25

151 2 0
                                    

Rock:
Sóc l'únic que ha esperat fora, tots estàn dins xarrant amb en Pau i amb Chris, aquest últim quan parla de la Dàlia em posa de mala òstia, diu que la coneix des de quan era un nedo, ell més d'una vegada li ha canviat el bolquer, que si són súper amics, que es tenen molt d'apreci... Quan tots surten d'eixa casa llanço el cigarret al terra i em recolzi a la paret i tots comencen a parlar sobre el que volen fer, tots menys la Dàlia que mira al terra tota l'estona.

No anàvem a la festa?-Pregunta Carla.
-No ens han convidat.-Diu la Gemma.
-I des de quan ens importa la invitació?-Tots els miren entre si.
-Jo ja dic que vull anar per a fotre.-Dic.

Al cap d'uns minuts estem entrant a la festa d'en Nate. Quan aconseguim entrar al saló en Nate es posa davant la Gemma i diu:
-Què féu aquí?
-No ho veus?-Diu la Dàlia posant-se davant la seva amiga per defensar-la.
-Tu et pots quedar si vols guapa, els altres fora.
-Vols que t'arranqui...-Comença a dir l'agressiva patet lleig. Em poso davant d'aquesta i dic seriosament.
-Hi ha algun problema en què ens quedem ací? És una festa, i venim si ens passa pèls ous.
-Tu ets el que no està convidat ací, no he convidat als teus amics per tu, així que fora. Els altres podeu entrar, tu la primera dolça.-Li pica l'ullet a la Dàlia i em llanço damunt d'ell. Començo a donar-li cops de puny, qui cony s'ha cregut que és?
-Mira malparit com tornis a tractar així a aquesta noia et mato, t'ha quedat clar, et mato.
-Si, val, perdó, ho sento, us podeu quedar si voleu...-Em llevo de damunt seu i me'n vaig a fumar fora.
Dàlia:
Després de que en Rock amenaçara a en Nate tots comencem a ballar i a passar-nos-ho bé. Jo, la Carla i la Gemma ens posem a ballar mentre en Pol i en Travis van a per les begudes. Quan aquests ens les donen comencem a beure i cridar com a bojos.

La festa està plena de gent, m'he creuat amb la Laura vàries vegades, sòls s'ha dignat a mirar-me amb fàstic i a mirar-me la roba. Vaig a l'aseo, miro si és algú i quan m'assegureixo de què no em miro la roba al mirall. Els meus vaquers llargs i esgarriats no crec que siguin el seu problema. El seu problema és la meva dessuadora de Star Wars, em deixo els cabells solts per així no quedar tant mal, de sobte la porta s'obre i apareix la Carla.
-Sabia que estaves mirant-te al mirall. En sèrio t'importa el que pensa aquella idiota?
-No.
-I llavors?
-Pensava que tindria algo a la camisa i per això em mirava d'aquella manera.
-Ah.
-Carla, sento lo de abans. He estat una impresentable, ho sento, no volia que sapiguereu que dibuixo a la meva paret...és una tonteria ho sé, però era algo meu, que jo sòls sabia que podia fer, era algo que ningú sabia...
-Sí que t'has comportat com una gili...-Para quan em veu seriosa.-Però t'estimo, i sóc amiga teva, així que et perdono.-M'abraça i vaig donant-li poquets petons pels cabells. Aquest abraç és càlid i reconfortant, quan ens separem em mira als ulls amb dolçor i diu:-No sé per què vols amagar eixe do que tens, és meravellós...
-Ho sé, però... sisplau no parlem d'aquest tema, si? Anem a la festa?
-Val, anem.-Sortim de l'aseo agafades del braç com una dona al seu marit farà uns quaranta anys. Quan arribem al saló la Gemma i en Travis estàn ballant junts i jo i la Carla ens posem a ballar una lenta imitant-los. Al acabar la cançó la Gemma ens agafa a mi i a la meva altra amiga del braç i diu emocionada.
-Ja està! Travis és el meu xicot!-La Carla es tira sobre ella i la abraça, jo miro a en Travis que no pot deixar de somriure mentre li ho conta a en Pol, en Pol i jo ens mirem i comencem a riure, el ninot de la colla és el primer a tindre xicota, que sorpresa! M'uneixo al abraç i començo a saltar mentre canto la música que està a tot volum.

No he deixat de ballar durant hores i la meva bufeta està a punt d'explotar. Vaig a les escales i entro a un passadís, no hi ha gent, està desert, obro la primera porta, és el dormitori del servei de neteja, obro una altra és la habitació principal. Obro la tercera i em trobo a almenys cinc nois que no conec de res i a en Nate, tots estàn en un roglet davant d'una tauleta de fusta, hi han dues targetes i una polseta blanca sobre aquesta, quan me'n adono de què és en Nate ja em té agafada de la nina.
-Solta'm.
-Per què cony has tingut que obrir la porta?! Ets idiota!-M'espenta contra la paret i em diu a cau d'orella:-No hauries tingut que vindre.-El seu alè fa olor a alcohol i a maduixa. Posa la seva mà a la meva cintura i comença a baixar-la, li dono un acòs a les seves parts íntimes i els altres nois comencen a agafar-me pels braços.
-Deixeu-me! Sou un fills de puto! Que em solteu!-En Nate em mira rient i dic:-Estàs col·locat Nate, solta'm.
-Ets afortunada per estar ací...-Diu acariciant-me la cara suaument.
-Per estar amb un drogadicte? Per tenir a un calent toca pilotes diguent-me a cau d'orella que no deuria d'haver entrat?! O, persupost, sóc la més afortunada.-Li dono una escopinada a la cara, se la torca amb un somriure ample a la cara i estampa la seva mà a la meva galta. El meu cap queda de costat, tot és sent estrany, la porta s'obre i entra més llum a l'habitació, però de sobte tota la escasa llum que havia desapareix.
-Obri el llum Carles!-Crida un.
-No hi és!
-Nate i el llum?-Després escolto com algú cau al terra, que cony està passant. Li dono un acòs al que em subjecta i cau al terra, cada persona que pillo li dono un cop de puny a la cara, vaig un per un, i quan en tinc a un al davant, preparo el puny, però aquest me'l agafa i em quedo paralitzada, agafo el mòbil amb l'altra mà i obro la llanterna. Tots els nois de l'habitació són al terra inconscients i en Rock està davant meu mirant-me amb els ulls plens de ràbia. En Nate s'aixeca del terra i diu:
-Podem compartir-la Rock, jo no tinc cap inconvenient...-En Rock no el deixa acabar, és llança sobre seu i comença a donar-li còps de puny fortament. Un, i un altre, i un altre, després un altre, quan està a punt de matar-lo vaig corrents, en Nate ja està inconscient.
-Para Rock! Que paris! Rock sisplau para!-Li dono còps de puny a l'esquena i en un moviment ràpid em deixa l'esquena apegada a la paret, té el puny ensangonat i a punt de colpejar.-Ei, sóc jo, mira'm.-Li agafo la barbeta obligant-lo a mirar-me, quan ho fa li xiuxiuejo amb la veu tremolosa.-Sóc jo Rock, mira'm, sóc jo. Sóc jo, sisplau Rock...-Els seus ulls troben els meus, la seva respiració segueix siguent accelerada, li agafo el puny ensangonat i li dono un suau i tendre petó.-Sisplau Rock, para, relaxa't...-Aparta el puny de les meves mans i desapareix, corro darrere d'ell fins arribar al carrer, comença a caminar fet una fera, li agafo del braç i es dóna la volta.-Sisplau parla amb mi...
-Què vols que et digui!?-Crida emprenyat.-Si no arribo a entrar ara estaries allà dalt plorant, gemegant, estaries siguent una víctima de violació Dàlia! Què vols que faci?!
-Què estiguis amb mi.-Em mira confós, es posa les mans al cap i comença a donar voltes nerviós.
-Sí jo no havera entrat, si havera arribat tard, si haveren hagut més nois...-Em poso davant d'ell tallant-li el pas, baixa els braços i es queda mirant-me als ulls.
-Callat.-Dic.-Callat i callat... sisplau ca...-Els seus llavis xoquen amb els meus, la seva llengua entra a la meva boca i juga amb la meva, les seves mans m'agafen el coll per així apropar-me més a ell. El petó és dolç i tendre, però a la vegada és salvatge, sembla que estigui desesperat, que necessiti una via d'escap. Sembla que m'utilitze per a distreure's. Em separi d'ell i retrocedeixo, es queda mirant-me sense cap expressió, i quan veu que no dic res, quan veu que ni em menejo desapareix.

Àngel InfernalDonde viven las historias. Descúbrelo ahora