Àngel Infernal

23

Dàlia:
L'alarma del meu mòbil comença a sonar, tinc que recordar-me a mi mateixa que és el meu mòbil i que no el puc estampar contra la paret així que em controlo.

Quan surto de la dutxa em vesteixo amb una camiseta negra de Nirvana que deixa el meu melic al descobert, amb uns pantalons vaquers amples i llargs. Em recullo els cabells amb dues trenes arrel. Agafo la meva motxilla i baixo a desdejunar.
-Bon dia.-Diu ma mare.
-Seràn per a tu.-Dic, ma mare em mira seriosament i dic:-Perdona'm.-Agafo el meu bol de cereals i començo a menjar-me'ls. Quan acabo deixo el bol a la pica i surto fora. Entro al cotxe i arranco. Faig la primera parada. La Carla puja al meu costat, em dóna el vas de cartró amb el ColaCao i després un dolç petó a la galta. Mentre esperem a Gemma la meva amiga diu:
-Com estàs?
-Bé. Espere que tot és calmi. No vull problemes amb ningú, i menys amb en Rock, sé de lo que és capaç.-Mentida, no ho sé, i sincerament em fa molta por.
-Exacte, tu sòls deus de fer com si res, tot es calmarà ja ho veuràs.-Assenteixo, al cap d'uns segons la Gemma s'asseu a la camioneta.
-Hola.
-Hola.-Contestem la Carla i jo a la vegada. Arranco i anem a l'institut. Quan arribem baixem les tres i ens posem a caminar en direcció a la porta, em quedo paralitzada quan veig a en Rock arribar amb la moto, aparca i comença a fumar, no es para ni a mirar-me, sòls es digna a xarrar amb els seus amics de l'equip entre rialles com si res, però bé, m'ho mereixo. Sospiro i entrem als passadissos, i la Laura es posa davant de mi.
-I tu què cony vols ara?-Dic bruscament.
-He sentit que et vas tancar amb en Rock al quartet de la neteja, és un poc trist, no?
-De què collons parles?
-Sí, o és això el que van diguent per ahí.
-Qui?
-Ho sento, de segur que et pensaves que en Rock podia arribar a ser el teu príncep blau, oi? Doncs despertat, ell no és teu!
-Acàs és teu?
-Sí. Sempre ha estat meu.
-T'adones compte de que ell no és una propietat, veritat? Té sentiments, igual que tots, ell no és un objecte, no té amo.-La miro amb fàstic i segueixo caminant, la Laura m'agafa el braç clavant-me les ungles, em dono la volta i li dono un cop de puny al nas, tots comencen a rodejar-nos. Em poso a sobre d'ella i la colpejo com puc. M'agafa les trenes i li mossego la mà que m'agafa els cabells, em dóna un cop de puny prop del llavi i li'n dono un altre al nas. Ho veig tot negre, la sang em bull i no em puc controlar, algú m'agafa dels braços obligant-me a separar-me de la Laura, em dono la volta esperant veure els ulls blaus i seriosos d'en Rock, i, en compte d'això em trobo amb els verds d'en Pol.

Busco a en Rock i me'l trobo agafant a la Laura, els seus ulls troben els meus, l'analitzo intentant trobar algun sentiment, però no trobo res, em mira sense cap expressió, és dolorós.

-Ets una filla de puta! M'has trencat el nas! Guarra!
-Perdona dolça guarra es la que no es dutxa, i jo em dutxo tots els dies.
-Zorra!!!-Vaig cap a ella cabrejada i en Travis i en Pol m'agafen de la cintura.
-Eeei fera.-Diuen.
-Deixeu-me matar-la, ho faig en tres segons.-Dic entre dents.
-Calma't Dàlia.-Em xiuxiueja en Pol.
-No puc.-Els llevo els braços que m'envolten i li dic a la Laura.-Et creus superior als altres, sempre vas de víctima davant la teva tieta que justament és la directora, sempre tractes mal a la gent que ho passa malament, que necessita ajuda. Tots deurien de odiar-te per el que fas, tots!-Crido mirant als que estàn al nostre voltant.-I en compte d'això et tenen por. És tant trist que siguis algo que no vols ser.
-Qui ha dit que jo no vull ser així?
-Tu voldràs que la gent et respecti, que no es rigui de tu, tu no vols sofrir, no vols ser la noia maltractada, ningú ho vol ser, jo tampoc òstia! Però no tire als altres al terra com si fossin merda! I si he tractat malament a algú.-Miro a en Rock que em mira seriós.-Ho sento.-Riu sarcàstic i se'n va. Apreto els ulls i dic:-Així que Laura, no em toquis els ovaris, perquè no tindré altre remei que parar-te els peus.-Agafo la meva motxilla i me'n vaig fora de l'institut. M'assec recolzant l'esquena contra una valla. Acaba de començar el dia i ja és una puta merda, perfecte!

Rock:
Quan una noia ha sortit avisant d'una baralla automàticament he pensat que era Dàlia, i, quan he entrat al passadís i me la he trobat tirada sobre la Laura m'han agafat ganes de riure i aplaudir, però he recordat la nostra conversació d'ahir, i m'he gelat per complet. Quan he agafat a la Laura volia insultar-la per haver pegat a la Dàlia, i quan aquesta última m'ha vist agafat a Laura la seva expressió ha canviat radicalment.

Hores després quan jo i uns pocs amics tenim hora lliure anem a les grades, la classe de la Gemma i Dàlia, estàn jugant a futbol, començo a fumar mentre l'observo jugar. És literalment la que millor juga, maneja el baló a la perfecció, fa el joc seu. Quan marca totes van a abraçar-la, ella busca a la Carla i quan la veu que està a les grades va cap a ella, però, quan veu que jo estic prop retrocedeix i segueix jugant amb la cara vermella. M'aixeco i vaig cap a la rossa.
-Com es que no estàs jugant?
-I tu com és que no li lleves l'ull de damunt?
-No sé de què cony parles.-M'assec al seu costat i dic:-Ara en sèrio, per què no estàs jugant?
-Estic lessionada. Em van pillar liant-me amb l'arbitratge i la dona d'aquest va voler iniciar una baralla amb mi. Vaig guanyar per cert.-Diu amb un somriure.
-Enhorabona?
-Gràcies?-Miro com torna a marcar la Dàlia.-És bona.-Diu referint-se a la seva amiga.-Per què esteu contínuament barallats?
-Quan dues persones no congenien bé és el que hi ha.
-Mentida, quan dues persones no congenien bé, quan són una la oposada de l'altra és quan sempre estàn enfadats, significa que s'agraden.
-No saps el que dius.-M'aixeco i torno al meu lloc, no sense escoltar abans.
-De l'odi a l'amor sòls porta un pas.