Àngel Infernal

53

Dàlia:
Després d'estar dues hores i mitja correguent decideixo que ja tinc prou. Em pari davant de casa meva i començo a estirar amb calma.
Últimament estic alterada, per sort còrrer m'ajuda, i des de ahir aquesta és la duodécima vegada que he corregut.

-Dàlia.-Em dono la volta i veig a el meu pare regant algunes plantes.
-Hey, hola.
-Hola? Són les set de la tarda, has tornat a còrrer?
-Ehh? Sí...necessitava còrrer...
-Has dit el mateix les últimes onze vegades.
-Sí, però aquesta vegada ho necessitava de veritat.
-Dàlia, renova les teves excuses.-Somric, deixo d'estirar i li mostro la llengua.-Vols contar-me que et passa?-Vaig cap a ell amb pas calmat i dic:
-No...no em passa res... és sòls que estic...no ho sé...no hem passa res.
-Des de ahir que no tens gana de menjar, ni de xarrar amb mi, ja ni et veig llegir, sòls fas que còrrer i còrrer i tornar a còrrer...
-No faig més que còrrer, també vaig a la platja...
-A la platja si no vas un dia et mors.
-Allí llegeixi...-Menteixo.-També començo a nadar i em desfogo...
-I quan vas a surtir amb els teus amics?
-Pensava que no et feia gràcia que sortira amb ells.
-No, a mi els teus amics m'encanten és sòls què la teva amiga rossa em fa por.-Ric a ple pulmó.
-Carla és la meva millor amiga ella és...mai faria... sí deuries de tindre-li por.-Ara riem els dos.
-Has parlat amb alguns dels teus amics?
-Sí ahir quan buscàvem a...si des de ahir.
-I has parlat amb en Rock?
-Papa vull dutxar-me...t'importa si...
-Dàlia para.-Miro al terra.-Et recomano que parlis amb ell.
-I ho faré, en sèrio però ara tinc que dutxar-me.
-Fes-ho ara.
-Què? Papa ara no vaig a anar a presentar-me a casa seva.
-No, no caldrà.-El seu dit senyala rere a mi, el miro confosa i em dono la volta, llavors el veig ahí plantat, mirant-me fixament, amb les mans dins de les butxaques.-Us deixo sòls.-Diu el meu pare rere mi. Vaig cap a en Rock, quan sóc davant seu dic:
-Què fas tu aquí?
-Venia a parlar amb tu.
-Oh. Acabo de vindre de còrrer i ara necessito dutxar-me.
-Sòls vull proposar-te algo.
-Rock...-Dic posant els ulls en blanc.
-Sisplau.-Diu donant un pas al davant, les seves mans agafen les meves i diu mirant-me als ulls:-Deixa'm que t'ho expliqui tot, et juro que valdrà la pena.-Em desfaig de les seves mans i dic:
-Para, si? Deixa de fer això.
-El què?
-D'apropar-te a mi, d'agafar-me les mans, de mirar-me als ulls...-En el seu rostre es dibuixa mig somriure.-I deixa de somriure.
-És inevitable.-Diu ara rient, dono mitja volta disposada a marxar, començo a caminar, de sobte noto la seva mà al voltant de la meva nina, em pari en sec, em dono la volta i dic:
-Rock...
-Dàlia sisplau fes-ho per mi.
-No Rock! Estic farta d'anar darrere teu, sempre intentant que no et clavis en més problemes, i quan ho fas tothom va darrere teu, no tens set anys!
-Dàlia ara escolta'm.
-No...
-Dàlia sisplau.
-He dit que no.-Em dono la volta i em poso a caminar, quan tinc la mà al pany escolto el que diu:
-Ho vas dir de veritat?-Em dono la volta i el miro.
-El què?
-Quan vas venir corrents.-Comença a apropar-se.-El que em vas dir...-Està a sòls un metre de distància.
-Idiota.-Em mira alçant una cella.-Et vaig dir idiota.-Se me queda mirant i es posa davant meu, a apenes centímetres de mi.
-Dis-me el que em vas dir...
-Què ets un idiota.
-Dàlia...no em fotis...-Diu nerviós.
-Que t'estimo.-Els seus ulls troben els meus.-Que t'estimo.-Repeteixo mossegant-me el llavi inferior.
-Si ho vas dir de veritat... sisplau vine amb mi aquesta nit...-Els seus dits freguen els meus amb lentitud i amb calma.-Si ho vas dir de veritat vine amb mi aquesta nit al parc d'skate, t'estaré esperant davant de la pizzeria el Bistros a les nou.
-I...i si no vaig? Si no vaig que passarà?
-Sí no vas ho entendré. No vaig a obligar-te a fer res del que no vulguis, no m'enfadaré amb tu... sòls podré esperar a que la nostra relació sigui igual de bé...no vull que res d'això influeixi, val? Sòls fés el que vulguis.-Assenteixo. Els seus dits deixen de fregar els meus i a poc a poc va separant-se de mi.-Ens veiem després. O demà. O pot ser a l'institut.-Es rasca el clatell, em somriu nerviós i se'n va amb el pas accelerat.
-Hola.-Em dono la volta donant un salt, en Chris està recolzat al marc de la porta amb mig somriure.
-M'has assutat.
-Ho sento. Avui vols que anem a sopar?
-No, gràcies, dis-li a Pau que avui no tinc ganes de fer res.
-Oh, no. Jo em referia a tu i a mi... sòls.-Merda.
-Chris, vull deixar les coses clares amb tu. Jo...jo...mira tu a mi no m'agrades, no et veig amb eixos ulls...ho sento...
-Ho sé.
-Ho sento.
-Tranquil·la.-Es dóna la volta.
-Chris.
-Mmm?-Torna a donar-se la volta i dic:
-Podem parlar de una cosa?
-Clar.
-T'importa si donem un petit passeig?
-No, va anem.-Al cap de llargs minuts en Chris es para i diu:-M'encanta parlar amb tu Dàlia, però es que encara no has dit res.
-Sí, ho sento, tenia el cap en un altre lloc.
-I bé?
-Tu coneixes a en Rock?
-No. Bé, quan jo estava acabant l'institut ell el començava. Era un noi problemàtic, ningú es volia apropar a ell llevat de el seu amic estúpid i el seu altre amic, el que es creu el noi més guapo de l'univers. Tots tres es clavaven en problemes, sempre estaven castigats, sobretot ell, també el vaig veure unes quantes vegades sortint de la comissaria amb la seva mare, sempre el veia seriós, enfadat, totes les noies se li tiraven a sobre i a totes les festes que anava acabava destruint-les.
-Tu saps per què era així de problemàtic?
-Sí, algo sé.-Em paro, em veu i fa el mateix.-Estàs bé Dàlia?
-Com ho saps?
-Dàlia...
-He preguntat què com ho saps.
-Deuriem de tornar a casa teva, estaràn preocupats.
-Chris!! Si de veritat et consideres casi el meu germà, dis-me-ho! Com cony ho saps?!
-No cridis Dàlia! Ens escoltaràn!-Diu nerviós mirant a tots els llocs.-Mira el meu pare va trobar un treball a la comisaría, als tres mesos el van tirar. En eixos tres mesos va tenir un cas sobre en Rock, va furtar un cotxe, el meu pare tenia un expedient complet d'en Rock, jo ho vaig llegir tot.
-Algú més ho sap?
-No, però això que importa? El que va fer eixe capullo mereix que ho sàpiga tothom.-Estampo la meva mà a la seva galta.
-No l'insultis. Ací l'únic capullo que hi ha ets tu. No tenies el perquè de dir-li que es separara de mi, no ets ningú, ningú! Com li ho facis saber a algú, encara que sigui als peixos que tens al teu pis, que sàpigues que per a mi estaràs mort, així que si de veritat t'importo pensa bé el que fas.