Àngel Infernal

55

Rock:
La miro i diu:
-No vas a contestar-me?
-Has vingut tard.
-Lo bo és fa d'esperar.
-Ni que ho diguis.-Somriu i es mossega el maleït llavi inferior.-Tens gana?
-Sí.
-Bé, anem.
-No vols menjar ací?-Diu senyalant la pizzeria.
-No.-Em mira confosa.-Confía amb mi, si?-Assenteix. Comencem a caminar fins arribar davant la moto.
-Vaja bestiesa.-Diu mirant la meva joya.
-T'encanta.
-M'assusta.
-Dàlia tranquil·la, no fa res. Va puja.-Dic seient-me.
-No tinc casc.
-He pensat amb tot.-M'aixeco i li dono un casc. Em mira i diu amb un petit somriure.
-En sèrio?

Dàlia:
Miro el casc i no puc evitar somriure. El casc és negre, però a la part de  darrere, baix de tot hi ha un petit dibuix, és un patet lleig bordat amb color dorat. Miro a en Rock.
-En sèrio?
-Què?
-És per a mi?
-Qui sinó va a portar amb dignitat el casc del patet lleig, eh patet lleig?-Somric, em pica l'ullet i puja a la moto.-Va bonica, posa-li un parell d'ovaris.-Somric, em poso el casc i pujo rere seu, m'agafo de la seva cintura. Arranca el motor i accelera.
Al cap d'uns minuts arribem a un barri on es celebra una festa mexicana. Baixem de la moto. Els carrers estàn decorats amb llums de colorins, dibuixos a les parets, gent disfressada...miro a en Rock i aquest em somriu.
-És una passada.-Dic.
-Doncs espera a provar el menjar.-Ric. Guardem els cascs i comencem a caminar entre la gent. Al cap de pocs minuts entrem a un restaurant on hi ha molta gent, la cuina està oberta i pots veure com preparen el menjar el quals fa molt de bona olor. Ens asseiem a una taula i comencem a xarrar.
-Com coneixes aquest lloc?
-Jo, la meva mare i la meva germana vam venir aquí farà uns dos anys. Ens ho vam passar molt bé.
-M'ho imagini, tot és increïble.
-El menjar està exquisit.
-Això espero, tinc molta gana.-De sobte apareix un cambrer amb dos parell de plats, un a cada mà, i els deixa sobre la taula, quan aquest se'n va pregunto:-No hi ha carta?
-No, ací tens que menjar el que et posin, et juro que t'agradarà.-Agafo el meu plat, i començo a punxar amb el tenedor la verdura amb la carn ben tostada. Em poso la forquilla a la boca saborejant el menjar.-I bé? T'agrada?
-Està... és brutal. Per què no m'has portat abans ací?-Riu.
-Doncs ara ja ho sé. Sempre que vulguis fartar et portaré ací i veuré com gaudeixis d'aquest meravellós menjar.-El miro als ulls.
-De què vols parlar Rock?
-Sí no t'importa preferixo parlar d'això després, ara vull parlar sobre tot i sobre res, val?
-Val.-Quan ens acabem els plats que tenim sobre la taula, una cambrera ens porta un parell més, i així fins quedar satisfets. Mentre menjàvem xarràvem sobre com anava la tempora de futbol americà, de els partits que han guanyat,... també hem parlat sobre el futbol femení, els fallos que teníem cadascuna del equip, i de com podíem millorar la tècnica.
Al cap d'almenys una hora decidim anar-nos d'allí. Sortim del restaurant, pujem a la moto i deixo que em porti al lloc que sigui, en aquest moment no em vull separar d'ell.
-Ja estem.-Baixo de la moto i em llevo el casc, miro el paisatge. És, és una platja, una petita platja deserta.
-Com coneixes aquest lloc?
-Aquest me'l va ensenyar la meva mare.
-Anem?-Dic, agafa el meu casc, el guarda i anem cap a la platja. Quan arribem davant la sorra em llevo les sabates i camino davant la vorera. L'aire fresc em colpeja la cara amb suavitat, miro el cel, està replet d'estels, és preciós. Em dono la volta i veig a en Rock mirant-me.
-T'agrada?-M'apropo a ell.
-M'encanta.
-Dàlia...jo... perdona'm, perdona'm per tot, les baralles, els insults, tot. Mai he volgut fer-te mal, és més sempre he volgut allunyar-te de mi per a no fer-te cap mal. Sempre ho he fet per tu...i sé... sé que t'he fet mal Dàlia...
-Rock...-Intento parar-lo.
-Sisplau deixa'm acabar.-Sospiro.
-No Rock, deixa de disculpar-te, en sèrio, per què cony deus disculpar-te per segons tu el monstre en el que t'has convertit? Ningú llevat de la teva mare s'ha disculpat per què t'hagis tornat així!
-Em disculpo perquè t'estimo! Sí! T'estimo! T'estimo amb tota la meva ànima, i ho sento si tu no m'estimes, però és que a mi m'ha tocat enamorar-me d'una noia, cabota, rebel, amb mala llet, futbolera i sexy, i no m'arrepenteixo de haver-ho fet, sòls m'arrepenteixo de no haver-ho acceptat abans, perquè tenia massa orgull, i en aquell moment era un complet hipòcrita, així que perdona'm Dàlia, perdona'm per haver-me'n anat així aquests últims dies, saps per què estava diferent amb tu? Doncs per què tu mateixa em vas dir a la cara que no érem res! I tenies raó! No som res! Però em mata que diguis això! Em mata saber que no ets la meva xicota! Perquè t'estimo! Em mata per què t'estimo Dàlia i no ho puc remediar!-Me'l quedo mirant, s'apropa a mi, els seus dits freguen les meves galtes.-No ploris paret lleig.-Ni tant sòls m'havia donat compte de que estava plorant.-Perdona'm.
-Perdona'm tu a mi.
-Per què et disculpis?
-Perquè per culpa meva has estat malament Rock, jo...no volia ferir els teus sentiments, si ho vaig dir era perquè em pensava que tu pensaves això, i em va sentar fatal dir-ho, però pensava que tenies raó... perdona'm Rock...
-Deixa de disculpar-te Dàlia, sisplau.
-Perdona'm.-M'apropa a ell i m'obliga a mirar-lo als ulls.-Rock...
-Què patet lleig?
-T'estimo.-És queda mirant-me i repeteixo amb la veu tremolosa.-T'estimo.-Els seus llavis xoquen amb els meus, la seva llengua repassa el meu llavi inferior amb suavitat, noto com els pèls es posen de gallina, els genolls comencen a tremolar-me. Ens separem a poc a poc i diu:
-T'estimo.-El miro i em somriu. Deixo que els seus braços m'envolten i les seves carícies em tranquil·litzen. Ens asseiem a la sorra, jo sobre la seva falda amb encara els seus braços envoltant-me.-Entones ara es suposa que ets la meva xicota, oi?-Em dono la volta, envolto la seva cintura amb les meves cames i dic mirant-lo als ulls:
-I tu ets el meu xicot, oi?-En el seu rostre apareix un dolç somriure, i amb aquest, em transmet la felicitat que sent, estic boja per aquest noi.