Àngel Infernal

41

Dàlia:
A la una i mitja el cotxe negre d'en Rock es col·loca just davant de mi, m'assec al seient del copilot, em poso el cinturó i dic:
-On anem?
-És una sorpresa.
-Una sorpresa? Odio les sorpreses! A més, no és el meu aniversari com per a que en facis una sorpresa.
-Ja, però em dóna igual, et faig una sopresa perquè em passa pels collons i perquè crec que t'ho mereixes patet lleig.-El miro, ell sòls mira al davant nerviós, els seus ulls estàn centrats a la carretera, els seus llavis estàn baix la llengua que surt de la boca quan està concentrat.
-Gràcies per treure'm de casa.
-Ha passat algo?
-No, és sòls que...no em sento còmoda en ningú... bé... sòls amb tu em sento bé.-Em mira i em diu dolçament.
-Ja saps que estaré ací per a tot. Faria tot el que no han fet per mi, sòls amb la finalitat d'aconseguir que somrigues.
-Alguna vegada has tingut xicota?
-No. Mai. Per què?
-Per curiositat. I per què no?
-Sempre he tingut por.
-No seràs el típic noi que diu que té por a enamorar-se.
-No, sóc el típic noi que té por a fer mal a una dona, sóc aquest tipus d'home.
-Què sàpigues, que tots els moments que he estat en tu han estat els millors, sempre m'he sentit bé al teu costat.
-Tu ets diferent.
-Em, gràcies?-Risc.
-Em refereixo, tu has estat capaç de parar-me els peus, era i sóc un malparit, però tu aconsegueixes calmar-me, em transmeteixes tranquil·litat.
-Això és bo?
-Clar que ho és.
-M'alegro que sigui bo.
-Jo també.-Torna els ulls a la carretera, i jo recolzi el cap al la finestra. Estem una mica lluny de casa meva, suposo que em portarà a les a fores. Tot està ple de carreteres, molts cotxes venen i tornen amb pressa. Miro a en Rock, el seu rostre és perfecte. Els seus ulls blaus elèctrics estàn fixes en la carretera, arrufant el seny, el pírcings que té a la cella de color negre brilla per la llum que emet el sòl. El seu perfecte nas, i els seus llavis....oh els seus llavis són perfectes, amb eixe pírcing, que quan el beses el teu cos comença a tremolar, m'encanta besar-lo, els seus llavis carnosos i suaus, i quan em mossega tendrament el meu llavi inferior és....-En què penses?
-Què? Jo? En...en res...tardarem molt?
-No, ja estem.-Miro per la finestra i veig que em parat davant una cafeteria/bar/restaurant. Surto del cotxe quan en Rock l'aparca. Me'l quedo mirant i entrem dins del baret. En Rock s'asseu a la barra i em diu:-Què vols menjar?
-No ho sé.
-Jo vull una hamburguesa...
-Bé, ara que ho dius, m'apeteix una hamburguesa.
-Segur?
-Jo mai rebutjo a una hamburguesa.-Dic, em somriu, i de sobte s'escolta un petit crit, veig a una dona amb els cabells arrissats i pèl-roja, els seus ulls estàn ben oberts mirant a en Rock, aquest s'aixeca i va cap a ella, de sobte es donen un gran abraç.
Quan es separen van on sóc jo i la dona em diu:
-A aquest noi li tinc que donar un pessic al cul. Mai ve a veure'm!
-Estic ocupat.
-Ocupat? Amb què?
-Tinc les meves coses, no són coses teves.-Diu quedant-se de braços plegats.
-Algun dia et donaré eixe pessic.-Risc, la dóna em mira i em diu:-I tu qui ets dolça?
-Sóc Dàlia.
-Ai tu ets la xicota d'en Rock? És aquesta Dàlia, oi?-Alço una cella i li dic a en Rock:
-De què està parlant?-Es rasca el clatell i la pèl-roja diu:
-Uppps, bé, en Rock i jo casi som família i se li va escapar certa cosa d'una noia, una noia que es crida Dàlia. Però tranquil·la, no és res roïn. I bé?! Tu ets la seva xicota?
-No, no ho és!-Diu donant un colp a la barra, molts clients es queden mirant-nos, agafo la mà d'en Rock i li dic a cau d'orella:
-Ei, tranquil, tot està bé, no t'enfadis, sóc ací, amb tu, relaxa't, si?-Em mira als ulls, li somric i assenteix lentament.
-Vaig a l'aseo, tu podries anar a agafar una taula?
-Clar.-Dic, me'l quedo mirant mentre desapareix.
-Ho sento, no és la meva intenció enfadar-lo, però tu ets la primera noia que ve ací amb ell. El vull com a un fill, no vull que res dolent li passi.
-M'ho imagini.
-Bé, així que com li trenques el cor al meu petit m'aseguraré de fer-te la vida impossible.
-Ho trobo just. Però ara deixe'm a mi. Si jo li trenco el cor no cal que em faci la vida impossible, la meva vida serà una merda perquè li hauré trencat el cor a en Rock, i sé que no s'ho mereix. Així que en compte de dir-me això, per què no ens fa dues hamburgueses?
-Molt bé dolça, em caus bé.-Em pica l'ullet amb un somriure i desapareix. Miro al meu voltant i m'assec a la taula del final, una que està al costat d'un gran ventanal. Quan en Rock s'asseu davant de mi em diu:
-Ja has demanat?
-Sí. Estàs millor?
-Sí, no facis cas de lo que et digui, val?
-Val. Però vull que em facis un petit favor.
-Quin?
-Abans de marxar,vull que li demanis perdó.
-Fet.-Em somriu i dic:
-Així que sóc la primera noia a la que portes ací....
-No t'ho creguis tant.-Començo a riure i dic:
-Perdona? Clar que vaig a creure-m'ho, sóc la primera noia a la que no t'has follat i m'has portat a aquest maco restaurant.
-Com saps que em follo a moltes ties?
-Per què ets un faldiller.-Comença a riure's.-Què et fa tanta gràcia?
-Tu també folles molt, tens bon cos, ets preciosa, de segur que tu ets la que més folla d'ací.
-Sóc verge.-Em mira pàl·lid.-Què? Ara ja no et fa gràcia?
-És mentida.
-No.
-Ets verge?!-Diu mig cridant, molta gent es dóna la volta per mirar-nos, abaixo el cap avergonyida i dic:
-Vols deixar de cridar? Ara tot el restaurant sap que ningún home m'ha desvirgat.-Comença a riure a ple pulmó, el miro i començo a riure amb ell.
-Acabis de dir desvirgat?
-Sí, passa algo?
-No pots dir desvirgat! Semble una dona d'uns vuitanta anys.-Una dona vella ens mira alçant una cella i en Rock mig rient li diu:-Ho sento senyora...ho sento.-No puc aguantar més i començo a riure'm d'ell. En Rock segueix mirant a la dona tot vermell intentant aguantar-se la risa, però el seu intent falla quan els seus ulls es posen en mi, i de sobte explota.

Quan acabem de menjar jo i en Rock ens passem vint minuts discutint qui pagava. Al final hem pagat a mitjes. És molt cabot, i sempre aconsegueix el que vol, és increïble la manera que té al parlar, al expressar-se, els seus ulls et transmeteixen tot el que intenta dir i això és magnífic.

M'aixeco de la cadira i dic:
-Anem a casa meva?
-Wow encara no t'he ensenyat la sorpresa.
-A no? Pensava que aquesta era la sorpresa.
-Doncs vaja sorpresa més merda.-Risc.
-Com?-Ens donem la volta i vegem a la dona pèl-roja d'abans.
-El menjar ha estat molt bo, moltes gràcies.-Dic de manera més educada possible.
-Moltes gràcies maca, m'alegro que hagis vingut a veure'ns, és una llàstima que el meu marit no estigui ací per conèixer-te. Passa't un altre dia, si?
-Persupost.-Miro a en Rock que està callat escoltant la nostra conversa, toso i dic:-Bé, aniré al cotxe.-Li dono un petit i suau colpet al colze a en Rock i aquest em dóna les claus del cotxe, somric per última vegada a la dona tant simpàtica i surto del petit bar de les afores.