Àngel Infernal

45

Dàlia:
Miro la bretxa que es troba a la part dreta del meu front. Agafo un drap i el repassi amb aigua freda, no em puc creure que amb tant sols el primer partit he acabat amb una bretxa al cap. Què passarà al final de la lliga? O pitjor, amb l'equip més bo? Què ens faràn per a que el nostre equip perda?
-Adéu!-Em diu l'última noia que queda al vestuari, em dono la volta i dic el més simpàtica possible:
-Adéu.-Quan tanca la porta em miro al mirall i sospiro, poso el drap sobre la bretxa, fa mal, molt de mal, llevo el drap i el miro, té un cercle no gaire gran ensangonat. Torno a posar el drap sobre la ferida oberta, pica, pica molt. Sòls de pensar amb la noia que m'ha pegat, bé, no sé ni com ho ha fet, ha estat molt ràpid. El míster m'ha dit que m'ha espentat i el meu cap a xocat de manera brusca contra la barana de ferro. Ho sé, podria haver sigut pitjor, però tenint en compte de que és el primer partit ha estat el pitjor que ens hauria pogut passar. No coneixia ni a la noia, eren d'un lloc molt llunyà, espero que si algun dia me la trobe fora del camp no comencem cap batalla, ja que el que passa al camp es queda allí. Mullo el drap amb aigua gelada i netejo la ferida de manera suau, però el dolor és tant fort que tinc que parar prou vegades. Quan em canso d'intentar-ho deixo el drap a la pica i dic enfadada:
-Tenia que passar-me a mi. No puc, fa massa mal.-Em queixo, li dono un cop a la paret i començo a irritar-me, li dono un cop de peu a la paret, acabo fent-me mal i maleeixi amb veu baixa. Em poso davant el mirall i de sobte escolto:
-Deixa'm.-Em dono la volta i em trobo amb en Rock mirant-me fixament, no hi ha gaire llum però encara puc apreciar el seu cos corpulent i el seu rostre que ara està obscur. Dóna unes poques passes fins arribar on sóc jo, m'agafa el drap i es queda mirant-me, posa el drap sobre el mal i comença a netejar-lo. El dolor agut que es propaga pel meu cap cada vegada és més dolorós, apreto els ulls intentant aguantar-me, però m'és impossible, els dits d'en Rock freguen la meva pell i obro els ulls. Els seus grans i blaus elèctrics ulls estàn contemplant el meu rostre amb cuida, miro els seus ulls fixament i juro que el dolor que sentia fa uns segons va desapareixent, l'únic que puc sentir és un calor agradable que va expandint-se a poc a poc per tot el cos. El seu cos s'apropa una mica més al meu, i m'empasso saliva, la seva mà es posa a la meva cintura i l'altra es posa a la paret de darrere de mi, la seva cara està a tant sòls mil·límetres de la meva, em mossego el llavi inferior i dono un pas endavant, poso els meus llavis sobre els d'ells.
Els seus llavis suaus i carnosos acaricien els meus amb intensitat, envolto el seu coll amb els meus fins braços, i les seves mans m'agafen el cul i m'apropen a ell. Escolto un grunyit sortir de la seva boca quan em separi per a respirar, els seus ulls troben els meus, i ràpidament, torna a juntar els seus llavis amb els meus. Els seus forts braços m'eleven del terra, envolto la seva cintura amb les meves cames. El petó és converteix en un salvatge i ferotge.
-Tinc fam de tu.-Xiuxiueja quan els seus ulls penetren els meus, em mossego el llavi inferior i en Rock em deixa recolzada a la paret encara amb mi penjada de la cintura. Li llevo la camisa i ell me la lleva a mi, passetja els seus ulls famolencs per el meu pit i, llavors comença a besar-me el coll amb lentitud. De la meva boca s'escapa un petit grunyit, les seves mans no deixen de tocar-me, i els seus llavis no deixen de besar-me. Noto el seus membre dur, sembla que intente sortir del pantaló! Quan veu que ho estic observant em xiuxiueja a cau d'orella:
-Veus del que ets capaç bonica? Solament ho fas tu...tu em tornes boig.-Miro els seus ulls, i nego el cap i li dono un suau petó als llavis. Ell que es queda amb ganes de més, apreta el seu pit contra el meu de manera suau i amb els seus llavis comença a donar-me plaer. La manera en com besa el meu coll, la manera en què em mira quan està a punt de fer-me un petó als llavis, la manera en la que em tracta, la manera en la que les seves mans m'acaricien la pell, és com si ningú mai m'havera acariciat tant bé com ho fa ell.

Els seus llavis van donant-me petits petons per la mandíbula, agafo la seva cara entre les meves mans tremoloses i el miro als ulls, els seus dits freguen les meves galtes, s'empassa saliva i em xiuxiueja:
-Ets preciosa.-Noto com les meves galtes comencen a cremar-me, amb les mans em cubreixo la cara i la amago al seu pit.
-Rock! Para!
-És veritat!
-Què paris!
-Ets sexy.
-ROCK!!!!
-Ets una joia.
-Me'n vaig!-Crido indignada, em llevo les mans de la cara, i abans de baixar de la seva cintura ell em diu mirant-me als ulls:
-Sembles un àngel, però no un àngel qualsevol, sinó un àngel infernal.-Em quedo sorpresa, els seus ulls em transmeteixen tanta sinceritat, i amor en aquest moment. És increïble. Ell és increïble.
Les meves mans acaricien la seva mandíbula, i a poc a poc noto una sensació estranya al meu interior. És com si ell fos el motiu de la meva felicitat, com si ell amb tant sòls un somriure m'alegrés el dia sencer. Aquesta sensació és estranya, nova i a la vegada aterradora.