Àngel Infernal

1

-Dàlia aixecat! Se'ns ha fet tard, afanyat!-Crida la meva mare desde la cuina, m'aixeco ràpidament, vaig al aseo en dono una dutxa ràpida i al sortir em vesteixo amb una camisa dels Beatles de màniga curta i uns pantalons curts, em poso espardenyes blanques i em faig una cua alta, agafo la motxilla negra amb xapes de diferents grups de música i baixo corrents les escales, vaig tan ràpid que el meu cos cau enterra, el meu germà que de sobte apareix per la porta principal comença a riure's escandalosament.
-Hola a tu també.-Dic emprenyada, m'aixeco i escolto a ma mare:
-Va Dàlia, agafa algo per a menjar i vés amb el teu germà a l'institut arribaràs tard!
-No crec que tingui molta fam, s'ha menjat el piso.-Tonra a riure's, l'espento vaig a la nevera hi han poques coses, m'agafo una ampolla de plàstic de suc de taronja i crido:
-Vaig amb bicicleta!-Surto corrents sense esperar resposta, al sortir no veig la meva bicicleta, tindré que anar corrents. Em nugo bé les sabates i començo a correr. Al cap d'uns deu minuts veig que vaig bé de temps i puc parar de córrer per a caminar. Els cotxes no deixen de passar, hi ha molts alumnes a l'entrada de l'institut esperant als seus amics o aprofitar el temps abans d'entrar, quan creuo la carretera una moto està a tres segons d'atropellar-me, la meva sang comença amb bullir i crido:-Tinc preferència gilipolles!-Li ensenyo el meu dit cor i segueixo amb el meu camí, entro a l'institut just quan sona el timbre, aquest dia serà esgotador.

Rock:
Quan el meu despertador sona m'aixeco, em dono una dutxa amb aigua congelada i em vesteixo amb una camisa negra de màniga curta i uns texans negres, em poso les meves deportives negres, agafo la meva motxilla també negra i vaig a la cuina.
-Bon dia, com has dormit?
-Bé, trobava a faltar el meu llit.-Li dic algo incòmode.
-He preparat cafè.-Diu oferint-me una tassa.
-No tinc gana, me'n vaig.-I ràpidament surto de casa, no voldria tractar-la així, és la meva mare però se'm fa estrany després de tot, sembla com si em tinguèsi por.

Miro la meva moto, la tirava a faltar, m'assec sobre aquesta, em poso el casc i el meu mòbil sona.
Travis:avui vindràs, oi?
Jo: És clar, tinc que marcar a la directora amb el meu retorn.
Pol:jajajajajaja, a veure qui serà la nostra pressa innocent....
Tanco el mòbil amb un somriure als llavis, trobava a faltar a aquests cabrons, els meus cabrons.
Arranco i vaig el més ràpid possible, feia temps que no pujava a la meva moto, desde fa cinc mesos pel maleït reformatori, sòls de pensar-hi en l'idea no em dono compte de que casi atropello a una noia, aquesta em crida:
-Tinc preferència gilipolles!-I em treu el dit cor, quina mala òstia de bon matí, miro que estem a un pas de zebra, la pobra té raó però aquesta nena déu de ser nova perquè a mi ningú em tracta així. Aparco la moto i començo a fumar, de sobte un home diu:
-És pot saber què cony fas?! Lleva aquest tros de xatarra d'aquí sinó vols que cridi a la bòfia!-Un somriure apareix al meu rostre, em dono la volta i em veig al meu millor amic, ens abracem i em diu a cau d'orella:-T'he trobat molt a faltar.
-Aquell malparit ho pagarà...-Ens separem i diu algo molest:
-Ja ha tingut prou, a veure si et tornen a tancar.-Abaixa el cap i li dono un colp al braç:
-No em puc creure que hagis dit que la meva moto és un tros de xatarra!-Comença a riure i de sobte comencem un joc de donar-nos espentades i merejar els cabells de l'altre, al separar-nos dic:-I en Pol?
-No ho sé, l'he trucat per a veure si el recullia però m'ha dit que no, que pot ser que arribi tard però que té una sorpresa.
-Eixe cabró ens la té ben preparada.-Solto una rialla i de sobte el timbre sona, comença el joc.