Àngel Infernal

32

Rock:
-I entonces, ja li has fet un petó?
-Sí Travis, ho he fet.
-I bé?-Pregunta el meu amic d'ulls verds.
-Es va apartar com si cremés.-Es queden en silenci.-Què?
-Des de quan les noies s'aparten quan els fas un petó?-Pregunta en Travis.
-Des de mai.
-Li has fet un petó a una noia que no li agrades però tu perds el cap per ella.-Diu en Pol, mirant-me fixament.
-Sí.
-Sí.-Repetiex.-Estàs fotut.-Dono un cop de puny a la taula i dic:
-Es suposa que em teniu que ajudar!
-Tu ho has dit, es suposa.-Diu en Travis mirant a un altre costat, en Pol li dóna un cop al colze i aquest crida:-Au!-Em miren i diu:-Perdó.
-Dóna igual. No hi ha res que fer. Jo no li agrade a ella, no la puc obligar.
-Rock.-Jo i en Travis mirem a en Pol fixament.-Estàs enganyat.
-Què?
-A ella li agrades moltíssim.
-De què cony parles? T'ho ha dit?
-No, però l'altre dia, la vaig parar a la biblioteca i sòls en mencionar el teu nom els ulls li brillaven. Parla de tu com si haguessis estat tu el que ha posat les putes estels al cel Rock no et rendeixis, si de veritat t'agrada escolta les coses que et conta, de segur que tu ets un dels que més confiança et té, doncs fes que te'n agafe més...fes que s'obri amb tu...
-Pretens que sigui sòls amic seu?
-Per ara.
-No puc.
-Rock...
-No puc ser amic d'ella. Sempre tinc la temptació de besar-la, d'acoronar-li l'esquena, d'abraçar-la, d'estar amb ella sobre un llit sense fer res, sòls xarrant...no puc ser amic d'ella Pol, de enfadats passem a...no sé ni a què passem...-Em poso les mans al cap i en Travis diu:
-Estàs segur de que ella t'agrada?-Els miro a tots dos, sospiro i dic amb total sinceritat:
-Ella és la dona que arriba i per la qual penses "això em va a fotre viu". I llavors la tornes a mirar i penses: "A la merda. Vull que ho faci. Destrueix-me.”
-I les altres noies? Mai has sentit res igual?-Pregunta en Travis.
-No ho enteneu, és com si les altres fossin simulacres i ella fós l'incendi.
-Vols dir que si que vas sentir algo però resulta que al final no, o...?
-No! Mai abans m'havia agradat d'aquesta manera una noia! Mai! Tant vos costa entendre-ho?!-Tots dos em miren assustats, però no em miren a mi, em dono la volta i veig a la Carla. Òstia puta. M'aixeco de la cadira i li dic a la rossa:-Hola.
-Hola.-Diu rient.
-Què fas aquí?
-No cal que em facis un interrogatori, no li ho diré.-Sospiro alleujat.
-Gràcies.-Em dono la volta i m'assec amb els meus amics, però de sobte escolto:
-No he acabat Rock.-La Carla s'asseu al costat d'en Travis i em diu:-Em sembla molt bé que t'agradi, ella és guapa, és inteligent, ho és tot, i ho és tot per a mi. Així que si li fas mal, et partiré la cara com a la dona de l'arbitratge, si? Et faré la vida impossible i si cal començaré el rumor de que la tens microscòpica. Captes el que et vull dir?
-Sí. Però no vaig a intentar res.
-Què?!-Diuen els tres a l'hora.
-El què heu sentit. No vaig a fer res. Li faré mal i ho cagaré tot i juro que no la vull perdre, per què si la cago la pedré.
-No juris que no la vols perdre si estàs actuant com si no vulguessis tenir-la.-Em diu en Pol mirant-me seriosament.
-Clar que vull tenir-la, em poso histèric quan veig a un noi mirar-la com la miro jo, em poso histèric quan somriu a nois solament per educació, o quan riu amb ells...si pogués merejar cel i terra per tenir-la ho faria però no puc i ella no es mereix estar amb un monstre com jo. No vull que ningú li faci mal, i si això implica allunyar-me d'ella ho faré, però ho vull intentar, necessito intentar-ho ella ha estat l'única que m'ha fet sentir natural, inclòs ella i la Valèria es porten bé.
-Jo també.-Diu en Pol amb un somriure ben ample.
-Doncs jo no.-Diu en Travis, ric i dic:
-Necessito intentar-ho, no vull ser un covard.
-No ho ets.-Diu la Carla, em somriu d'una manera reconfortant i diu:-A ella li agrades.
-T'ho ha dit.
-Sí, no ho vol reconèixer, però quan em va contar les vostres baralles, el que sentia quan estàveu bé, tot, la manera en com ho contava, els seus ulls, brillaven com el foc, Rock si no ho intentes ets gilipolles, si? Fes el favor de lligar-te-la. Per què sinó vos mato. Els dos esteu enamorats i no ho voleu veure, sou uns putos pesats.-Somric igual que la resta de la colla i comencem a beure.

Dàlia:
Un soroll fa que els meus ulls s'obren, és el meu mòbil, acabo de rebre un missatge de que demà no hi haurà institut, m'aixeco del llit, i corro cap a la finestra, miro el cel, hi ha molt poca llum, agafo el mòbil i truco a la Carla.
-Hola bonica.
-Hey, hola, t'he despertat?
-No, estic al bar fent-me algo.
-Oh, sòls t'he trucat perquè m'he enterat de que demà no hi ha institut, vols que fem algun pla, o...?
-Sí, ho parlaré amb els nois, si? Ja et trucaré.
-Oh, val.
-Estàs bé Dàlia.
-Ssii.-Dic amb la veu tremolosa.
-Segur?
-Ssii, sòls no podia dormir, he tingut un malson.
-Vols contar-m'ho.-Al princi dubto però li ho conto.
-Era una persona coneguda, estàvem cridant-nos, unes llums em deixen cega per qüestió de segons i de sobte tot és torna obscur, aquesta persona és troba al terra amb la roba ensangonada, està morta Carla.-Dic amb llàgrimes per tot arreu.
-Qui era?
-Era..la meva tieta.-Menteixo.
-La teva tieta està bé Dàlia...
-Ho sé...ho sé... però no em sento molt segura de mi mateixa.... crec que no vaig a dormir aquesta nit...
-Clar que vas a dormir perla, demà anem tots a la platja, si?
-A la platja? Amb els nois?
-Sí. Passa algo?
-Sí! No vull anar a la platja!
-Per què? És per algú?
-No.-Nego amb el cap i dic:-És per mi... Carla no m'agrada el meu cos, i no tinc gana d'anar ensenyant-lo per ahí.
-Però si tens el millor cos de tot Miami.
-Va en sèrio Carla. Jo no vaig.
-Dàlia o vens o li dic a en Rock que t'agrada.
-Saps perfectament que no m'agrada. Tens molta imaginació.
-Dàlia...
-Val sí que m'agrada, però i què? Ell em fa sentir d'una manera completament estranya, diferent en el bon sentit, és capaç de treure'm un somriure quan estic feta una merda, sap com enfadar-me i el cabró ho aconsegueix, aconsegueix enfadar-me però així i tot m'agrada. La puta merda va ser quan em va dir que seria millor que tots dos oblidarem el petó de la festa d'en Nate. I des de ahí intento allunyar-me, és el que ell volia, no?
-No has pensat que tu a ell també li agrades i no vol fer-te sentir incòmoda?
-Carla obre els ulls, a una persona com ell no li pot agradar una persona com jo.
-A no? I això per què?
-Sóc patosa, ridícula, no sóc dolça, sóc dèbil, sempre estic emprenyada, els meus cabells sempre estàn salvatges, la meva habitació sempre està desastrosa que no sé què te a veure però bé, una altra cosa, quan em poso nerviosa no deixo de parlar, no tinc ni idea de què faré amb la meva vida, m'agrada dormir tard i per culpa d'això porto unes ojeres de mapache i no em puc dormir sense abans pintar a la meva paret, sempre tinc gana, sempre, a un home això no li posa una merda Carla, sempre vaig amb el pijama per casa, sóc una Homer Simpson, i el pitjor és que quan hi han visites tinc que anar a la meva habitació a tota òstia per a vestir-me presentable. M'agrada llegir, però llegir els llibres que jo elegeixo no els que m'obliguen a llegir, tinc poc tacte per a dir el que realment penso a la gent, m'agrada el fred, la pluja, m'encanta la poesia, odio la impuntualitat i jo sóc la primera que arriba tard a tots els llocs, sóc un desastre Carla, i si li agrado sería la pitjor errada que haurà fet en la seva vida.-Deixo de parlar amb la respiració accelerada, i de sobte escolto rialles a l'altre costat del telèfon.
-Ets l'errada que més ganes tinc de cometre.-Eixa no és la veu de la Carla, llanço el mòbil a l'altre costat de la habitació, em quedo en silenci i corro a per el mòbil.
-Carla...
-Carla està al meu costat.-Diu en Rock, sé que somriu.
-Para.
-Para de què?
-De somriure.
-Com saps que estic somriguent?
-Perquè et conec Rock.-No diu res, i començo a posar-me incòmoda.
-Ens veiem demà patet lleig, descansa.-Penja, definitivament, demà serà un dia de merda.