Àngel Infernal

13

Rock:

Els seus còps puny cada cop són més forts, escolto els crits de la Valèria, els seus gemecs, pujo els escalons corrents i me la trobo al terra sense roba i amb la cara ensangonada, comença a plorar, la agafo entre els meus braços i vaig corrents cap al cotxe, quan estic a punt de cruzar la porta per marxar un ganivet es clava a la meva esquena amb brusquetat, caic a terra encara amb la meva germana entre els braços, intento aixecar-me però el ganivet es torna amb clavar a la meva pell, intento relaxar a la nena ja que aquesta a començat a plorar, m'aixeco i em dono la volta, observo a l'home que es fa cridar pare meu amb un ganivet ple de sang, ple de la meva sang, deixo a la nena al sofá i corro cap al cretí que abans m'ha apunyalat, li dono còps de puny i ell fa el mateix amb mi, els gemecs de la Valèria cada cop són més forts, els meus genolls toquen al terra i el ganivet es torna a clavar a la meva pell, però, aquesta vegada al meu cor.

-Lock! Mami el Lock està clidant molt folt!
-Allunya't Valèria.-Obro els ulls, em toco el pit suat, i miro per tota la habitació, els ulls de la meva mare es troben amb els meus, corre cap a mi i m'abraça, m'acaricia els cabells molls i xiuxiueja:-Ja estàs despert petit, ara jo no passa res...-Ens separem i la Valèria es queda mirant-me.
-Què t'ha passat?-Pregunta curiosa, l'agafo i la poso entre les meves cames acariciant la seva galteta.
-He tingut un malson.
-Igual com la última vegada que vaig vindle?
-Sí.
-Estàs malaltet?
-No petita.
-I pel què tens malsons?-Miro a la meva mare, tanca els ulls fortament.
-Perquè estic trencat.-Em mira amb eixos ulls grans i dolços, s'aixeca, se'n va corrents i al cap d'uns segons ve corrents cap a mi, s'asseu igual que abans i em dóna una barreta petita de pegament.
-Plen, pel a que t'alegles.-Risc, miro a la meva mare que també riu amb la mà cubrint-se la boca i llàgrimes als ulls. Agafo a la meva germana dels turmells i començo a fer-li pessigolles.-Pala! Pala! Què palis! Vaig a fel-me pipí!!!!-Diu amb la cara ben vermella, començo a riure i la meva mare comença amb fer-li petorretes a la panxa.-Mama, m'he fet pipí.
-Rock, podries...?
-Tu li has fet les petorretes no jo.-M'aixeco del llit i vaig a la dutxa, poso l'aigua congelada i em poso davall de l'aixeta. Poso les mans a les parets i tanco els ulls i recordo els seus ulls blaus plens de llàgrimes, els seus llavis tremolosos, recordo quan va tirar la pedra a l'aigua i va caure al terra, em va fer ràbia haver-la vist així. La pregunta és: ha estat per la meva culpa?

Dàlia:
Obro els ulls i m'aixeco del llit, vaig a l'aseo i em miro al mirall, tinc els ulls vermells, obro la dutxa i em fico baix de l'aixeta, poso l'aigua bullint, al màxim, l'aigua recorre tot els meu cos i el més curiós és que no em crema, no em fa mal quan les petites gotetes d'aigua impacten sobre la meva pell, ja no em fa mal.

Surto de la dutxa i em vesteixo amb una camisa de tirants que deixa el meu melic al descobert de color verda militar, amb uns pantalons negres curts de xandall, em poso espardenyes velles i em faig una cua altra, baixo els escalons, la llum del sol em deixa cega per uns segons, vaig a la cuina i em trobo amb els meus pares, en Pau i en Christian, aquest últim es dóna la volta i em mira de dalt a baix, s'aixeca del taburet i corre cap a mi amb un somriure, m'estén entre els seus braços forts. En Christian és el millor amic d'en Pau, ha estat com un altre germà gran per a mi i l'estimo moltíssim.
-Dàlia!
-Chris!-Ens separem i dic:-Què fas tu aquí? Pensava que estaves a Europa.
-Sí estava, però he tornat per a treballar amb el teu germà, d'aquí endavant em veuràs més.-Em somriu, els seus ulls verds es passegen per la meva cara i diu algo preocupat:-Estàs bé?
-Ehh? Sí, clar que sí, no he dormit gaire aquesta nit.-Vaig al costat d'en Pau, li dono un petó a la galta i començo a menjar un bol amb cereals. Alço la vista i me'ls veig a tots observant-me.-He dit que estic bé.-Abaixen el cap, li dono una altra cullerada i quan aixeco la vista tots estàn mirant-me una altra vegada, poso els ulls en blanc, agafo el bol i pujo els escalons.
-On vas?-Pregunta en Pau.
-A un lloc on pugui estar sola, sense vuit ulls mirant-me.-Entro a la meva habitació, surto per la finestra amb el bol a la mà dreta i pujo a la teulada, m'assec i començo a menjar mentre observo a les famílies. Uns se'n van a treballar, altres a passejar el gos, altres a jugar amb els seus fills, i, altres a pensar. Desde d'ací es veu la platja, la imatge d'en Rock a nit em ve a la ment, abaixi el cap intentant pensar que va ser una al·lucinació. Em poso una altra cullerada a la boca i observo a una nena amb els cabells marrons obscurs, està corrents amb un somriure ample, de sobte es para i em mira, llavors diu:
-Pel què estàs ahí?
-Vull estar sola.
-Pel què?
-Pot ser, necessito estar sola.
-Estàs tlencada?-Assenteixo i la nena em somriu tímidament i se'n va, al cap d'uns segons torna cridant.
-Vine tete, ella també està tlencada!-En Rock apareix i els seus ulls troben els meus, em quedo paralitzada, cap dels dos diu res ni fa res, la nena se'ns queda mirant i em diu:-Ell també està tlencat.-Miro a la nena i després miro al noi que tant he insultat i he odiat, m'aixeco de la teulada i entro a la meva habitació.

Rock:
De sobte s'aixeca i entra per una finestra.
-Anem Valèria, ha marxat.
-No, ala vindlà.
-No Valèria, anem a la platja a jugar com volies.
-Espela!-Una porta s'obre i la nena crida:-Has vist, està ací!-Miro cap a la porta i la veig tancant-la, ve cap a nosaltres, mira a la nena i quan està disposada a mirar-me no ho fa, s'agenolla davant la meva germana i diu dolçament:
-I tu qui ets petita?
-Valèlia.-Somriu.
-Jo sóc Dàlia.
-Vols vindle a jugal amb mi i amb en Lock a la platja?
-En Lock?-Aixeco el braç i dic:
-Jo sóc en Lock.-Em mira als ulls i comença a riure, la petita li agafa la mà a Dàlia i comencen a caminar, em quedo completament paralitzat, ella mai ho havia fet, odia a totes les noies. Totes dues es paren i la meva germana diu:
-No vens Lock?
-Sí, no vens Lock?-Repeteix la Dàlia amb un petit somriure burleta, abaixi el cap amb un somriure i vaig cap a elles corrents.