Àngel Infernal

19

Dàlia:
Obro els ulls i miro l'hora, són les 9.02.a.m, no podia dormir així que m'aixeco i em poso uns leggins negres que arriben per davall dels genolls i em poso un top de d'esport, em faig una cua alta i surto de casa, em nugo les sabates i començo a correr. Poca gente és al carrer, pot ser estàn desdejunant, em cruzo amb uns pocs adults fent el mateix que jo, inclòs gossos que no tenen amo.

Vaig per tot el poble, inclòs vaig a correr per la mar, després decideixo anar a la part més montanyosa del poble i allí em trobo amb en Pol i amb en Rock, em fan parar amb el clàxon, em llevo els auriculars i vaig cap al cotxe d'en Rock.
-Hey.-Dic.
-A quina hora t'has alçat?-Diu en Pol.
-A les nou, no podia dormir.
-Òstia tu que matinadors.-Miro al Rock que té centrada la vista al paisatge.-Este no ha dormit, diu que no podia.-Començo a tensar-me.-Molt fa que estàs correguent?
-Un poc després d'haver-me alçat, per què?
-Saps que són casi les dotze?
-Què?! Merda! Tinc que anar-me'n corrents literalment. Adéu.
-Espera.-En Rock baixa del cotxe, va b roba d'esport, haurà vingut del gimnàs.
-Què?
-Una carrera.
-Què?
-Ja ho has sentit.
-Sí vas a parlar-me així la carrera la farà amb tu qui et diga jo.-En Pol tos per a que em relaxi i en Rock diu:
-Perdó.-Me'l quedo mirant, acaba de demanar-me perdó? Em mira confós, miro al Pol que també està confós i arranco a correr.-Eeh, no has dit ja!
-Has dit perdó! És una petició per a arrancar a correr!-Escolto como riu i es posa a correr darrere de mi.

Tota l'estona correm al costat de l'altre, l'espento per a que es caigui però m'agafa el braç, i, fins arribar a casa meva no em solta.
-He guanyat jo.-Dic.
-No, ha estat un empat.
-No.
-Sí, a més de què tu has començat abans tramposa.
-El trampós has estat tu que m'ha agafat el braç durant tota la carrera.
-T'he fet mal?-Pregunta preocupat.
-No.-Li observo la cara, el que més em llama d'ell són els pírcings, en té un a la cella, un al llavi inferior i un aret a cada orella.-Com és que t'has posat pírcings.
-Ja els tenia, me'ls vaig fer amb el meu avi, però me'ls vaig llevar quan va morir. Ahir al tornar a casa me'ls vaig tornar a posar.-Li acaricio el pircing de la cella i dic:
-M'agrades més amb pírcings.
-Per què?
-Perquè ets més tu.-Em mira als ulls i s'apropa un poc, deixo de tancar-li la boleta negra de la cella i trago saliva.
-Sí no t'he fet mal al braç he guanyat jo.
-No de conya, jo he estat més ràpida.
-No.
-Sí.
-És obvi que no.
-És obvi que sí.
-No.-Poso els ulls en blanc i em diu:
-M'acabis de posar els ulls en blanc?-Assenteixo, m'agafa com un sac de creïbles i em posa baix la manguera, obre l'aigua i crido:
-ROCK, ESTÀ CONGELADA!!!!-Em baixa envoltant-me la cintura per a posar-me baix de l'aigua, l'agafo del coll i apego el meu cos al d'ell, ara sòls es sent l'aigua xocar amb el terra, em separi un poc d'ell i ens mirem als ulls, m'acaricia la galta i em separi com si cremara. Es queda mirant-me confós i dic:-Vaig...vaig a dutxar-me...perdó....-Quan estic disposada a marxar m'agafa el braç i diu:
-Estàs bé?
-Sí...-Dic amb la veu tremolosa.
-No m'ho crec.- M'apropa a ell i dic:
-No vull que la nostra relació canvie.-La expressió dels seus ulls canvia completament.
-A que cony et refereixes, és igual que sempre, tu m'odies i jo a tu encara més.-El miro amb els ulls ben oberts, li llevo la mà que agafa el meu braç amb brusquetat i me'n vaig emprenyada.

Rock:
Sóc un gilipolles. Sempre trobo el que sigui per a cagar-la. I ara? Ara l'he cagat hasta el fons i m'odio per això. Apago l'aixeta, em dono la volta i em trobo a en Pol mirant-me.
Em poso a caminar i el meu amic diu:
-No vens amb cotxe?
-Vull estar sol!-Dit això arranca el cotxe i se'n va. Vaig al gimnàs del meu vell amic i començo a donar-li còps al sac.

-Rock.-Em posa la seva mà a l'espatlla, em dono la volta i el veig.-Què ha pasat?-M'assec al terra amb ell i dic:
-Sóc un malparit això és el que passa! Sóc un puto malparit com en Joseph.
-Com tornis a dir això et trenco la cara!!-El miro i dic:
-Per què m'ajudes? Et vaig tractar malament i anys més tard continues fent-me suport, per què?
-Jo era igual que tu Rock.
-Jo no seré policia i encara menys tindré un gimnàs vell i ronyós.
-El meu gimnàs és meu, el vaig comprar per un adolescent que estava perdut, necessitava ajuda i quan el vaig conèixer, quant em va contar els seus problemes vaig decidir construir-ne un per a ell.
-Per a qui?
-Per a tu Rock.
-Què cony dius Arnau?! Ets policia, saps el meu historial, és fastigós, i així i tot fas aço per mi?
-Ets com el fill que mai vaig poder tenir.
-Doncs si ho sóc ajuda'm dóna'm un puto consell, estic perdut i sòls vaig que cagar-la. Juro que no vull, però dec d'allunyar-me d'ella.
-Per què?
-Perquè jo no m'enamoro, i em ella em fa por. Em lleva el son, la forma en la que em mira és diferent a totes, ella és diferent i em fa por.
-Et fa por enamorar-te d'ella?
-No. Em fa por fer-li mal.