Àngel Infernal

7

Sortim de la classe de llengua quan el timbre sona, la Carla ve cap a nosaltres corrents.
-No feu plans per a aquest cap de setmana, ja en teniu un!
-A si?-Diu Gemma.
-Quin?-Pregunto.
-Theo, un jugador de futbol d'aquí aquest dissabte fa una festa a la seva casa, els seus pares estan de creuer.
-No.-Diu la Gemma.
-Per què no?-Dic.
-Jo no vaig a festes.
-Tens que divertir-te!-La Carla la agafa dels muscles i la sacseja, fins que assenteix.-Perfecte, a quina hora quedem?
-Ah, jo no vaig.-Dic.
-Jo vaig Dàlia, és injust!
-Ho sento, però com em van castigar ahir no crec que em deixin, de totes formes preguntaré.-Anem cap a la cantina, al arribar ens seiem a la mateixa taula d'ahir, anem a per les safates plenes de menjar i ens tornem a seure. Comencem amb menjar i la Gemma diu:
-I si al final vas a la festa Dàlia, voleu que quedem a alguna casa per preparar-nos?
-A mi em sembla bé.-Diu la Carla, assenteixo i poso el vas ple de suc de taronja, quan m'acabo el contingut, m'aixeco a tirar el vas a la paperera i quan em dono la volta per a tornar en Rock es posa davant meu de braços plegats.
-Ja ens han llevat el càstig.-Alço una cella i dic:
-M'estàs prenent el pèl?
-Podria, però no.-Poso els ulls en blanc, i torno amb les meves amigues.
-Per què estaves parlant amb en Rock Thompson?-Diu la Gemma.
-Oh, ens van castigar i llavors ha aconseguit que ens llevin el càstig.
-No deuries de parlar en ell, és molt perillós.
-Gemma ets un poc exagerada, oi?-Diu la Carla.-Va estar tancat a un reformatori cinc mesos, però ja està.
-I per què?-Dic.
-No ho sé, sòls ho saben els seus amics, en Travis, i en Pol.-De sobte en Travis i en Pol s'asseuen amb nosaltres.
-Dàlia, era Dàlia?-Diu en Travis, en Pol posa els ulls en blanc i diu:
-Sí idiota, Dàlia.-Em mira i diu:-Tens les claus del institut?
-Sí, per què?
-Avui jo i en Pol estem castigats, i la directora ens ha dit que ens les dones.-En Travis posa la mà per a que li les done.
-Parlaré amb la directora.-M'aixeco i em poso a caminar, però algú m'agafa de la nina, em dono la volta i veig els ulls d'en Rock penetrant els meus.
-Dona'm les claus, ja parlaré jo amb ella.
-Solta'm.-Em mira apretant la mandíbula i solta la meua nina.
-Dona'm les claus.
-He dit que no.
-Doncs et donarà igual si et llevo el mòbil, oi?-Busco el meu mòbil i miro a en Rock qui somriu maliciosament amb el meu mòbil a la mà.
-Dona'm el meu mòbil.
-Dona'm les claus.
-No.
-Doncs jo tampoc.-Noto com el cabreig invadeix el meu cos, en Rock li passa el mòbil a Travis i aquest comença a correr, sense pensar-m'ho dues vegades em poso a correr darrere d'ell. La gent ens mira quan atravessem els passadissos, i quan estem en mig del camp de futbol els esportistes ens rodegen, aquest inútil com forma part del equip li dóna igual, però a que em mirin amb ulls famolencs com si jo fos una presa dèbil em posa nerviosa.
-Dona'm el puto mòbil Travis.
-No, dóna'm tu les claus.-Un noi ros m'agafa la nina i els seus ulls es passegen per el meu cos, li dono un acos a les seves parts íntimes i dic:
-Com em tornis a tocar...-No puc acabar la frase ja que en Rock es tira damunt del pervertit per a donar-li còps de puny. El Pol i en Travis em miren i després es tiren sobre el seu amic, no aconsegueixen separar-lo i la gent comença a acumular-se, necessito fer algo. Em poso darrere d'en Rock i li agafo el colze, m'apropo i dic:-Para!-Li agafo el braç obligant-lo a mirar-me i dic:-Què paris!-Em mira, li dóna un altre cop al nas, es dóna la volta i desapareix. Em quedo mirant al noi, està inconscient sobre la gespa, tres professors arriben corrents i intenten aixecar-lo, li tiren un vas d'aigua a la cara i es desperta, em dono la volta i em poso a correr buscant al culpable d'aquesta baralla.

Entri a l'aseo del nois, pocs estan fent les seves necessitats però em dóna igual.
-Ehh!-Diu un.
-Tranquil, no és gaire gran així que no l'he vista.
-Mal parida.-Xiuxiueja abans de sortir, veig a en Rock d'esquenes amb les mans sobre la paret, la seva respiració és accelerada, el seu cos està tens. M'apropo i dic:
-Per què nassos has tingut que pegar-li?
-Vés-te'n.
-Per què ho has fet?
-Què marxis.
-Per...
-Fora!-Crida donant-se la volta, els seus ulls s'han tornat obscurs i les seves pupil·les s'han dilatat, apreto els punys i dic:
-No. No vaig a marxar perquè tu m'heu diguis, mereixo una explicació.-Li dóna un cop a la paret i dic:-Endavant, trencat la mà, però que sàpigues que ets un covard.-Surto d'allí tota emprenyada i em trobo amb la Gemma i la Carla xarrant.
-Ei, has vist la baralla?-Pregunta la meva amiga pèl-roja.
-Sí, he vist una mica.
-Dàlia!-Em dono la volta i el Pol diu:-Pren, el teu mòbil.
-Per a què cony volíeu les claus?
-Són coses nostres, i tu no deuries saber-ho.
-Però ho vull saber.
-Ja però no és de la teva incumbència. Sé que ets l'encarregada de donar-li les claus a la directora però és millor que no et clavis.-Abaixo el cap i diu:-I gràcies per intentar parlar en ell, no sé perquè ha reaccionat així, mai ho havia fet, bé si, fa uns mesos...-Deixa de parlar i diu:-Gràcies de totes formes, i sento lo de aquell mal parit, em sembla molt bé que en Rock li hagi partit la cara d'eixa manera.-Assenteixo i se'n va.

Quan les classes s'acaben agafo la camioneta i deixo a les meves amigues cadascuna a la seva casa, i, al arribar a la meva em trobo amb en Rock amb un cigarret entre els llavis esperant-me. Baixo del cotxe i vaig cap a ell.
-Què fas aquí?
-És teva eixa camioneta?
-Què cony fas aquí Rock?-Tira el cigarret i diu seriós.
-No et tornis a clavar on no et cridin. Si m'haguessis donat les claus res d'allò hauria passat.
-Ara la culpa és meva? Qui cony et creus que ets? Si tu m'haguessis dit per a que volies les claus jo te les havera tornat.
-No era de la teva incumbència.
-En part si, jo era la encarregada de tenir les claus!
-Però la directora no ho havera sabut!
-Llavors anaveu a fer algo prohibit.-Posa els ulls en blanc.
-Dona'm les claus.
-Has vingut per que te les donara? Mira saps que? Em dóna igual, pren les putes claus.-Li les dono amb brusquetat i entro a casa.