Àngel Infernal

15

Dàlia:
Quan escolto a la meva mare cridar em desperto i sé que queda almenys una hora per marxar a la maleïda sopà. Corro cap a la dutxa i em repaso el cos, al sortir obro el meu armari i busco algo per a posar-me.

-Dàlia ens tenim que anar ja!-Baixo els escalons i miro a la meva mare està realment preciosa i senzilla.

-Mamà estàs preciosa.
-Tu estàs molt sexy, aquest vestit me'l deixaràs, oi?-Assenteixo i pujem al cotxe. En Pau s'asseu al meu costat i diu:
-Papà, para el cotxe.
-Per què?-Pregunta.
-Has vist que porta la Dàlia?!-Mon pare pega una frenada i poso els ulls en blanc. Es dóna la volta em mira i diu:
-Per què no et poses aquell vestit de coll alt? És molt maco, anem a casa i et canvies, si?
-Papà aquell era un disfressa de monja, no sigueu masclistes i anem.-Mon pare sospira i arranca el cotxe. Al cap d'uns minuts baixem del cotxe ja que em arribat a la casa de la jefa de ma mare, el meu germà ve corrents cap a mi i em posa la seva jaqueta, el miro amb cara assassina i em lleva la seva jaqueta. Ma mare toca el timbre i de seguida em obre una dona amb els cabells llargs i marrons obscurs que formen caragols, està molt maca i la seva cara em resulta familiar.
-Hola senyora Thompson, aquesta és la meva família. El meu marit Pep, el meu fill major, en Pau i la meva filla la Dàlia.-S'apropa a mi amb un somriure dolç i diu:
-Tens un nom preciós.
-Gràcies, el va elegir el meu germà.
-Doncs té molt bon gust.-Somrisc i ens convida a passar, comencen a parlar i a caminar, jo miro les fotografies, i em quedo paralitzada al veure'n una d'en Rock i de la Valèria, miro les altres i són de la senyoreta Thompson i en Rock, després una d'en Rock de quan era petit...una amb una camiseta de futbol.... respira Dàlia, potser ni es presenta.
-Sé que sóc guapo però ja tinc bastants acosadores.-Poso els ulls en blanc, em dono la volta i el trobo sentat a un sofà mirant-me fixament.

Poso els en blanc i dic:
-No et canses mai de ser tant narcisista?
-I tu no et canses mai de ser una cotilla?-Diu mentre s'apropa a mi.
-No.
-Doncs jo tampoc.-Es queda davant de mi amb els braços plegats davant del seu ferm pit, poso els ulls en blanc i vaig on estàn els meus pares i el meu germà.

Rock:
Quan totes el menjar està a la taula vaig al comedor on són tots.
-Aah, ací estàs. Erika, aquest és el meu fill, es crida en Rock.-Li dono dos petons a cada galta a la mare de la Dàlia.-Rock aquest és el Pep, la dóna de la Erika.-Ens donem una encaixada de mans.-Aquest és el Pau el fill major d'en Pep i de la Erika.
-Òstia tu Rock, feia temps que no et veia, com estàs?-Somric i ens abracem.
-Bé, tirant, i tu?
-Igual, passa't algun dia per casa i ens posem al dia, sí?-Assenteixo.
-I per últim, aquesta noia tant guapa és..
-Ja sap qui sóc.-Diu la Dàlia.
-No, em sembla que no, el teu nom és...?-La Dàlia és posa tota roja i tots es queden callats.
-Sóc Dàlia.
-Jo en Rock.-Li dono la mà per així saludar-nos i em diu a cau d'orella.
-Cretí.-Ens separem i la miro als ulls, noto com està incòmoda, noto com comença amb posar-se nerviosa i mira a ma mare.-Teniu una casa molt maca.
-Moltes gràcies. Pots venir sempre que vulguis, i així coneixes més al Rock.-Comença a riure a ple pulmó i diu:-Oh va en sèrio.-Alço una cella mirant-la i diu:-On està l'aseo?
-Rock, acompanya-la.-Pujo les escales i ella ve darrere, em pari a la porta del aseo per a convidats i es tanca allí.

Dàlia:
Em miro al mirall i em dic:
-Què cony et passa? No pot posar-te nerviosa, és un joc, si? Dàlia concentrat, siguis més madura.-Sospiro, i m'assec a la vora de la banyera. Es senten dos cops a la porta i la obro.-Si?
-Pensava que t'havies caigut dins del vàter.
-I jo pensava que en un aseo hi havia intimitat, però ja veig que no.-Baixo les escales i m'assec al costat d'en Pau, al cap d'uns minuts en Rock s'asseu davant de mi i comencem a menjar.

Tots comencen a parlar d'economia i de coses de la empresa, jo sòls miro el meu cas de Coca-Cola.
-Ei, deuries de llevar-te la jaqueta, a veure si agafes un algo.-Em diu la meva mare a cau d'orella, assenteixo i me la llevo m'aixeco i la deixo on són les altres, quan torno a la taula em trobo amb els ulls d'en Rock que es passegen per el meu cos, un escalfred em recorre l'esquena i per acte reflex em mossego el llavi inferior.

Rock:
Quan es lleva la jaqueta no puc evitar passejar els meus ulls per el seu increïble cos. Eixe vestit s'acobla a les seves curves, és senzill i a la volta molt sexy, i les botes altes la fan encara més sexy. Quan s'asseu es mossega el llavi inferior, òstia tu aquesta noia té el do de posar-me calent, es porta el vas als llavis i observo la fina línia de la seva mandíbula fins al seu coll. Quan deixa el vas a la taula em mira i les seves galtes es fan rosades, somric maliciosament, tinc el do de posar-la nerviosa, veure-la així és impagable.

-Rock pots treure el pastís de carabassa?-M'aixeco i la Erika diu:
-Dàlia ajuda al pobre noi.-La Dàlia s'aixeca i entrem a la cuina.
-On és la Valèria.-Em tenso, ella sembla notar-ho i em posa la seva mà a l'esquena, em dono la volta i la miro fixament i, per acte reflex la lleva:-Perdona'm, jo...
-No és de la teva puta incumbència, no preguntis més, sí? O tot el puto món sabrà que estaves plorant a la platja per una gilipollà de noia nimada.-La seva mà impacta a la meva cara i de sobte el Pau que ho ha vist diu:
-Dàlia!-Ella sòls em mira amb els ulls fets cristall, dóna un pas enrere, i mira al terra, després em torna a mirar a mi, li cau una fina llàgrima, se la treu ràpidament i se'n va. El Pau agafa els pastissos i em deixa sol. Em dono la volta i abaixi el cap. Faig mal a tothom.