Àngel Infernal

27

Dàlia:
Les mans em tremolen quan el veig. Avui va amb una camiseta de màniga curta negra i uns vaquers del mateix color. S'aixeca i ve cap a mi.
-Vas a contar-ho.
-El què?
-Lo d'en Nate.
-No puc Rock...
-Ho faré jo si no ho fas.
-Per què? Per què vols que ho digui?
-I tu? Per què no vols dir-ho?
-Perquè ja han tingut suficient!-Em mira confós.
-De què parles?
-De...de res...no em facis dir-ho Rock... sisplau...
-Dàlia és el millor que pots fer. Aquell fill de puta mereix un bon càstig per el que va intentar fer.
-Ho sé, encara que crec que va tenir prou amb els teus cops de puny innecessaris.
-Mereix que li tallen el puto...
-Pito. Anem a cridar-li pito.
-Com vulguis, però no va tenir suficient. Apart de que a els teus pares els agradaria saber-ho.-El miro seriosa.-Saber-ho, però no asumir-ho.
-No puc.-M'assec al llit, s'engenolla davant de mi i em diu dolçament mentre m'acarona les mans.
-La part positiva és que no ho van fer.
-Però tu ahir mateixa dies que....
-Oblida el que vaig dir ahir i el que vaig fer.-Sento una fiblada al pit per les seves paraules.-Jo vaig estar allí, i tu també, vas pegar a tots els que vas poder, inclòs casi em pegues a mi.-Somric.-Ets valenta Dàlia, i vull que ho contes als teus pares, no deus d'avergonyir-te, i si ja has tingut problemes abans no passa res, la vida està ple de tropessons, però eixa és la part del seu encant Dàlia. Tenim que ensenyar-nos a utilizar els mals moments i convertir-los amb experiències úniques. Bonica conta-ho i després treuràs una bona experiència.-Les seves paraules m'arriben totes al cor. Té raó, sé que la té, però no vull afonar als meus pares, ja van tindre suficient. Però ho haig de fer.
-I quina experiència trec d'açò?
-No vagis a cap festa sense mi.
-Perfecte així si no tinc invitació el deixes inconscient i prou.-Comencem a riure, dos clotets se li formen quan riu, algo que el fa encara més sexy.
-Tinc de marxar.-Ens aixequem al hora, el seu pit rossa amb el meu i dic:
-Pensava que havies anat a visitar a la teva àvia.
-Sí, però abans volia dir-te això, convencer-te per a que hora contes als teus pares. Jo me'n vaig ara, és un llarg viatge.-Dóna un pas enrere i se'n va.

Al cap d'unes hores, quan ja m'he escrit un discurs baixo les escales i em trobo als meus pares a la cuina i a en Pau al sofà.
-Tinc que contar-vos una cosa.-Els tres em miren confosos. Els meus pares s'asseuen en Pau, agafo el discurs disposada a llegir-lo però no puc, les mans em tremolen massa per a poder llegir-lo llavors el faig una boleta i dic:-Ahir a la nit va passar algo, i volia contar-vos-ho ja que és lo més correcte.
-Estàs bé Dàlia?-Pregunta ma mare ja amb la veu tremolosa. Tanco els ulls, respiro profundament i dic:
-Ahir vam anar a una festa. Ens ho estàvem passant molt bé. Merda és més complicat del que em pensava.-Apreto amb força la boleta de paper i dic:-Vaig anar a buscar l'aseo, vaig obrir almenys tres portes i seguia sense trobar-lo, però en vaig obrir una... allí estaven amb poca llum, hi havia una tauleta de fusta amb cocaïna a sobre i al menys tres targetes. Quan l'amfitrió de la festa,en Nate, em va veure em va llançar contra la paret. Vam discutir, li vaig donar un acòs a les seves parts, i inclòs el vaig escopir, però es veu que no li va agradar gaire ja que va impactar la seva mà a la meva cara.
-Jo el mato a eixe fill de puta.-Diu el Pau posant-se d'em peus.
-Txxx encara no ha acabat.-Diu mon pare, el miro i dic mirant al terra:
-Van intentar abusar de mi, ell i els cinc adolescents que es trobaven allí.-No es sent res en aquesta habitació, sòls les seves respiracions, els miro, tots tres tenen els ulls fets cristalls, mon pare agafa la mà de ma mare i en Pau diu:
-Ho van intentar, que va passar?
-Després de què em pegara tot em donava voltes i de sobte va entrar una mica de llum i en un tres i no res  va desaparéixer, tot estava a obscures. Cada noi que tenia al davant el deixava inconscient com podia, vaig pegar a tres i quan un altre es va posar davant de mi, em va agafar la nina i es va quedar completament quiet. Vaig obrir la llanterna del meu mòbil i vaig veure que era en Rock, i darrere seu tots els altres nois inconscients, ell em va ajudar. Em va salvar. I sé que si no fós per ell ara seria víctima d'una violació.-En Pau s'aixeca del sofà, les seves mans toquen el seu cap i dóna voltes intentant pensar.
-Hi ha que denunciar-lo.-Diu ma mare mirant-me.
-Ho trobo correcte.-Diu en Pau, ve cap a mi i m'envolta amb els seus braços corpulents. Els seus dits acaricien la meva esquena de forma tranquil·la, i em dóna un suau petó just abans de separar-se.
-Estàs bé Dàlia?-Pregunta mon pare quan anem tots cap al cotxe per a denunciar a en Nate.
-Sí. No us ho volia contar perquè crec que ja vau tindre prou amb l'Èric.
-No petita, si algo dolent et passa debem saber-ho som els teus pares i trobaríem una solució, no tens que tindre por...
-No volia esfonar-vos.
-Enfonsat és com vull que acabi en Nate o com és digui.

Rock:
Després d'anar a casa de la Dàlia m'he passat el dia jugant amb la meva germana, ajudant a ma mare i tancat a la habitació. Després de sopar m'assec al terra, al peu del llit recolzat sobre aquest i mirant per la finestra.

Dàlia:
Després d'haver-lo denunciat em tornat a casa, em sopat molt poc ja que la meva notícia lleva la fam i me'n he pujat a la meva habitació a escoltar música amb el pijama posat.
M'aixeco del llit i amb un líquid especial que lleva la pintura de les parets borro el que vaig fer ahir. Quan està net m'assomo a la finestra i miro la mar. Ara seria perfecte anar, però sé que si vaig no voldria tornar. Em passo mirant per tot el carrer fins que la casa d'en Rock entra en la meva visió. Obro la porta de la finestra i surto per aquesta. Camino amb el pijama que és una camisa molt fina blanca amb uns pantalons curts de color lima, tinc els cabells solts i quan comença a fer una mica d'aire els meus pels comencen a merejar-se burscament. Perfecte. Em poso davant la porta d'en Rock i toco a la porta. Al cap d'uns segons m'obre la Valèria.
-Hola Dàlia.
-Hola dolça, puc passar necessito parlar amb en Rock.
-No està, ha anat a visital a la nostla àvia.-M'agenollo davant seu i dic:
-Sisplau petita, deixa'm anar a la seva habitació, si? Seràn dos segons.
-Vale pelo no taldes.-Nego amb el cap i pujo les escales ràpidament, entro dins d'un passadis, miro totes les portes i vaig a la del final, l'obro amb les mans tremoloses, la fragància d'en Rock invadeix les meves fosses nassals. Entro i tanco l'habitació, no hi ha gaire llum, sòls la llum que es pot tenir amb la persiana pujada.
-Rock... Rock tinc la sensació de que m'has mentit...no sé perquè, però sé que estàs ací...-No escolto res.-Rock sisplau, vull parlar amb tu....
-Què vols?-Em sobresalto al sentir la seva respiració al meu clatell. Em dono la volta per així tenir-lo cara a cara i dic:
-Parlar.-Comença a caminar i veig que s'asseu al terra, recolzat al peu del llit, m'assec al seu costat i dic:-Gràcies. Els ho he contat als meus pares i hem anat a denunciar-ho.
-I estàs bé?
-Un poc rara, no sé què fer ara, i els meus pares estàn rars també...és tot molt confós...
-És normal quan denúncies per eixe motiu.
-Com ho saps?
-Ho he sentit per ahí...
-Rock estàs bé?
-Sí.
-No m'ho crec.
-Doncs no és el meu problema.
-Rock vinc a ajudar-te...
-Ajudar-me? Si no t'haveres apartat, jo ara no tindria el cap fet una merda.
-Ja ho vaig dir, tenia que anar a l'aseo...
-No parlo d'en Nate, Dàlia, parlo del petó.