Àngel Infernal

Pròleg

Sóc Dàlia i visc a Anglaterra, bé, vivia, fa deu minuts els meus pares i jo em pujat a l'avió, ens mudem a Miami ja qué a la meva mare l'han ascendit a la seva feina i gràcies a ella ens hem traslladat. No sóc anglesa, en veritat jo sóc d'Ohio, ens vam mudar perquè a la meva tieta li van trobar càncer, vam anar-hi per a ajudar-la, per sort ella ja està curada i per mala sort ens mudem per el maleït treball de la meva mare.

No em fa gaire gràcia la idea de mudar-nos, perquè allí a Anglaterra tenia els meus amics, la meva vida feta i em posa nerviosa l'idea de començar de nou...no m'agrada, no sóc amigable, no aguante a la gent, però per una altra part si vull començar de nou, per a oblidar tot allò dolent que m'ha passat i tornar a començar, sempre he sigut problemàtica així que he decidit passar desapercebuda, no parlar a ningú, i ja quan passen les setmanes faré algun amic.

En el meu antic institut tenia una amiga molt maca, es crida Louane com la cantant francesa, érem prou diferents, ella era una pija i jo li vaig cantar les quaranta el primer dia, al principi ens vam caure molt mal, però quan vaig pegar a el seu exnovio per haver-la insultat ens vam fer inseparables, ho sé, no està bé pegar, però juro que aquell nen egocèntric s'ho mereixia, era un nen insoportable la qual es pensava que totes anàvem al darrere d'ell.

El meu germà que té 23 anys viu a Miami, a vint minuts de la casa en la qual començarem a viure quan l'avió aterrice, sempre hem estat molt units, ens ho contàvem tot fins i tot quan m'agradava un noi o a ell una noia la qual cosa no ha passat gaire, no som d'enamorar-nos, som prou iguals, fins i tot ens pregunten si som bessons.

Treballa a un taller de cotxes que es va muntar ell, diu que el negoci li va molt bé, treballa amb uns pocs amics i cobren un bon jornal. Jo quan vivíem a París treballava a un bar per tindre els meus propis diners, sempre he estat independent, m'agrada l'idea de guanyar-me algo per el meu propi esforç.

Quan arribem a Miami, els meus pares i jo anem a buscar un taxi, el nostre antic cotxe el vam vendre, una llàstima, m'encantava aquell cotxe. Baixem del taxi i ens quedem mirant la nostra nova casa, miro el cel, està replet d'estrels i no fa gaire fred, quan menys em dono compte els meus pares ja són dins d'aquell edifici, agafo la meva maleta i vaig a dins.

Al entrar hi han unes escales per a pujar a les habitacions, però ens dirigim a observar la planta de baix i arribem a un saló gran i espaiós, té un sofà gris amb coixins verd lima, una tauleta central de fusta negra, hi ha una gran xemeneia i dalt una inmensa televisió, a l'esquerra dóna a una cuina oberta i ben gran, on també dóna a portes de cristall corredores per a anar al jardí, al costat d'aquestes es troba una porta de fusta que doña a l'aseo, torno al principi on es troben les escales i pujo al pis de dalt, hi ha un gran passadís, obro la primera porta i em trobo amb una llavadora i una secadora, tanco la porta i obro una altra, aquesta és un despatx per a dues persones, torno a tancar la porta i obro una altra, un altre bany, poso els ulls en blanc, començo a fartar-me de no trobar la meva habitació.
-És l'última porta Dàlia.-El meu pare fa que done un bot, assenteixo de mala gana i vaig al final del passadís, obro la porta i em trobo amb una habitació amb un llit de matrimoni, tres finestres i una porta corredera apegada a la paret, obro aquesta i resulta ser un armari, miro les parets, estàn grogues, m'assec sobre el matalàs, és molt incòmode s'esfonsa massa, deixo anar un sospir, i m'adono de què hi ha una altra porta, m'aixeco i la obro, és un aseo personal, menys mal, tindré una mica més d'intimitat.

Em poso el pijama i m'estiro al llit cubrint-me amb una manta, tanco els ulls i intento somiar que demà no serà un dia dur.