Àngel Infernal

38

-Rock ets una persona increïble, ets capaç de protegir a tots tu sol, ets inteligent, ets valent, ets respectiu amb tot, lluites per el que estimes, ets or Rock, ets or.
-Sóc un monstre.
-No, no ho ets, ets en Rock Thompson, el noi que no es rendeix mai, que sempre fa bromes pesades al institut, no mereixies passar per allò, ni tu ni la teva germana, ni la teva mare. Així que no diguis que ets un monstre, el monstre va ser ell, si? Tu li vas salvar la vida a la teva mare i a Valèria, vas suportar que t'apunyalara, vas suportar els seus colps, els colps que li donava a la teva mare, vas suportar els seus insults, no ets cap monstre, ets una eminència.-Em torco la llàgrima que em cau per la galta i diu:
-Per què sento que m'ho dius amb total sinceritat?
-Perquè sóc sincera.
-No volia contar-t'heu, no volia que res canviara entre nosaltres.
-I res canviarà, ets el de sempre Rock.
-Dàlia tu no ho veus, sóc un monstre!
-Per què? Per què ho ets?!
-Un dia...anava amb la meva germana, i anàvem a comprar, ell ens va veure, volia apropar-se a Valèria, però a mi no em va donar la gana i em vaig posar davant d'ella. Vam començar a insultar-nos i va mencionar a la meva mare, vaig perdre tot el control. La policia, la ambulància, almenys trenta persones rodejant-nos, la meva germana estava plorant, estava asustada. Em van arrestar, el que li vaig fer...
-Què vas fer? Què va passar?
-Jo...
-Què vas fer?
-L'he deixat en coma.-Em quedo pàl·lida.-Fa tres anys que està en coma. Sóc un monstre.-Em mira i diu:-Dis-me algo bonica, sisplau...
-Tenies les teves raons per deixar-lo mort, i de segur que el que et va dir de la teva mare era per a matar-lo, una persona que haja viscut tot això durant anys... és una puta merda, i de segur que t'alegraves d'haver acabat amb allò, veure'l, trobar-te'l i veure que no ha canviat res cabreja, sé com et vas sentir en aquell moment, ple de ràbia, d'impotència, és dolorós ho sé, però no ets cap monstre, mai ho seràs.-Em mira, i diu:
-No creus que el que vaig fer va estar malament?
-Sé que aquell moment va ser incòmode i ell et va provocar.
-Saps? Quan estic pegant-me amb un noi sempre intento dir-me que pari, tinc por de no saber para i seguir fent mal a la gent. No sóc capaç de controlar-me. I tu, tu vas arribar i no sé com ho fas, però sòls escoltar la teva veu fa que torne a la realitat, em calmes.
-M'alegro. I puc preguntar algo més?
-Sí.
-Què és això del contrincant?
-Sabia que ho preguntaries.-Diu rient.- Faig baralles il·legals.
-Què? I mai t'han pillat?
-No.
-I, per què?
-Em desfogo i cobre, saps molt puc guanyar amb una nit? Moltíssim.
-I per a que vols tants diners?
-Els meus plans per a la vida, són després de la Universitat vull viatjar, i després, a les afores fer-me des de zero una casa.
-És bona idea, i que vols estudiar?
-En principi vull fer la carrera de medicina, però també m'agradaria obrir la meva tenda on pugui fer tatuatges i piercings. Però també tinc planejat a estudiar per a bomber.
-Bomber?
-Sí.
-I medicina?
-Sí.
-I tattoos i piercings?
-Sí.
-Buau.
-Què?
-Són moltes coses.
-M'agraden les tres.
-I m'alegro, però si et digueren d'elegir una?-Es queda pensant i diu:
-Bomber. Hi ha que estudiar a una academia i estar en forma, hi ha que tenir força de voluntat,.... però m'agrada pensar que puc ser capaç de salvar vides.
-Igual que un metge.
-Sí, però bomber m'agrada més. Saps? Estudiaré per a ser bomber.
-Sí?
-Sí. Però sisplau deixem de parlar de mi, si? Conta'm coses teves.
-No hi ha res que contar.
-Res?
-Res de res.-Dos colps a la porta fan que jo i en Rock ens aixequem del terra.-Un moment!-Crido.-Amaga't.-Xiuxiuejo nerviosa.
-A on?-Diu amb tranquil·litat.
-A...l'armari.-L'espento cap a l'armari i tanco la porta d'aquest, m'assec al llit i crido:-Passa!-El meu pare entra i em mira confós, s'asseu al meu costat i diu:
-Tu i l'Èric...quan vaig saber que et va demanar ser parella teva, mai em vaig imaginar que diries que sí. No et fiaves de cap home, i a ell li vas dir que sí. L'estimes, i la teva mare ho sap, ella no volia ferir els teus sentiments...
-Ho sé, però em cabreja joder..tens que entendre'm...
-Ho sé, i sé que després de tot ni ha estat fàcil mudar-te ací, agraïm moltíssim que tingues eixos amics tant estimats, ells et fan viure. La teva mare no deia res amb mala intenció, ella, ella es pensava que estaves superant lo de haver vingut a Miami...
-Doncs no, bé sí, però ella no ha passat per el mateix que jo, allí ho tenia tot, el tenia a ell, joder, el tenia.-Dic amb la veu trencada, miro al meu pare i deixo caure les llàgrimes. -Sento que quan començo amb bon peu hi ha algo que m'impedeix avançar, i avui, he tornat a casa contenta, feliç, i de sobte la mama ha soltat allò...em senta malament, el vull i saber que no el tinc ací és una merda, és una fotuda merda papa.
-Ho sé petita, però és per el teu bé. Vine, abraça'm.-Els seus braços m'envolten i em quedo gemegant el més baixet possible, quan es separa em diu:-Ets forta, has superat moltes coses dolentes, mira el cas d'aquell malparit.
-En Nate?
-Sí.
-Sí no havera estat en Rock...
-Ho sé, però vas lluitar tot el que vas poder petita, i ara estàs ací, no veus lo forta que eres?-Diu amb un somriure dolç al rostre. S'aixeca del llit i diu:-Per cert, dóna-li a en Rock les gràcies de la meva part, sé que no us porteu bé, més d'una vegada et vaig  pillar mirant-lo malament a la sopà, però recorda que ell et va ajudar, així que si tens l'ocasió, dóna-li les gràcies.-Assenteixo i surt de la habitació, m'aixeco a tancar la porta i quan em dono la volta en Rock està obrint la finestra.
-Te'n vas?-Pregunte torcant-me les llàgrimes.
-No ho veus?-Diu furiós.
-Per què?-Es dóna la volta i em diu emprenyat.
-Quan anaves a dir-me que tenies xicot? Saps? No m'ho esperava de tu, pensava que...no sé ni que pensava.
-Què?! Rock deixa'm explicar-te...
-No! No em parlis en la teva puta vida, m'has sentit?!-Obre la finestra i quan està a punt de sortir dic:
-Ell es dia Eric.-Lentament es dóna la volta i diu encara enfadat:
-Es dia?
-Sí Rock, ell està mort.