Àngel Infernal

10

Dàlia:
-Dàlia! Que no ha sonat el despertador?!-La meva mare apareix feta una fera i dic:
-No, ahir em va caure i el vaig trencar, ho sento.
-N'estic farta de tu.-I en això surt de la meva habitació. M'aixeco, em dono una dutxa gaire tíbia com tots els dies i em vesteixo amb una camiseta verda militar de màniga curta  amb uns pantalons curts esgarriats, amb unes sabates negres amb plataforma i em deixo els cabells solts.

Baixo els escalons de tres en tres, obro la porta i em trobo amb el Pau:
-Hola guapa.
-Hola, arribo tard, ja parlem!-Li dono un petó a la galta i vaig corrents al cotxe.
Quan la Carla entra al meu costat em dóna un vas de cartró, li dono un glopet, el ColaCao s'expandeix per la meva boca i el trago, li somric a la meva millor amiga i em dóna un petó a la galta.
-Estava pensant, i si convences als teus pares? Ja saps per a lo de la festa.
-Carla de veritat ho sento moltíssim però no em deixen, ahir a la nit es van adonar de que em vaig saltar el càstig, i és una putada per part del malparit d'en Rock.
-Què?! No el cridis així, és molt sexy.
-Doncs a mi no m'agrada gens, és un cretí.
-És per això que em posa tant.
-Estàs fatal.-Aparco el cotxe esperant a la Gemma.
-De segur que a tu també et posa.
-A qui li pose el que?-Diu la Gemma sentant-se al costat de la Carla.
-Ningú, és la Carla que és una llunàtica.-Les tres ens posem a riure i diu la meva amiga llunàtica:
-En Rock li posa moltíssim.
-Això és mentida! No em cau gens bé, l'odio, és un idiota.
-A mi em fa por.-Diu la Gemma entre rialles.-Però si tingués què triar a un noi en tot l'institut triaria a en Travis.-La Carla i jo comencem a riure a ple pulmó.-Què passa? M'agrada desde fa tres anys! No us burleu.-Diu entre rialles. Aparco el cotxe i sortim d'aquest encara rient-nos, arribem dins dels passadissos amb llàgrimes als ulls i dic:
-Es veu molt bon noi.
-De segur que ho és.-Diu la Carla.
-Jo no m'he burlat de vosaltres, sabeu?
-Es que Gemma ja sabem que una persona com ell...-Li dono un colp per a que calli.
-Què? Què una persona com ell mai estaria com una persona com jo ho sé, però no cal que m'ho refreguis, sé que estic grossa, sé que no sóc igual de guapa i llesta com tu, sé que ell mai es fixaria amb mi però no cal que m'ho diguis! Però està clar,oi? Tots és fixen en la noia rossa d'ulls blaus i amb un cos espectacular, perdona Carla per no ser com tu.-Es dóna la volta amb llàgrimes als ulls i marxa corrents.
-Jo...no volia dir això...
-Vaig a veure-la, tu no et preocupis, si? Vés a classe, després ens veiem.-Vaig corrents al pati, on són alguns adolescents fumant i escolto gemecs i apareix una Gemma amb els ulls plens de llàgrimes, em veu i m'abraça fortament:-Mira'm.-Ens separem i em mira.-No vull que tornis a dir tot allò que has dit abans, m'has sentit?-Abaixa el cap.-Que em miris.-M'obeeix.-No estàs grossa, ojalà jo pogués tenir aquest cos que tens tu, ets la noia més guapa que he vist mai, aquests ulls verds, aquests cabells, pèls vermells i suaus, ets preciosa Gemma, i també ets la persona més llesta que he vist mai, t'he obsrvat Gemma, saps dir la taula periòdica en apenes trenta segons ordenada alfabèticament.-Somriu i la imito:-I si ell mai es fixa en tu és perquè és idiota o perquè està completament cec, i no tots és fixen en la Carla, molts nois et miren pels passadissos però, saps el problema? A tu t'han menjat el coco diguent que tens sobrepès, que ets lletja, i tu 'has refugiat en una cova la qual no vols sortir, doncs últimes notícies Gemma, estàs bona i ets preciosa!-Crido, sense donar-me compte crido l'atenció dels nois fumadors.-Surt d'eixa cova Gemma, no et convé amagar-te.-Em torna a abraçar i comença amb plorae, li acaricio l'esquena i xiuxiuejo:-Tranquil·la, ja està, no passa res.-Tanco els ulls intentant pensar en com calmar-la i, quan els obro em trobo amb uns ulls blaus elèctrics mirant-me fixament.

Rock:
Quan arriba on som els adolescent fumadors busca a algú i de sobte la nena pèl-roja que hi havia vingut fa uns segons plorant la abraça, jo m'apropo sense que no es donen compte i escolto la conversació, bé, no ho faig, no deixo de mirar els seus llavis mentre solten un fum de paraules, la manera en què parla, la manera en què calma a la pèl-roja, tot en ella és increïble.
Així m'agrada, tan fotudament rebel, de ment bruta i mirada innocent.
Sé que ella no aprecia totes aquelles coses bones que té i això em mata, perquè és més, és molt més de què pensa. Converteix eixa xispa de vida amb un maleït tro. Em posa de mala llet veure-la sofrir quan la Laura intenta enfrontar-se a ella, però sé que ella pot amb tot i més. És capaç de odiar-te per haver-li fet mal i després ajudar-te. Ara mateix ella fa que el temps es congele, no puc deixar de mirar-la, ella és increïble, les seves amigues ho saben, veig com la pèl-roja és dóna compte ara.

S'abracen i es queden amb complet silenci, es separen, Dàlia li torca una llàgrima a la seva amiga i es tornen a abraçar. La noia que tants cops m'ha insultat tanca els ulls, intenta calmar-la, en quan obre els ulls i ens mirem, li xiuxiueja algo a l'orella i ve amb pas ferm cap a mi.-Com vas quedar en lo del càstig?-Diu plegant els braços d'avant el seu pit.
-Ja t'ho vaig dir.-S'apropa més i diu entre dents:
-Ets un mentider. Saps la que m'ha muntat ma mare per culpa teva?
-No.
-Doncs t'ho faré pagar, vaig a dir-li-ho a la directora, i després et donaré un cop de puny al ull.
-Estic ansiós perquè això passi.-Li pico l'ullet, posa els ulls en blanc i la observo mentre se'n va a la seva classe.