Àngel Infernal

11

Dàlia:
L'hora del esplai comença i les tres baixem al immens jardí, avui fa molta calor i necessitem que ens pegue el sol i parlar sense captar l'atenció de ningú. Ens asseiem a les grades on la gent s'asseu per veure els partits de futbol de l'institut.
-Gemma, sento lo de abans, no era la meva intenció ferir-te, ets amiga meva no tinc males intencions amb tu, i tampoc era allò el que volia dir, jo...
-Ho sé. Gràcies.-La Carla em mira sense saber que fer i la Gemma diu:-Saps? Tens raó, ell no es fixarà en mi, no crec que pensi molt en tindre una xicota, com a molt tenir un lío d'una nit, però res més, així que dóna igual.
-No dóna igual, pots aconseguir que un noi es fixi amb tu.
-Sí?
-Sí, digues-li-ho Dàlia.-Totes dues és giren a mirar-me, trago el menjar que tinc a la boca i dic:
-Mmm? Eeh, sí, suposo que sí.-Li dono un altre mos a la poma.
-No estic molt convençuda.
-Jo t'ajudaré, sóc una tia, tinc bastants rotllos, mira la setmana passada vaig conèixer a...
-Txxx, no vull saber les teves històries sexuals, sisplau para.-Les dues riuen i la meva millor amiga passa el seu braç per les meves espatlles.
-A tu també et puc ajudar.
-A mi? Per a que? Estic bé sola, no vull tenir res amb ningú, si? Oblida't d'aquesta idea tant absurda.
-No vols que en Rock et besi, o perdi el cap amb tu, o que et foll...
-Para!-Dic aixecant-me bruscament.-Estàs paranoia.-Baixo els escalons i vaig caminant cap a la paperera, tiro les restes de la poma i un baló de futbol cau al meu costat, tots els nois suats em miren i criden:
-Passa-la!
-Estàs sorda? Passa-la!
-No veieu que té por al puto baló?!-Crida en Rock, tots comencen a riure, el miro seriosa i ell es queda de braços plegats mirant-me fixament, agafo el baló i xuto amb totes les meves forces, tots els nois aplaudeixen ja que el passe ha estat perfecte, faig un somriure fals, els mostro el dit cor i dic:
-Gràcies, oh moltes gràcies. Cabrons!-Em dono la volta i de sobte escolto:
-Eeh, tu, Dàlia!-Em dono la volta i veig a el nen ros que va caure inconscient a la gespa per culpa d'en Rock.
-Què vols?-Dic amb brusquetat.
-Volia disculpar-me, ho sento, em vaig comportar com un gilipolles, i volia demanar-te perdó.
-Bé, ja està, algo més?-Em quedo de braços creuats i diu:
-Vas aquesta nit a la festa?
-No era demà?
-L'he canviat, els pares tornen demà per la tarda, així que...
-No, no vaig.
-No?
-No.
-I puc preguntar per què?
-Sí, però no vaig a contestar-te.
-Sé que em vaig portar malament amb tu, però, t'he demanat perdó...
-Ehh, no et calfes el coco, no vaig perquè no vull anar, si? Així que para.
-Què puc fer per a convencer-te?
-Res.
-Dàlia...
-Mira, no vaig i punt, sisplau deixa'm en pau ja, hi han més noies en tot l'institut, vés a per elles, de segur que algunes ho desitgen.-Em dono la volta i torno al meu lloc.
-Què volia?-Diu la Carla.
-Res, sòls m'ha demanat perdó.
-Perdo?-Pregunta la Gemma.
-Sí, la baralla entre ell i en Rock va ser culpa meva, bé, va ser d'en Rock, però aquest noi em va agafar la nina, no em feia mal però ho feia amb males intencions i llavors Rock se'l va emportar i el va deixar inconscient.
-Respira, m'estàs diguent que en Rock et va defendre i sense que tu li demanés ajuda.
-Suposo que ho va fer per que a una dona això no se li pot fer.
-El que tu diguis.-Diu mentre sona el timbre, poso els ulls en blanc.

Dono dos cops a la porta quan les hores d'institut han acabat, la porta s'obre i la directora em reb.
-Hola Dàlia.
-Hola, podem parlar?-Assenteix, ella s'asseu a la seva cadira i jo a les del altre costat.
-Sí ha vingut a demanar-me perdó...
-Perdó? Per què anava a demanar perdó? No he fet res dolent, sòls venia a explicar-te una cosa.-Es queda mirant-me.-Sé que ahir vaig faltar al càstig, però tinc motius, el dimecres quan ens va castigar em vaig quedar netejant a soles al voltant de mitja hora, quan aquell ser desagradable va aparèixer em va cridar i em va tancar amb ell dins a el cuarto de la neteja, i llavors no em va dir que sòls hi havia que estar una hora, jo, vaig estar cinc hores fregant el terra, i llevant xiclets de davall les taules. No és just, ell em va dir que com tu ets amiga de la seva mare aquesta et trucaria i et contaria que em fet les hores de tota una setmana i així ens llevares el càstig, però com és un impresentable ara tu et penses que m'he saltat el càstig, però és mentida.
-Què gràcia, això mateixa m'ha dit aquest matí ell.-La meva mandíbula toca el terra.
-Què?!-M'aixeco de la cadira i dic:-No s'ho creurà, oi? Jo el mato.-Agafo la meva motxilla i vaig corrents al parking, ell està rodejat de nois fumadors, em poso davant d'ell, li poso un dit al pit i dic emprenyada:
-Ets un impresentable, com collons pot ser una persona aixina de egoista?!
-Ei patet lleig, para, de què cony parles?-Me'l quedo mirant, li dono un cop de puny a la panxa i no fa res.
-Ets un gilipolles, saps?-Tots els nois del nostre voltant comencen a riure i diuen un “ooh”.
-I tu ets una egocéntrica.
-Covard.
-Patosa.
-Prepotent.
-Inocent.
-Idiota.
-Ridícula.
-Malparit.
-Estupida.
-Cabró.-S'apropa apretant la mandíbula, creu que m'apartaré però s'enganya, l'imito i diu entre dents:
-Patètica.
-Xulo.
-Pesada.-S'apropa tant que tinc que retrocedir, em deixa acorralada contra una valla, els seus amics intenten apartar-lo, però els es impossible, em mira amb eixos ulls  blaus elèctrics que ara s'han tornat obscurs.
-Tonta.
-Neandertal.
-Noia nimada.-Li dono una espenta i li dic:
-Mentider, duro fals, egoista, fill de puto, i malparit, i que sàpigues que em dóna igual haver-los repetit ets tot això i molt més.-El miro amb fàstic i quan estic disposada per a marxar la directora amb uns quants alumnes més al seu voltant ens miren, poso els ulls en blanc i me'n vaig tota emprenyada a casa.

Rock:
Els seus ulls eren plena sinceritat quan ho deia, i això em cabretjava més, els insults que li deia a ella no pareixien afectar-li i això també m'enfadava necessitava fer-li mal, s'ho mereixia.
-Ei germà tranquil.-En Travis em dóna colpeja a l'esquena per relaxar-me.
-Estic tranquil.-Dic amb un grunyit.
-Per què l'has insultada? Ets un cabró, és una simple noia que venia a defendre's.-Diu algo enfadat en Pol.
-No em toquis els ous, ella ha començat.
-Saps? Pot ser comença a agradar-te i no ho vols veure.-Dit això es dóna la volta i se'n va. Li dono un colp de puny a un cotxe i com a resultat la alarma comença amb sonar.
-Thompson.-Em dono la volta i la Mònica està de braços plegats. Anem al seu despatx i diu:-Sabia que no m'ho tenia que creure.
-I per què ho vas fer?
-Perquè ella ha passat per moltes coses dolentes, i feia coses pitjor de les que tu i els teus amics féu. És pitjor que tu i llavors m'ho vaig creure, però felicitats Thompson ha estat molt rastrer el que has fet, així que estaràs castigat, faràs les seves hores i les teves durant una setmana, entesos?-La miro amb cara de fàstic i me'n vaig, pujo a la meva moto i arranco.

Al arribar a casa la meva mare surt amb un somriure impagable i de sobte apareix una nena petita amb caragols marrons obscurs, ulls grans del mateix color. Aquesta ve corrents cap a mi:
-Lock! Lock!-L'agafo i la abraço amb totes les meves forces, li dono voltes mentre li dono petonets pels cabells, comença amb riure, tirava a faltar aquest somriure també tant dolç. La deixo al terra i dic:
-Estàs molt major, oi?
-Eeh, vaig a fel quatle anyets, ja sóc una noia majol.
-No, sempre seràs la meva petita.-Somriu, m'agafa la mà i anem cap a ma mare.
-Què vols menjar Valèria?
-Macalons, pel favol.
-Els faig jo mamà, tu vés a jugar amb ella.-Assenteix i se'n van al jardí a jugar, vaig a la cuina i començo a fer el plat preferit de la meva germaneta. Quant aquest ja està a taula vaig a buscar-les i les trobo parlant de mi.
-Mami tenim que buscali nòvia, està a soletes, i és molt guapo.
-No estic a soletes, vos tinc a vosaltres.-Dic agafant-la com un sac de creïlles, la deixo sentada a la seva cadireta i comencem a dinar.