Àngel Infernal

30

Rock:
El ring sona i observo al meu contrincant inconscient, em dono la volta i em tanco als vestuaris. Obro la meva taquilla, agafo una tovallola i em poso baix l'aixeta de la dutxa.

L'aigua neteja els meus artells ensangonats. En Garret m'havia dit que aquest era molt dolent, tenia raó, però el resultat era esperat. Ell ha acabat inconscient. La ràbia, la impotència, la fúria, tot el que sentia em feia perdre el control. Cada cop de puny que donava era fort i ferm, sòls imaginava a Dàlia cridant-me amb una llàgrima a la galta, després a la meva mare amb la cara ensangonada i, finalment la meva germana inconscient al terra. El cabreig reapareix i començo a posar-me nerviós, respiro a poc a poc per a relaxar-me.

Quan surto de la dutxa em vesteixo amb una dessuadora negra i uns pantalons de xandall del mateix color, agafo la meva bossa d'esport i vaig al despatx d'en Garret.
-Ací tens la pasta.
-Molt?
-Avui són set cents.
-Set cents?
-Sí, gent important en aquest món t'ha vist i han posat molts diners per tu. Si els veus no acceptis la seva proposta. No et fies d'eixa gent.
-Sé de qui fiar-me Garret. Au, me'n vaig.-Surto al carrer. L'aire fred em colpeja la cara i els pèls se'm posen de punta. Em poso la caputxa negra i començo a caminar.
El carrers estàn plens de gent bevent i fumant. La música es sent a tot volum, i hi ha moltíssima gent ballant, com si fos una festa. Quan fa almenys dos hores que estic caminant arribo a casa meva, deixo la bossa d'esport a l'entrada i me'n torno al carrer. Miro el cel obscur que està replet d'estels. Començo a caminar en direcció a la mar. Quan la sorra toca les meves sabates aixeco la vista cap a les ones que venen i van. M'assec i em quedo embadalit, observant l'horitzó. De sobte una silueta humana surt de l'aigua, és una noia amb un cos esplèndit. Sembla que camini a càmera lenta, i quan observo la seva cara em quedo atònit. No pot ser, és ella. És la Dàlia.

Dàlia:
Després d'estar tot el dia a la meva habitació tancada amb el meu germà, explicant-li tot a sobre el que sentia per en Rock m'apetia sortir jo sola i desfogar-me. I així he fet. Desde les vuit de la tarda que estic a la platja, dins el mar, nadant d'un costat a l'altre. Quan ja veig que és molt tard, que ja no hi és ningú surto de l'aigua. Agafo la meva roba i em poso la camisa a sobre mentre camino. Em pari en sec quan veig els ulls d'en Rock analitzant el meu cos, quan els seus ulls troben els meus començo a caminar amb el pas accelerat. De sobte s'aixeca i comença a dir:
-Para't Dàlia, vull parlar amb tu.-Em dono la volta i li dic enfadada.
-M'estaves espiant?
-Què? No! He vingut perquè volia estar sol i de sobte has aparegut amb aquest bikini tant sexy, i t'has posat a caminar...i... òstia m'estic fent un embolic. Podem parlar? Sisplau, serà un moment.-Me'l quedo mirant, assenteixo i s'asseu a la sorra, m'assec al seu costat i diu:-Sento tot el que he dit, tot.
-Ja està?
-Espera collons, això de disculpar-me no és lo meu, si?-Em mossego el llavi inferior per a no riure'm.-No sé si et va agradar el petó, no ho havera tingut que fer, perquè es creen problemes i confusions. Jo no tinc nòvia mai, i ni la tindré, i tu...tu no sé que faràs però jo sóc així, són les meves regles.
-Les teves regles? No sabia que en tindries unes.
-Sí, tu no en tens?
-Sí. No besar-me amb impresentables però aquesta com pots saber no l'he cumplida.-M'aixeco de la sorra i me'n vaig tota emprenyada. No tinc motius per a estar enfadada, ho sé, però odio l'idea de què vulgui oblidar el petó, mentre jo estic perdent el cap per aquest. El pitjor és que ell m'agrada. Encara que no ho vulgui reconèixer ell m'agrada, i és per això que el tinc que allunyar de mi.

Quan arribo a casa vaig directe a la meva habitació. En Pau es troba assegut al meu llit amb els braços plegats.
-Què fas aquí? Tens una casa! Surt d'ací!
-Has anat a la platja?
-Com ho saps?
-Tens el cul brut de sorra.-Poso els ulls en blanc.
-Vaig a dutxar-me, quan surti del aseo no et vull veure ací.
-Vull seguir parlant de...
-Demà, quan arribe de l'institut anirem tu i jo a dinar a casa teva.
-Val. Vols que vagi a per tu o...
-No, jo aniré amb el meu cotxe.-Assenteix, s'aixeca del meu llit i em dóna un petonet al front, em mira als ulls i em diu:
-Estàs bé?-Em mossego el llavi inferior i assenteixo.
-Sòls... sòls estic una mica cansada... sisplau deixa'm sola, si?-Entro a l'aseo i tanco la porta rere meu. Obro l'aixeta de la dutxa, em llevo la roba i entro a la dutxa. L'aigua colpeja la meva pell amb suavitat, passo els meu cabells per davall l'aixeta deixant-los molls. Tanco els ulls i respiro profundament.

Quan surto de la dutxa envolto el meu cos en una tovallola i surto del aseo. Obro les portes del meu armari i trec el meu pijama, em dono la volta i solto un petit crit. Està dempeus mirant-me fixament, m'apropo a ella i dic emprenyada:
-Què cony fas aquí?!
-Volia veure't.
-Surt de la meva habitació! És tard i demà hi ha institut...fot al camp Rock.
-L'aigua et senta molt bé.-Diu posant-me un cabell rebel darrere l'orella. El miro als ulls i noto com les meves cames van a fallar-me.
-Rock, deuries de marxar.
-Sí deuria, però no vull.
-Però no és qüestió de què vulguis o no, és la meva habitació i jo no vull que siguis ací.
-No vols que estigui ací?-Els seus dits acaricien la meva cuixa.
-No...-Dic amb la veu tremolosa, els seus ulls no deixen de mirar els meus.
-Per què?-Els seus dits comencen amb jugar amb la vora de la tovallola, i l'altra mà es posa a la meva cintura.
-Perquè no vull que facis cap cosa de la que després t'arrepenteixes.-Els seus ulls es tornen estranys, no saben on mirar, dóna un pas enrere i diu:
-Vull deixar-te clar més d'una cosa Dàlia.
-Jo no vull sentir-te Rock. Estic farta de sentir com les teves paraules es claven al meu cap com ganivets a la pell, no puc deixar que m'afectin així les teves paraules Rock, necessito allunyar-me de tu.
-Què...? No, estem bé Dàlia...
-Jo no estic bé. Rock...m'estic...-S'apropa i em diu a cau d'orella:
-I que pretens fer?
-Vull seguir siguent la teva amiga, però res més, ni petons, ni res.
-Tu i jo mai podríem ser amics.
-Podem intentar-ho.-Dic amb la veu tremolosa.
-No surtiria bé.
-Entonces dis-me que cony vols, perquè jo estic feta un embolic. Vull besar-te, però et vull donar una òstia, vull estar amb tu i et vull llançar una sabata al cap, és un embolic Rock... Dis-me, que vols?-Es queda mirant-me i diu:
-No ens podem deixar portar?
-No, no i no.
-Per què?
-Rock no.
-Et fa por?
-No.-Menteixo.
-I per què no vols?
-No puc. No... puc...-Començo a agobiar-me, la meva respiració és torna accelerada en qüestió de segons, en Rock m'agafa la mà i em diu a cau d'orella:
-Vés a dormir patet lleig.-El miro, els seus ulls penetren els meus, sap que em passa algo però no sap el que, em dóna un suau petó al front i surt per on ha entrat.