Àngel Infernal

2

Rock:
Jo i en Travis ens passegem pels passadissos i tots els ulls van a mi, escolto com comencen a rumoretjar, però m'és igual, ens recolzem a les taquilles i mirem com van passant els alumnes.
-És increïble, no deixen de mirar-te.-Alço una cella i diu:-Cabró si abans lligaves de seguida ara no et dic més, tindràs a qui vulgues en tres segons.-Li dono un colp i somric, em fixo que una noia te almenys vuit horaris i sembla perduda, quan alça el cap per a orientar-se m'adono que és la noia del pas de zebra, els seus ulls troben els meus i em tenso, té els ulls grisos, un nas petit i uns llavis carnosos, apreto la mandíbula quan passa pel nostre costat.
-Eixa noia és nova.-Deixo caure, a en Travis de sobte els ulls li brillen.
-Que penses fer?-No puc evitar treure un somriure maliciós.

Dàlia:
No sé on és la meva aula, al entrar he anat a consergeria i m'han donat un plànol de l'institut, però em sento igual de perduda, miro al meu voltant, no sé què fer, em trobo amb uns ulls blaus elèctrics analitzant-me, un escalfred em recorre l'esquena i segueixo caminant com si res, arribo a una aula buida on es troba una noia rubia sota la taula del professor amb el seu mòbil. Dono dos cops a la porta per captar la seva atenció:
-Hola.
-Hola.-S'aixeca i es posa davant meu, és molt guapa, és rubia, té els ulls clars i la pell pàl·lida.
-Sóc nova i no sé ni on estic, t'importaria orientar-me?
-És clar que no, et sembla si abans passem pel despatx de la directora, li direm que sóc l'única a la qual coneixes i em dirà a mi de fer-te un tour i així em pedré biologia!-Somriu i l'imito.-Carla.
-Dàlia.-Em dóna la mà i la saludé amb aquesta, comencem a caminar pels passadissos.
-I dis-me, per què ets aquí?
-Jo vivia a Anglaterra, però a la meva mare l'han ascendida i hem tingut que mudar-nos.
-No tens accent anglès.
-No, jo sóc d'Ohio, però em vaig mudar allà per problemes familiars.
-Oh.-Somriu tímidament.-Ets molt callada? Si ho ets m'avorriré.
-La veritat no ho sóc, però intento canviar.
-Un nou lloc una nova vida.-Diu ella assentint.
-Exacte.
-Doncs, de segur que em cau millor l'antiga Dàlia.
-Com saps com era? Pot ser era una malparida.
-Sí abans eres una mal parida, em caus molt millor, jo també ho sóc.-El seu comentari em fa riure, em dono compte de que ja no hi ha cap alumne al passadís, la Carla dóna dos cops a una porta i obri. Una dona de mitjana edat rossa amb els cabells arreplegats en forma de figo em somriu i diu:
-Tu déus de ser la Dàlia.-Diu aixecant-se del seu lloc, assenteixo.-Estem encantats de que una nova alumna s'integre en aquest institut, m'han parlat molt de tu.
-Jo.... intento canviar.-Dic tímida.
-Això espero perquè tens un currículum molt....
-Complet?-Dic amb un somriure innocent.
-És podria dir així.-Escolto tossir a algú em dono la volta i veig al noi del passadís, em mira de dalt a baix amb indiferència i la directora es queda de braços creuats.-Thompson...-Diu com si estigués cansada.
-Mònica.-Diu imitant el to.
-Espere que hagis après algo d'allà, perquè no crec que em quedi molta energia per aguantar les teves tonteries.
-Doncs agafa't vacances per a carregar les bateries vinc amb força.
-Sí? Doncs vés a ensenyar-li l'institut a Dàlia, és nova i vull que tinga un bon guia, tu et coneixes totes les parts de l'institut, oi?-Ell em mira mal i diu:
-Però esta nena no deuria d'anar a primària?
-I tu no deuries anar a un altre lloc a tocar els collons?-xiuxiuejo agresiva, tots se'm queden mirant, perfecte m'han escoltat.
-Qué has dit?-Diu el noi posant-se davant meu amb un to amenaçant.
-Que no sóc de primària.
-Doncs ho sembles.-Diu emprenyat.
-Doncs igual que tu de parvulari, no creus?-es dóna la volta i diu:
-Sí vols fer el patètic tour va, no penso esperar-te.-Surt del despatx i miro a Carla.
-Ho sento, jo preferia que vinguessis tu, però...
-Tranquil·la, ens veiem després.-Em somriu i desapareix, vaig rere el noi emprenyat. Quan passem per les classes no diu ni piu, baixem unes escales i dic:
-On anem?-No contesta.-Pots contestar?-Res, l'agafo del braç enfadada i no sé com sense mirar-me evita que el toque.
-Vols callar?
-No, no vull, on anem?
-Tranquil·la, no vaig a matar-te.-Arribem a unes classes velles, aquestes estan buides.
-On estem, són classes antigues?
-No ho veus?
-No siguis tan antipàtic, no sóc jo la que ha dit que vinguessis a fer-me el ridícul tour.
-Però ets una puta pesada que no deixa de tocar-me els collons, així que limitat a callar.
-No.-Em mira.-No vaig a deixar de parlar perquè un noi capritxós i prepotent m'ho digui la portes clara si creus que vaig a obeïr-te.-Em dono la volta i començo a caminar deixant-lo enrere.

Rock:
Quan es dóna la volta la observo, qui s'ha cregut que és? Jo sóc aquí el que mana, el que acollona, com s'atreveix a parlar-me així? Vull dir, no dic que estigui mal, està molt bé tot i que sóc un fill de puta i m'ho mereixo, però mai ningú m'ho havia fet, i és sorprenent...
Torno a la planta de dalt i obro la porta de la classe la qual em toca.
-Thompson, et tirava a faltar ja.-Diu burlant-se, el miro i dic:
-Vosté i les seves patètiques bromes rondaven pel meu cap durant estos cinc mesos, així que puc dir que jo a vosté també.-M'assec a la meva cadira al final de la fila, al costat d'en Travis, i d'en Pol, on collons està este últim?-Tssss.-Crido l'atenció d'en Travis.-On és el Pol?-Un somriure apareix quan desvia els ulls cap a la finestra, faig el mateix i veig al Pol enrotllant paper de vàter els arbres, es gira i ens somriu, el professor es dóna la volta i el meu amic ràpidament abaixa el cap, i al cap d'uns vuit segons sona una botzina i tots ens aixequem dels nostres seients, veiem que en tot el pati està ple de paper de vàter, literalment, tot, els arbres, els bancs, i fins i tot dues taules de pícnic.
-Tota la classe comença a riure i al cap d'uns deu minuts el nostre company entra a classe i diu:-He fet un favor als de la neteja, és queixen de que no hi ha res qu netejar i jo els he donat feina, sóc un cavaller.
-Ets un incoird per a tota la classe, al despatx de la...
-Ja he anat.-Interromp.
-I que li ha dit?
-Que tinc el do d'incordiar a tothom.-La classe riu, el meu amic s'asseu al meu costat i em saluda.-Cabró t'ha agradat la sorpresa?
-Perfecta, algo fluixa però per a començar està molt bé.
-He après del millor.-Em pica l'ullet i comencem a prendre atenció a la classe.