Àngel Infernal

9

Rock:
Els seus ulls es tornen borrosos, m'aixeco del terra i em torco la sang de la galta esquerra, vaig cap a ella i dic:
-Què passa? T'has fet mal?
-Rock surt corrents... sisplau...
-No, no, vull protegir-te mama.
-Sisplau amaga't està a punt d'arribar, sisplau..
-Sí ho faig ens anirem ben lluny?
-Sí.
-M'ho promets?-La porta fa un soroll sord i les mans comencen a tremolar-li.
-Amaga't Rock.-Vaig correns dins l'armari de la cuina i em quedo callat. Les passes cada cop són més fortes més fermes. Un colp fa que em sobresalte, és un gerro, surto del meu amagatall i em veig a la meva mare tirada al terra amb la cara plena de sang i llàgrimes, em tiro sobre ella i li agafo la cara:
-Mama, estàs bé?
-Rock vés-te'n.
-No, no ho faré sense tu, anem.-La agafo de la cintura i l'ajudo a aixecar-se, però una mà ens espenta i caiguem els dos a terra, m'aixeco enfadat i miro al monstre que tant ens ha fet mal.-No la tornis a tocar.
-I qui hi diu?
-Jo.
-Tu? El nen que fa dos minuts estava amagat dins un armari de cuina? Vés a la teva habitació i deixa'ns als adults solucionar els nostres problemes.
-Desde quan un adult maltracta a la seva família? Els adults no es comporten així, a no ser que tinguin un problema psíquic. I si creus que inflar a òsties a la teva dona és la millor forma de solucionar els problemes vés a que t'ho mirin!-S'apropa de forma amenaçant i diu emprenyat.
-Et creus llest? Ets un puto nen despreocupat, no saps res fill...
-No sóc el teu fill.-Interrompo.
-No?-Somriu i s'apropa a la meva mare.
-Allunya't d'ella.-Grunyo, li posa una mà a la seva part íntima i diu:
-Jo me la vaig follar i es va quedar prenyada de tu! Jo la vaig prenyar!-La apreta i comença a fer-li mal.-La vaig follar contra una paret! Li la vaig clavar.-Es posa l'atra mà al centre del seu pantaló tocant el seu membre i crida:-La vaig follar igual com ho faré ara.-Intenta llevar-li els pantalons, el meu cervell està a punt d'explotar, apreto els punys intento calmar-me, apreto els ulls intentant no perdre el control, però un gemec invadeix la meva consciència, obro els ulls i el veig intentant llevar-li les calcetes, em tiro sobre ell i li dono cops de puny fins aconseguir separar-lo de la mare. Em dóna un cop de puny i noto un sabor metàl·lic, li dono cops de puny, ja no escolto els crits de ma mare diguent que pari, no escolto la televisió a tot volum, ni escolto els crits del home que es fa cridar pare meu. Els meus puny li peguen per tota la cara, els seus ulls miren els meus, em supliquen que pari però no ho faig, no ho faig fins que el deixo inconscient. M'aixeco, l'agafo com un sac de creïlles i el poso a la part de darrere del cotxe, em poso al seient conductor i sense pensar-m'ho dues vegades arranco.

Quan passa almenys mitja hora aparco, obro la porta trassera, segueix inconscient, l'agafo i el tiro al terra, el miro, i dic amb fàstic:
-Ojalà et moris entre esta puta merda.-Li escupo i torno al cotxe, poso la música a tot volum i acceleri. Quan menys em dono compte una sirena i unes llums blaves i vermelles m'obliguen parar. Un policia toca la meva finestra i la abaixi.
-Bona nit, va tot bé?
-I a tu que cony t'importa?
-Surt del cotxe nen.-Poso els ulls en blanc i obeeixo. El miro seriós, m'analitza i diu:-Quants anys tens?
-Quinze.
-I per què estàs conduïnt? No tens la edat.
-Ja ho sé no sóc idiota.
-Jo diria que sí que ho ets, la policia t'ha pillat nen, i a penes tens quinze anys.
-Deixa de dir-me nen.
-Deixa de comportar-te com a tal.-Em quedo de braços plegats i diu:-Vols dir-me que t'ha passat?
-Vull que em deixis en pau i te'n vagis per on has vingut!
-On vius?
-I a tu que cony t'importa puto policia de merda!
-Prefereixo Arnau.
-Què?
-Què em crido Arnau. I tu?
-En Rock.
-M'agrades.
-Doncs tu a mi no, puc tornar a casa?
-No, encara no. Com es diu la teva mare?
-No és assumpte teu.
-Mira nen, no sé què t'ha passat, vull ajudar-te, pots contar-m'ho, no vaig a dir-te res, sòls vull ajudar-te, o prefereixes que truque a la teva mare i que m'ho expliqui ella?
-No, no la cridis.-Em dono la volta i li dono un cop de puny al cotxe. Els meus genolls toquen l'asfalt i els meus ulls troben la foscor.

Obro els ulls i la meva mare solta la meva mà.
-Ha estat un malson, no passa res.-Dic, s'asseu al meu costat i les llàgrimes comencen a mostrar-se per les seves galtes.
-Tot va ser per culpa meva, si...si ens haverem marxat com tu ho haveres volgut...potser tot hauria acabat.
-I ja ha acabat.
-No, encara falta que em donin la custòdia de la Valèria.
-Per què no vols que declari? Si ho faig ens ajudarà a aconseguir-la.
-Rock, em parlat d'aquest tema....
-Mama no vaig a permetre que la meva germana petita tinga la mínima possibilitat de quedar-se en una casa d'acollida.
-I jo tampoc.
-Però vull declarar. Sé que no em creuran després de tot, però si vaig fer allò va ser per protegir-nos, no sóc cap monstre...
-Ho sé Rock, ho sé, volies ajudar-nos i ho vas aconseguir, ens vas salvar la vida nen... perdona'm.
-Tranquil·la.-Li dono un petó al front i diu:
-Per què mai vols parlar d'aquest tema amb mi?
-Perquè no cal, ja està tot fet, ja ho saps, i sisplau, no parlem d'aquest tema, ho odio.
-Val, avui parlaré amb la advocada, d'aquí dues setmanes és el judici, i vull que surti perfecte.
-Val, si necessites cap cosa truca'm.
-Bé.-S'aixeca i dic:
-Mama.
-Sí?
-Gràcies per seguir estimant-me.-Els ulls se li tornen cristall.
-Ets el meu fill, mai deixaré d'estimar-te.-M'abraça i diu:-Avui estàs molt carinyós, trobava a faltar a aquest Rock....no serà perquè t'has enamorat, oi?-Poso els ulls en blanc i dic abans d'entrar a l'aseo:
-Mama, jo no m'enamoro.