Àngel Infernal

42

Rock:
Miro els seus ulls marrons i dic el més simpàtic possible:
-Gràcies per el menjar, estava molt bo.
-M'alegro de que t'hagi agradat.
-Carme... perdona'm...m'estava posant nerviós...
-Petit perdona'm a mi, si? No havera tingut que obrir la boca.
-No, ha estat culpa teva.
-La veritat és que sí.-Ric, els seus llavis es corben formant un dolç somriure.-Aquella noia és molt maca.
-Maca es queda curt.-Dic posant els ulls sobre la finestra, la veig asseguda al seient del copilot mirant els meus CDs de música.
-T'agrada?
-Suposo que sí.
-Com que suposo noi?!
-Bé, si que m'agrada però no sé, tinc la sensació de que no passarà res entre nosaltres.
-Per què? No li agrades? Però si ets guapíssim, i tens un culet que donin unes ganes de moss...
-Carme.-La interrompo.-Sé que li agrade, ho sé perquè li ho va soltar a la seva millor amiga pel mòbil i jo estava escoltant. Però ja saps el problema que tinc, i sé que si no passa res entre nosaltres és perquè no voldré fer-li mal.
-Tu no vas a fer cap mal, l'únic mal que li faràs és quan li diguis que no t'agradin les pel·lícules d'amor. Eixe és el ridícul mal que li causaràs. Et conec, sé que tu mai li faries mal a ningú així que treu eixa idea absurda del teu cap.-Assenteixo.-I ja has...-Amb una mà forma un cercle i amb el dit índex de l'altra mà atravessa el cercle, el moviment el repeteix almenys vuitanta vegades.
-Para.-Dic amagant els seus dits.-No, no me la he tirat.
-Ara sí que sé que estàs enamorat.-Riu.
-Tu també creus que sóc un faldiller?-Alço una cella i em quedo de braços plegats.
-No ho crec, ho sé.-Poso els ulls en blanc.-Adéu petit, li diré al pesat del meu marit que has vingut.
-Val, dóna-li record a Arnau de la meva part.-Li dono un suau petó a la galta i me'n vaig amb el pas accelerat cap al cotxe. Quan surto del bar em quedo parat observant-la. Té els peus sota el salpicadero, té els ulls tancats i el llavi inferior baix les seves dents blanques. Amb els dits colpeja suaument el seient, de segur que està pensant amb una cançó de rock, ja que els seus fins i llargs dits no deixen de merejar-se amb rapidesa i amb força.
Obre els ulls i em mira, els seus carnosos llavis es corben formant un somriure angelical, pujo al cotxe i escolto la cançó de Hard as a rock de ACDC, la miro amb el seny arrufat i pregunto:
-Des de quan t'agrada aquest tipus de música?
-Des de què els meus pares ens van portar a mi i al meu germà a un concert de U2. Tenia tres anys.-Riu.-Ha estat el millor concert de la meva vida.
-M'estàs prenent el pèl patet lleig?
-Per què anava a fer-ho?
-No ho sé. No m'imaginava que t'agradaria aquest tipus de música.
-Doncs sí, és de les que més escolto, música protesta, que millor que això?-Torna a riure.

Quan em poso a conduir la meva acompanyant posa més discs d'ACDC a tot volum, en posem a parlar de totes les cançons que sonen per la ràdio. La manera en com parla, la manera en que relata les lletres de les cançons, ho diu plena de sentiment, viu eixa lletra, la sent des de dins, i els seus ulls brillen d'excitació quan parla del que més li agrada de la lletra.

Cançó rere l'altra arribem al lloc que tant esperava arribar. Pari el cotxe, ara estem a les afores de Miami, aquest lloc no ve gaire gent, és més, diria que no ve ningú. Baixem del meu preciós cotxe i observo a Dàlia, mira al nostre voltant, està confosa, em mira i dic:
-Tenim que caminar una mica, el cotxe no pot anar allí, el camí és molt estret.-Assenteix.

-Qui era aquella dóna?-Pregunta mentre caminem.
-La del bar?-Assenteix.-Es crida la Carme. Recordes el que et vaig contar, lo de que un dia, quan tenia quinze anys la bòfia em va pillar conduïnt el cotxe de la meva mare?-Torna a assentir.-Doncs és el seu marit.
-Ella i ell saben el que vos va passar a la teva mare, a la Valèria i a tu?
-Sí. Ells van ser qui van convèncer a la meva mare per a qué el denunciés després de que la meva germana neixera.
-Oh. Aleshores te'ls estimes, oi?
-Moltíssim.
-Em cau molt bé.-Diu amb un petit somriure.
-A ella també li has caigut molt bé. La veritat, no sé què ha vist en tu.-Es queda parada mirant-me seriosa, em dóna un cop de colze a les costelles, bé ho intenta, ja que l'agafo dels braços i en un moviment ràpid la tinc agafada com un sac de creïlles.
-Rock!!!!! Solta'm! Tens un vici molt lleig! No pots agafar-me així sempre que intente pegar-te!!!
-Tu també tens molts vicis. A més sí que puc agafar-te així, ho estic fent ara mateix.-Començo a riure.
-Malparit.
-Què has dit?
-Malparit.
-Què has dit?-Repeteixo més fort.
-MALPARIT!!!!!-Crida entre rialles. Començo a còrrer el més ràpid possible.-ROCK! PARA!! CAURÉ!!!!!! SISPLAU ROCK!!!!! PARA!!!!-Les meves rialles són tant fortes que quasi no es sent ella cridar per la seva vida.

Dàlia:
El cabró no deixa de córrer en cap moment, intento donar-li patades però a aquest no li afecten. Quan noto que no em queden més forces per a seguir resistint-me decideixo quedar-me quieta i mirar tots els arbres que deixem enrere. De sobte en Rock es para i em baixa, l'espento de manera juguetona i em dono la volta. Els meus ulls es passegen per tot el paisatge, em quedo embadalida davant de la preciosa imatge que tinc al davant, sembla una fotografia, tot un camp ple de flors silvestres, amb un sol d'estiu. Les flors m'arriben per un poc davall dels genolls, és preciós, miro a en Rock que em mira fixament, els seus ulls es pessegen pel meu rostre, s'apropa a mi, quan el tinc al davant els seus dits freguen la meva galta, quan deixa d'acariciar-me el somric, em mira fixament als ulls i al cap d'uns pocs minuts els seus llavis formen un petit somriure dolç.
-Ets la noia més bonica que he vist en la meva vida.

Missatge important ;
Sento molt no haver pogut pujar capítols,  el meu mòbil de sobte no em va deixar entrar al meu compte i des de llavors he estat intentant-ho com una boja. Avui per fí he aconseguit troba la manera de recuperar el compte, espero que hagi valgut la pena aquest temps tan etern, un petó <3