Lleials i Immortals

Eduard

 Corro cap al bany i tanco la porta. Em poso roba normal i em mullo la cara, entra la Martina corrents i cridant. Surto i l'abraço ben fort també s'ha canviat i vol baixar a baix a obrir regals però té por de trobar-se el Pare Noel així que de la mà baixem les escales. A mi se'm tanquen els ulls. Abans d'anar al menjador esmorzem i prenc dos tasses de cafè. El gran arbre de Nadal està molt il·luminat i sota, reposen un munt de regals. La Martina, que mai havia tingut tants regals crida, salta i balla. Jo ric.

El Josep entra amb la seva bata i un per un ens posem a obrir regals. La Martina, el primer que treu és una nina amb molts vestits, està encantada. Després em dóna un paquet amb el meu nom. Me'l miro i després miro al meu pare. És petit. L'obro amb compte i trobo unes claus i un paperet amb una carta:

Júlia, sé que a vegades t'agrada estar més sola així que hi ha una caseta (molt petitona) per tu.

Somric i miro al meu pare, després de tot potser no em vol el pitjor. També em regala un vestit per cap d'any, un portàtil, diners, un conill...

Aquest em fa molta gràcia i a la meva germana també. Quan ella continua obrint regals m'apropo al Josep i l'abraço fort. Em diu que podré anar a la meva casa sempre que vulgui però quan ell vulgui que torni m'enviarà un missatge. Piquen a la porta i vaig a obrir-la. És el Ferran que em dóna un braçalet. És preciós, me'l posa, em besa i surt corrents. El meu pare, que pregunta qui és i no responc. Vaig a l'habitació per dormir.

Algú pica el timbre. Miro per la finestra de l'habitació per veure qui és, el Guillem! L'Eduard, entra corrents a l'habitació. Tanca les portes. Busquem llocs on poder-me amagar però cap és bona idea, a tots s'hi pot accedir. Provem de sortir per la finestra però hi ha gent a fora vigilant. Sentim que pugen les escales i ell em diu que em tregui la samarreta i em posi al llit. Ho faig ràpid. Miro com del meu armari treu roba interior i la tira per l'habitació. Després ell es treu la samarreta i s'estira al meu costat. Em demana que recolzi el cap sobre seu i quan entrin, que em tapi la cara, com amb vergonya. Miro el meu cabell, amb la llum de la tarda, sembla castany i el tinc arrissat. Obren la porta, faig un crit, com de vergonya i em tapo fins a d'alt, l'Eduard es posa en el seu paper i fa veure que està molt enfadat:

- És que ara no podem passar una estona d'intimitat? Que està a casa seva!- diu ell.

Després de mirar tota l'habitació, demanen disculpes i se'n van. M'aixeco i li començo a recollir roba. Tot està fet un desastre però hem enganyat aquella gent i ja sento com se'n van. Ell, que encara no s'ha aixecat del llit, se m'apropa i a cau d'orella em murmura:

- Ets preciosa...

Tota jo tremolo. No vull mentir, aquest noi és molt atractiu i no és gens antipàtic. Somric suaument i m'apropo a la finestra. La llum de la tarda, inunda totes les cases i omple la nostra de tranquil·litat. No es sent res, només, els peus nus de l'Eduard aproximant-se a mi. Em rodeja la cintura amb els seus braços. No es veu cap cotxe, cap persona al carrer, semblem els dos sols. Sospiro, amb el Ferran no estic sortint, ja ho vam dir ahir a la nit però ens besem, de forma molt amistosa. L'Eduard sí que m'agrada.

---

M'agradaria que a través de comentaris o per privat em comentessiu si us està agradant la novela, que creieu que passarà, si creieu que li falta alguna cosa i sempre acceptaré amb un somriure coses a millorar. Què creieu que li falta? què creieu que fa falta a la vida de la Júlia? Ho podeu comentar o escriure'm pel privat, a veure si creem més coses...