Lleials i Immortals

Ferran?

El menjador està bastant buit, la majoria de nois se'n van cap a casa amb les seves famílies. He sentit que han canviat les normes i que potser, no ens deixen quedar-nos durant les festes. El que no sé és on anirem. Arriba un home tot carregat de sobres i en dóna un a cadascú. L'agafo, no m'equivocava gaire. No ens deixen quedar-nos a l'escola. No entenc per quina raó però no sé on anirem la Martina i jo. Necessitem un lloc on viure. L'Helena entra com sempre corrents al menjador i seu al meu costat. Per suposat, em pregunta on aniré i no sé que fer. Ella diu que vagi amb ella i el seu germà. Al poble on viuen, hi ha una casa en venta que la podria comprar, no és molt cara i estaria a prop de la meva amiga. No dic que no però tampoc dic que sí, de moment necessito pensar.

Surto fora del menjador i camino pels passadissos. Arrenco a córrer, no sé per què però ho faig. Surto a la zona verda i m'estiro sobre la neu. Dono voltes i la gent em mira rar. M'és igual, necessito ser petita, no saber res del que passa al meu voltant. No adonar-me de que no tornaré a veure la meva mare, no saber que no tinc on anar. M'estiro i miro cap a munt. Algú, en el terrat, està agafant una altra persona i l'està intentant tirar. Ningú s'hi fixa, només es fixen en mi.

Posant en pràctica l'art de volar, m'alço poc a poc i començo a pujar, mica en mica, veig el Ferran, penjant. Accelero i intento anar el més ràpid possible. Veig com una persona, tota armada l'aguanta. Miro que puc fer perquè si el deixa anar, està mort. Decideixo doncs, vaig directament a l'home que l'aguanta. Amb impuls, caic sobre seu i ell cau a terra. El Ferran, també sorprès, cau a terra. L'enemic, m'agafa fort i em posa un metall tocant el front. Està gelat i de seguida perdo les forces, tinc molt fred tot i que estic molt abrigada:

- Fes un moviment i morirà- amenaça al Ferran.

Ell, s'està quiet tot i que li sagna la cama. Se senten les veus del pati. No sé que diuen entre el Ferran i el desconegut perquè em fan molt de mal les orelles però de cop i volta, el Ferran desapareix, o nosaltres, no ho sé.