobre per sota la porta:

Júlia, sóc el director, el que et diré ara, m'agradaria més dir-t'ho a la cara però no tinc temps així que espero que em perdonis. A la teva mare, farà un mes, li van diagnosticar un càncer. No tenia diners per pagar l'operació i l'hospital l'ha estat ajudant molt però no se n'ha en sortit. Júlia, la teva mare ha mort. Sé que voldràs anar a casa corrents per veure la teva germana però tranquil·la que vindrà aquí, també a estudiar. Pel que fa els diners que tenia ella i tot, ens encarreguem nosaltres. Tu només recolza la teva germana ara que s'apropa el Nadal. Els diners de tot plegat se t'entregaran demà sense falta. Em sap molt de greu la seva perduda i sé que a tu et feia molta il·lusió anar-la a veure aquest Nadal. L'enterrament, també serà demà, a la tarda. L'enterrarem aquí i podràs convidar a qui vulguis.

Em sap greu el que ha passat,

Molt ànims,

Atentament el director.

Avui havia de ser un dia molt bonic, estant amb el Ferran, l'Helena. No ho serà. La meva mare ha mort, per culpa d'un càncer! Tot i estar vestida per sortir, ja que havia quedat amb el Ferran per anar a buscar les notes, m'estiro altre cop al llit i mullo tot el coixí. Sento com algú pica amb suavitat a la porta. Li dic que no és un bon moment però això només serveix perquè obri la porta. Em veu plorant i la carta al terra. La llegeix i s'apropa a mi, per abraçar-me:

- S'ha mort! No m'he pogut acomiadar d'ella!- li crido.

- Ho sé, Júlia, plora tot el que vulguis, jo sóc aquí per animar-te. Només vull que siguis feliç. Sé que ara és difícil però tu creus que la teva mare voldria que la seva filla, la seva doneta, estigués trista per Nadal? Aquesta època tan màgica i meravellosa?- diu abraçant-me més fort.

- Per mi és dur, puc reprimir si vull una mica el dolor però imaginar-me la meva germana, despertar-se, sola a casa, sense ningú...

- Bonica, et deixo diners meus, anem al poble demà al mati i li comprem regals de Nadal. No l'enganyarà però l'ajudarà. Tot sortirà bé, no pateixis, l'Helena i jo som aquí per qualsevol cosa i tot i que amb el Nico ja no et portis tan bé, crec que ho hauria de saber. Ara vine, anem a buscar la teva germana que deu estar a punt d'arribar i a més, ha nevat!

Somric una mica i sortim a fora. Em vaig eixugant les llàgrimes però els ulls els tinc vermells. Per una finestra, veig com la meva germana apareix, amb una nena de la seva mateixa edat al costat. Baixo les escales corrents i l'abraço, ben i ben fort. Hi ha una part d'ella que no és conscient del que passa al seu voltant. Riu perquè em veu però plora per la mare:

- Martina! Quan has crescut!- li dic per no recordar-li que no tornarà mai a veure la mama.

- Júlia, la mama, quan estava a l'hospital, em va donar aquest penjoll, em va dir que no el perdés i quan et veiés, te'l dónes, que ella, sempre estarà amb nosaltres- diu la petita donant-me una capseta.

L'obro i veig un penjoll, d'or, fi, al centre, hi ha una petita clau, en forma de cor. El Ferran, que tinc darrere, me'l corda. La nena que va amb la meva germana m'aparta una mica i m'explica que la Martina no s'ha adonat massa del que està passant al seu voltant i que no li recordi res i si em pregunta alguna cosa o vol alguna cosa, que li respongui, poc a poc, si fa falta abraçant-la. Ella estarà amb la Martina, més que res, s'han caigut bé però que no li estigui molt a sobre. A la nena li agrada anar una mica lliure.

Amb el Ferran i acomiadant-me de la meva germana entrem dins de l'edifici. El meu tutor és l'Eduard i la seva classe està plena de gent però al veure'm, a mi, especialment, em desitja bon nadal. M'entrega el sobre amb les notes i diu que si vull parlar amb ell vingui en un altre moment perquè ara hi ha molta gent. Aquest professor m'ha encantat. La seva energia cap a la història de la màgia és brutal, amb ell m'ho he passat molt bé. No obro el sobre tot i que vull saber el resultat de tot un trimestre treballant molt dur. Hem promès amb el Ferran que l'obrirem junts, a la vegada. A la seva classe, està plena també però la gent va cridant i molts ja s'han acostumat a veure'm amb el Ferran però inicialment, era rar. Quan li donen les notes, pugem a d'alt, com ara fem sempre, allà, al terrat on ell em va salvar la vida, fa molt de temps. Amb el vent gèlid, ens asseiem en un racó, junts i obrim els dos sobres. Ell veu que només ha suspès dues i s'alegra al saber que tampoc ho ha fet tan malament, jo miro i veig que pocions ho tinc amb un suficient. M'indigno molt i em prometo parlar amb l'Enric, més tard. Per tota la resta, genial. De tan content que està en comptes d'abraçar-me, em besa. M'aparto ràpidament i baixo cap al menjador, una mica espantada. És un gra amic, una gran persona però per culpa d'això, ja he perdut al Nico que continua amb la seva xicota.